Es mostren 594823 resultats

abastament

abastament

abastar

abastar

abastar


<title type="display">abastar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. abastar
    1. GERUNDI

    2. abastant
    1. PARTICIPI

    2. abastat
    3. abastada
    4. abastats
    5. abastades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. abasto
      3. abastes
      4. abasta
      5. abastem
      6. abasteu
      7. abasten
      1. IMPERFET

      2. abastava
      3. abastaves
      4. abastava
      5. abastàvem
      6. abastàveu
      7. abastaven
      1. PASSAT

      2. abastí
      3. abastares
      4. abastà
      5. abastàrem
      6. abastàreu
      7. abastaren
      1. FUTUR

      2. abastaré
      3. abastaràs
      4. abastarà
      5. abastarem
      6. abastareu
      7. abastaran
      1. CONDICIONAL

      2. abastaria
      3. abastaries
      4. abastaria
      5. abastaríem
      6. abastaríeu
      7. abastarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. abasti
      3. abastis
      4. abasti
      5. abastem
      6. abasteu
      7. abastin
      1. IMPERFET

      2. abastés
      3. abastessis
      4. abastés
      5. abastéssim
      6. abastéssiu
      7. abastessin
    1. IMPERATIU

    2. abasta
    3. abasti
    4. abastem
    5. abasteu
    6. abastin

abastar

abastar

<title type="display">abastar </title>

Body
    v tr
  1. Arténher, agarrar ua causa distanta.
  2. Proporcionar o méter a disposicion de quauqu’un ua causa que n’a de besonh.

  3. Català: 1. abastar, atènyer; 2. abastar, proporcionar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abastar

abastar


<title type="display">abastar</title>

    verb intransitiu
  1. [per grandària, potència] alcanzar, llegar. No abastar a entendre una cosa, no alcanzar a entender una cosa.
  2. [arribar a tocar] alcanzar, llegar. El nen no abasta al timbre, el niño no alcanza al timbre.
  3. abastar a dar abasto a [seguido de un nombre] (o para [seguido de un infinitivo]).
  4. no abastar a no acabar de fam, no llegar a. No abastava a entendre-ho, no acababa de entenderlo.
  5. verb transitiu
  6. [heure] alcanzar, coger. Abastar llibres d'un prestatge, alcanzar libros de un estante.
  7. [fornir de provisions] abastecer, abastar, proveer, bastimentar.

abastar

abastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abastar</title>

Accessory
Compareu: bastar
Etimologia: de bastar
Body
    verb
  1. intransitiu Ésser capaç per grandària, alçària, potència, d’arribar (a alguna cosa). No abastar a entendre una cosa.
  2. intransitiu Arribar a tocar (una cosa distant). Amb la mà abasta al llum.
  3. transitiu Heure, allargant la mà o fent servir algun instrument (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar nius d’un arbre.
  4. transitiu Fornir de provisions. Abastar una regió.

abastar

abastar


<title type="display">abastar</title>

    verb intransitiu
  1. reichen (a bis an ac).
  2. amb la mà abasta al sostre mit der Hand reicht er bis an die Decke.
  3. figuradament no abastar a comprendre (una cosa) etwas nicht begreifen können.
  4. verb transitiu
  5. herunter-, herüber-holen.
  6. umfassen.
  7. versorgen (de mit dat).
  8. abastar fruita Obst abpflücken.
  9. abastar una ciutat de queviures (aigua, gas) eine Stadt mit Lebensmitteln (Wasser, Gas) versorgen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

abastar

abastar

<title type="display">abastar</title>

verb intransitiu riuscire, giungere, arrivare. No abastar a entendre una cosa, non riuscire a capire una cosa. || [arribar a tocar] giungere, arrivare, raggiungere tr. El nen no abasta al timbre, il bambino non raggiunge il (o arriva al) campanello. || [una meta] raggiungere tr, arrivare.

verb transitiu [agafar] cogliere, pigliare. || [fornir de provisions] rifornire, fornire.

abastar

abastar

<title type="display">abastar</title>

    verb
  1. Arribar a una cosa que està alta o que està lluny. Amb la mà pots abastar les pomes de les branques més baixes. Quan estàs en un extrem d'una taula, no abastes les coses que són a l'altre extrem; te les han d'acostar.
  2. Donar abastament a una població o a un grup de persones. Els mercats abasten la ciutat.
  3. Ser capaç per grandària, per alçària, per potència, d'arribar a alguna cosa. Una persona poc intel·ligent no abastarà a entendre alguns problemes de matemàtiques.
  4. Arribar a tocar una cosa que és a distància. Una persona alta pot abastar a un llum que pengi del sostre.

abastar

abastar


<title type="display">abastar</title>

Pronúncia: əβəstá
    verb intransitiu
  1. to reach.
  2. amb la mà no abasta al sostre he can’t reach the ceiling with his hand, stretching his hand he can’t touch the ceiling.
  3. abastar a + infinitiu to manage to + infinitiu.
  4. no abasto a comprendre la política I can’t understand politics.

abastar