Es mostren 594828 resultats

■ creueta

■ creueta

femení Diminutiu de creu heràldica Cadascuna de les creus petites i abscisses que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

creuetí
| creuetina

creuetí
| creuetina

adjectiu i masculí i femení De la Pobla de Farnals Horta
Diccionari Català Anglès

creure


<title type="display">creure</title>

Pronúncia: kɾɛ́wɾə
    verb transitiu
  1. to think, believe.
  2. crec que no, no crec I don’t think so.
  3. crec que sí, ho crec I think so.
  4. ja ho crec! I should think so!, rather!
  5. (ídem) of course!
  6. ésser de creure to be credible.
  7. [considerar] to think, deem, consider.
  8. el creuen un savi he’s (thought \ deemed \ considered) to be very wise.
  9. [tenir com a verídic] to believe.
  10. no el crec perquè és un mentider I don’t believe him because he’s a liar.
  11. familiarment [els nens] to obey.
  12. creure el mestre to obey the teacher.
    13. verb intransitiu
  13. to believe.
  14. creure en Déu to believe in God.
  15. creure en la revolució to believe in revolution.
  16. creure en el futur to believe in the future.
  17. no crec en els polítics I don’t (believe in \ trust) politicians.
  18. creure en la paraula d’algú to take someone at their word.
    19. verb pronominal
  19. to believe, think.
  20. to imagine.
  21. em creia que estaves malalt I thought you were ill.
  22. creure’s qui sap què to have a high opinion of oneself, be full of conceit.

creure

verb transitiu to think , believe crec que no, no crec I don’t think so crec que sí, ho crec I think so ja ho crec I should think so , rather ídem of course ésser de creure to be credible considerar to think , deem , consider el creuen un savi he’s thought \ deemed \ considered to be very wise tenir com a verídic to believe no el crec perquè és un mentider I don’t believe him because he’s a liar familiarment els nens to obey creure el mestre to obey the teacher verb intransitiu to believe creure en Déu to believe in God creure en la revolució to believe in revolution creure…
Diccionari Català Castellà

creure


<title type="display">creure</title>

    verb transitiu
  1. [alguna cosa] creer. Crec el que em dius, creo lo que me dices.
  2. [algú] creer. El vaig creure perquè és honrat, le creí porque es honrado.
  3. familiarment [obeir] obedecer. Sempre creu, siempre obedece.
  4. [imaginar-se] creer, pensar. Ella creu que vindran, ella cree que vendrán.
  5. creient (o tot creient) que creyendo que, en la creencia de que.
  6. creure de fluix (o de lleuger) creer fácilmente.
  7. creu-t'ho! familiarment ¡que te crees tú eso! (o ¡que te lo has creído!).
  8. creu-t'ho, que [incredulitat] como que. Creu-t'ho, que hi anirà, como que va a ir.
  9. ésser de creure [ésser versemblant] ser de creer.
  10. fer creure [una cosa] hacer creer.
  11. ja ho crec! ¡ya lo creo!, ¡por supuesto!
  12. no m'ho crec pas! [dubte] ¡me extraña!
    13. verb intransitiu
  13. [en alguna cosa] creer. Creure en l'amistat, creer en la amistad.
  14. [en algú] creer. No creure en els demagogs, no creer en los demagogos. Creure en Déu, creer en Dios.
    15. verb pronominal
  15. creerse.
  16. creure's creerse, tenerse por. Es creu el millor, se cree el mejor.
  17. creure's qui sap què creerse alguien (o algo).
  18. n'hi ha per a no creure-s'ho! ¡es para no creérselo!

creure

verb transitiu alguna cosa creer Crec el que em dius , creo lo que me dices algú creer El vaig creure perquè és honrat , le creí porque es honrado familiarment obeir obedecer Sempre creu , siempre obedece imaginar-se creer , pensar Ella creu que vindran , ella cree que vendrán creient o tot creient que creyendo que , en la creencia de que creure de fluix o de lleuger creer fácilmente creu-t'ho familiarment que te crees tú eso o que te lo has creído creu-t'ho, que incredulitat como que Creu-t'ho, que hi anirà , como que va a ir ésser de creure ésser versemblant ser…
Conjugador Català

creure


<title type="display">creure</title>

    1. INFINITIU

    1. creure

    2. GERUNDI

    1. creient

    3. PARTICIPI

    1. cregut
    2. creguda
    3. creguts
    4. cregudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. crec
      2. creus
      3. creu
      4. creiem
      5. creieu
      6. creuen

      2. IMPERFET

      1. creia
      2. creies
      3. creia
      4. crèiem
      5. crèieu
      6. creien

      3. PASSAT

      1. creguí
      2. cregueres
      3. cregué
      4. creguérem
      5. creguéreu
      6. cregueren

      4. FUTUR

      1. creuré
      2. creuràs
      3. creurà
      4. creurem
      5. creureu
      6. creuran

      5. CONDICIONAL

      1. creuria
      2. creuries
      3. creuria
      4. creuríem
      5. creuríeu
      6. creurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cregui
      2. creguis
      3. cregui
      4. creguem
      5. cregueu
      6. creguin

      2. IMPERFET

      1. cregués
      2. creguessis
      3. cregués
      4. creguéssim
      5. creguéssiu
      6. creguessin

    6. IMPERATIU

    1. creu
    2. cregui
    3. creguem
    4. creieu
    5. creguin

creure

INFINITIU creure GERUNDI creient PARTICIPI cregut creguda creguts cregudes INDICATIU PRESENT crec creus creu creiem creieu creuen IMPERFET creia creies creia crèiem crèieu creien PASSAT creguí cregueres cregué creguérem creguéreu cregueren FUTUR creuré creuràs creurà creurem creureu creuran CONDICIONAL creuria creuries creuria creuríem creuríeu creurien SUBJUNTIU PRESENT cregui creguis cregui creguem cregueu creguin IMPERFET cregués creguessis cregués creguéssim creguéssiu creguessin IMPERATIU creu cregui creguem creieu creguin
Diccionari de sinònims Franquesa

creure


<title type="display">creure</title>

  1. v. tr.
    tenir per ver
    tenir la creença
    empassar-se (una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure.
    tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada.
    tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura.
    mamar-se (fig.). No t'has de mamar tot el que aquest et conta.
    creure de fluix (o de lleuger), creure sense fonament.
    beure's (fig.), creure's una cosa inversemblant.
    afigurar-se o figurar-se. M'afigurava que demà era festa.
  2. Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa.
    pensar-se. No et pensis que sigui fàcil.
    judicar o jutjar. No ho jutjava correcte.
    tenir per. Tenir algú per sincer, per honrat.
    fer-lo (algú). Jo el feia més vell, més ric.
    opinar
    trobar. Trobo que això no ho havies de dir.
    reputar
    suposar
    imaginar-se
    veure. Ho veig molt difícil.
    sospitar
    comptar. Compto que vindrà.
    presumir. Ell presumeix de vestir bé, es creu que vesteix bé.
    semblar. Em sembla que està enfadat.
    conjecturar (→)
    conèixer. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix, si creieu... Hi prendré part o no, com coneixeré.
    voler dir (en frases interrogatives). Vols dir que vindrà?, creus que vindrà?
    cuidar. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà.
    Antònims: Descreure.
  3. → obeir.
  4. v. intr.
    creure en
    tenir fe
    fer cas de. Fer cas de la paraula del pare.
    tenir confiança. No tenia confiança en els metges.
    tenir un bon davallant, creure-s'ho tot.
  5. Fer creure una cosa a algú: Fer combregar amb rodes de molí, fer creure coses absurdes. Fer empassar la píndola (a algú), fer-li creure una cosa falsa. Composar, captenir-se amb algú fent-li creure el que hom vol.



© Manuel Franquesa

creure

v tr tenir per ver tenir la creença empassar-se una cosa, creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure tenir una cosa a mig coll , creure que s'ha de realitzar, esp parlant d'una cosa desitjada tenir una cosa coll avall , creure-la segura mamar-se fig No t'has de mamar tot el que aquest et conta creure de fluix o de lleuger , creure sense fonament beure's fig, creure's una cosa inversemblant afigurar-se o figurar-se M'afigurava que demà era festa Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa pensar-se No et pensis que sigui fàcil judicar o jutjar No ho jutjava correcte…
Diccionari Català Italià

creure

<title type="display">creure</title>

verb transitiu credere. Crec el que em dius, credo quel che tu mi dici. || fam [obeir] ubbidire. || [considerar] credere, stimare, giudicare, reputare. || [imaginar-se] credere, immaginare, presumere, supporre, immaginare, pensare. Ella creu que vindran, lei crede che verranno. || crec que no (o que sí) credo di no (o di sì). || creient (o tot creient) que con la convinzione che, convinto che. || creure de fluix (o de lleuger) credere facilmente, essere credulone -a. || creu-t'ho! fam sì, domani! || creu-t'ho que ci credi tu che. Creu-t'ho que hi anirà, ci credi tu che ci vada. || ésser de creure essere credibile (o pensabile, o probabile). || fer creure [una cosa] dare a (o far) credere. || ja ho crec! lo credo bene!, senz'altro!, senza dubbio!, chiaro!

verb intransitiu credere. Creure en Déu, credere in Dio. Creure en l'amistat, credere nell'amicizia. Creure en les bruixes, credere alle streghe.

verb pronominal credere tr. Això no m'ho crec, non ci credo. || pensare tr, credere tr. Em creia que estaves malalt, credevo che eri (o fossi) ammalato. || creure's credersi, pensare di essere, ritenersi, reputarsi. || creure's qui sap què credersi un grand'uomo, credersi di essere chissà chi (o che cosa). || n'hi ha per no creure-s'ho non pare vero, sembra impossibile.

creure

verb transitiu credere Crec el que em dius , credo quel che tu mi dici || fam obeir ubbidire || considerar credere, stimare, giudicare, reputare || imaginar-se credere, immaginare, presumere, supporre, immaginare, pensare Ella creu que vindran , lei crede che verranno || crec que no o que sí credo di no o di sì || creient o tot creient que con la convinzione che, convinto che || creure de fluix o de lleuger credere facilmente, essere credulone -a || creu-t'ho fam sì, domani || creu-t'ho que ci credi tu che Creu-t'ho que hi anirà , ci credi tu che ci vada || ésser de creure essere…
DIDAC Diccionari escolar

creure

<title type="display">creure</title>

    verb
  1. Admetre, acceptar, que una cosa és certa i real, que és veritat, estar-ne convençut. Quan creiem el que ens diu algú, estem segurs que no ens diu una mentida. Hi ha persones que creuen que Déu existeix.
  2. Obeir, fer el que algú ens diu. Els gossos ensenyats creuen els seus amos: s'acosten quan els criden.
  3. Pensar que una cosa és possible, suposar que passarà, que serà com imaginem. Si creus que plourà, no n'estàs segur.
  4. Acceptar que Déu existeix, admetre les veritats i els preceptes d'una religió i practicar-la. Es diu que les persones que creuen tenen fe.
  5. fer creure una cosa és dir que és certa, fer que algú l'admeti com a veritat quan en realitat és mentida. Algunes persones ens volen fer creure que hi ha bruixes.
  6. Una persona es creu que és qui sap què si es pensa que és molt important.
credibilitat, creïble

creure

verb Admetre, acceptar, que una cosa és certa i real, que és veritat, estar-ne convençut Quan creiem el que ens diu algú, estem segurs que no ens diu una mentida Hi ha persones que creuen que Déu existeix Obeir, fer el que algú ens diu Els gossos ensenyats creuen els seus amos s'acosten quan els criden Pensar que una cosa és possible, suposar que passarà, que serà com imaginem Si creus que plourà, no n'estàs segur Acceptar que Déu existeix, admetre les veritats i els preceptes d'una religió i practicar-la Es diu que les persones que creuen tenen fe frase feta fer creure una cosa és dir que és…
Diccionari Català Alemany

creure


<title type="display">creure</title>

    verb transitiu
  1. [etwas; jemandem; jemandes Worte oder Worten] glauben.
  2. familiarment [jemandem] gehorchen (besonders Kinder).
  3. no creguis tot el que et diguin! glaube nicht alles, was man dir sagt!
  4. et crec ich glaube (es) dir.
  5. crèiem conèixer-lo wir glaubten, ihn zu kennen.
  6. crec que t'equivoques ich glaube, du irrst dich.
  7. ja ho crec! das will ich glauben oder meinen!.
    • und ob!
  8. ja ho crec que és veritat! und ob das wahr ist!
  9. (voler) fer creure (una cosa) a (algú) jemanden etwas glauben machen (wollen).
    10. verb transitiu
  10. ja la crèiem fora de perill wir glaubten sie schon außer Gefahr.
  11. el creuen un savi sie halten ihn für einen Weisen.
  12. ho crec convenient (necessari) ich halte es für angebracht (notwendig).
    13. verb intransitiu
  13. (an Gott) glauben.
  14. familiarment gehorchen.
  15. creure en (algú) od (una cosa) an jemanden oder etwas glauben.
  16. creure en Déu (el dimoni, ell, l'amistat, el futur) an Gott (den Teufel, ihn, die Freundschaft, die Zukunft) glauben.
  17. no crec gaire en els metges ich halte nicht viel von Ärzten.
  18. no hi crec, en això daran glaube ich nicht.
  19. qui no vol creure amb raons, ha de creure amb bastons [Spruch] wer nicht hören will, muss fühlen.
    20. verb reflexiu
  20. això no t'ho creus ni tu mateix! das glaubst du doch selbst nicht!
  21. em creia que estaves malalt ich glaubte (oder meinte, dachte), du wär(e)st krank.
  22. l'Enric es creu qui sap què Heinrich hält sich für sonst was.
  23. què t'has cregut! was fällt dir ein!



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

creure

verb transitiu etwas jemandem jemandes Worte oder Worten glauben familiarment jemandem gehorchen besonders Kinder no creguis tot el que et diguin glaube nicht alles, was man dir sagt et crec ich glaube es dir crèiem conèixer-lo wir glaubten, ihn zu kennen crec que t'equivoques ich glaube, du irrst dich ja ho crec das will ich glauben oder meinen • und ob ja ho crec que és veritat und ob das wahr ist voler fer creure una cosa a algú jemanden etwas glauben machen wollen verb transitiu ja la crèiem fora de perill wir glaubten sie schon außer Gefahr el creuen un savi sie halten…
Diccionari Català francès

creure


<title type="display">creure</title>

Pronúncia: kɾɛ́wɾə
    verb transitiu
  1. [alguna cosa] croire. No vol creure-ho, il ne veut pas le croire.
  2. [algú] croire. No vol creure'm, il ne veut pas me croire.
  3. familiarment [obeir] obéir à. Creure els mestres, obéir aux maîtres d'école.
  4. [imaginar-se] croire, penser. Crec que no vindran, je pense qu'ils ne viendront pas.
  5. creure de fluix (de lleuger) croire facilement.
  6. creu-t'ho! familiarment tu parles! (des nèfles!, des clous!, et ta sœur!).
  7. ésser de creure [ésser versemblant] être vraisemblable.
  8. fer creure faire croire.
  9. ja ho crec! je crois bien! (je pense bien!, bien sûr!, naturellement)
    10. verb intransitiu
  10. [confiar] croire. Creure en l'amistat, croire à l'amitié .
    1. [en algú] croire. Creure en Déu, croire en Dieu.
    2. usat absolutament religió croire.
    11. verb pronominal
  11. croire tr. Això no m'ho crec, d'ell, ça, je n'en crois rien de lui.
  12. [imaginar-se] croire tr, penser tr. Em creia que estaves malalt, je croyais que tu étais malade .
    • [vantar-se] se croire, se prendre pour. Es creu el més fort, il se croit le plus fort.
  13. creure's qui sap què despectivament se croire (avoir une bonne opinion de soi).
  14. n'hi ha per a no creure-s'ho! c'est à ne pas y croire!
  15. no m'ho crec pas! j'en doute!

creure

verb transitiu alguna cosa croire No vol creure-ho , il ne veut pas le croire algú croire No vol creure'm , il ne veut pas me croire familiarment obeir obéir à Creure els mestres , obéir aux maîtres d'école imaginar-se croire , penser Crec que no vindran , je pense qu'ils ne viendront pas creure de fluix de lleuger croire facilement creu-t'ho familiarment tu parles des nèfles, des clous, et ta sœur ésser de creure ésser versemblant être vraisemblable fer creure faire croire ja ho crec je crois bien je pense bien, bien sûr, naturellement verb intransitiu confiar…