Es mostren 594823 resultats

■ abastir

■ abastir

verb transitiu dialectal abastar 4
Diccionari Castellà Català

abasto


<title type="display">abasto</title>

    masculí
  1. abastecimiento.
  2. abundància f.
  3. plural avituallament sing. Policía de abastos, policia d'avituallament.
  4. dar abasto donar l'abast. No damos abasto, no donem l'abast.
  5. dar abasto a [seguido de un nombre] (o para [seguido de un infinitivo]) abastar a, donar l'abast a. No daban abasto para atender la creciente demanda, no abastaven (o no donaven l'abast) a atendre la demanda creixent.
  6. plaza de abastos mercat, plaça.
  7. plaza de abastos plural americanisme [matadero] escorxador.

abasto

masculí abastecimiento abundància f plural avituallament sing Policía de abastos , policia d'avituallament dar abasto donar l'abast No damos abasto , no donem l'abast dar abasto a seguido de un nombre o para seguido de un infinitivo abastar a , donar l'abast a No daban abasto para atender la creciente demanda , no abastaven o no donaven l'abast a atendre la demanda creixent plaza de abastos mercat , plaça plaza de abastos plural americanisme matadero escorxador
Diccionari Francès Català

abat


<title type="display">abat</title>

Pronúncia: aba
    masculí
  1. abatiment, tallada f, tala f.
  2. pluie d’abat xafegada (o espetec m d’aigua, o gotellada, o xàfec m).
    3. plural
  3. [d’un animal] menuts, tombada f sing reg.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abat

masculí abatiment, tallada f , tala f pluie d’abat xafegada o espetec m d’aigua, o gotellada, o xàfec m plural d’un animal menuts, tombada f sing reg © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

abat

abat

masculí Abt m arcaic Pfarrer m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

abat

abat

masculí abate || fer abat abbattere, distruggere, uccidere
DIDAC Diccionari escolar

abat

abat

nom masculí L'abat és el monjo que mana en un monestir abadal , abadiat
Diccionari Català Anglès

abat

abat

masculí religió abbot fer abat d’una cosa locució verbal destruir to destroy \ demolish something
Diccionari Català francès

abat


<title type="display">abat</title>

Pronúncia: əβát
    masculí
  1. cristianisme [superior] abbé. Abat mitrat, abbé mitré .
    • regionalisme [rector] curé.
  2. gastronomia [bisbe] énorme boudin.
  3. fer abat [abatre] abattre (détruire).

abat

masculí cristianisme superior abbé Abat mitrat , abbé mitré • regionalisme rector curé gastronomia bisbe énorme boudin fer abat abatre abattre détruire
Diccionari Català Castellà

abat1

abat1

masculí cristianisme superior abad Abat mitrat, exempt , abad mitrado o cruzado, exento poc freqüent rector párroco , rector gastronomia bisbe obispillo Vegeu també abat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. abbas, abbātis, pres del gr. ecl. abbã, i aquest, de l’arameu abba ‘pare’ 1a font: orígens de la llengua
    masculí
  1. cristianisme i història eclesiàstica
    1. En la majoria d’ordes monàstics i canonicals, superior d’un monestir o d’una canònica.
    2. abat coadjutor Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
    3. abat comendatari Persona que rebia en comenda les rendes (o una part de les rendes) d’un monestir.
    4. abat exempt Abat exempt de la jurisdicció episcopal; abat nullius.
    5. abat general Abat que governa un orde monàstic independent.
    6. abat laic Durant el període carolingi, seglar que era nomenat per l’emperador per a administrar les rendes d’un monestir.
    7. abat mitrat Abat que usa insígnies pontificals.
    8. abat ‘nullius’ Abat que governa un territori eclesiàstic independent del bisbe i immediatament subjecte a la Seu Apostòlica.
    9. abat president Superior general de cadascuna de les diverses congregacions benedictines confederades.
    10. abat primat Abat que presideix totes les congregacions benedictines confederades de benedictins negres.
    11. abat secular Clergue que gaudeix d’un benefici eclesiàstic amb títol d’abadia i pot usar les insígnies pontificals en les funcions litúrgiques.
    12. abat titular Abat que, havent rebut la benedicció abacial, té el títol d’una abadia extingida sense cap jurisdicció.
  2. cristianisme i història eclesiàstica Rector, curat d’una parròquia.
  3. gastronomia Embotit fet de ventrell de porc farcit de carn capolada.



    4. Vegeu també:
    abat2

■ abat1

masculí cristianisme i història eclesiàstica En la majoria d’ordes monàstics i canonicals, superior d’un monestir o d’una canònica abat coadjutor Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt abat comendatari Persona que rebia en comenda les rendes o una part de les rendes d’un monestir abat exempt Abat exempt de la jurisdicció episcopal abat nullius abat general Abat que governa un orde monàstic independent abat laic Durant el període carolingi, seglar que era nomenat per l’emperador per a administrar les rendes d’un monestir abat mitrat Abat que usa insígnies…
Traducció