Es mostren 594828 resultats

■ credencer

■ credencer

masculí història Escrivà encarregat de portar el llibre de credença d’una confraria, de l’administració d’una imposició, d’una taula de canvi, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credenceria

■ credenceria

femení història Administració a càrrec d’un credencer
Diccionari Castellà Català

credencia

credencia

femení mueble credença del altar credença
Diccionari Castellà Català

credencial

credencial

adjectiu credencial Carta credencial , carta o lletra credencial femení documento credencial
Diccionari Català Castellà

credencial

credencial

adjectiu que acredita credencial carta credencial o lletra credencial , o credencial carta credencial
Diccionari Català Anglès

credencial

credencial

adjectiu cartes \ lletres credencials credentials
Diccionari Català Alemany

credencial


<title type="display">credencial</title>

    adjectiu
  1. beglaubigend.
  2. Beglaubigungs....
    3. femení [generalment en plural] diplomàcia
  3. Beglaubigungsschreiben, Akkreditiv n.
  4. Ernennungsurkunde f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

credencial

adjectiu beglaubigend Beglaubigungs femení generalment en plural diplomàcia Beglaubigungsschreiben, Akkreditiv n Ernennungsurkunde f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

credencial

credencial

adjectiu credenziale, che accredita || carta credencial o lletra credencial , o credencial lettera credenziale, le credenziali pl
DIDAC Diccionari escolar

credencial

<title type="display">credencial</title>

nom femení Una credencial és una carta o un document que assegura alguna cosa d'una persona o d'una cosa. Per a entrar en alguns llocs, cal portar una credencial amb el nom i el càrrec de la persona.

credencial

nom femení Una credencial és una carta o un document que assegura alguna cosa d'una persona o d'una cosa Per a entrar en alguns llocs, cal portar una credencial amb el nom i el càrrec de la persona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">credencial</title>

Partició sil·làbica: cre_den_ci_al
Etimologia: del b. ll. credentialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que acredita.
    1. femení Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos.
    2. carta credencial (o lletra credencial, o simplement credencial f) dret administratiu Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça.

■ credencial

adjectiu Que acredita femení Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos carta credencial o lletra credencial , o simplement credencial f dret administratiu Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça
Traducció