Es mostren 594828 resultats

crusader

crusader

noun croat
Diccionari Anglès Català

cruse

cruse

noun atuell , pot , gerro
Diccionari Anglès Català

crush


<title type="display">crush</title>

Pronúncia: krʌʃ
    noun
  1. [of people] munió, aglomeració.
  2. [of cars, etc.] aglomeració
  3. there was an awful crush hi havia la mar de gent.
  4. there’s always a crush in the tube el metro sempre va abarrotat de gent.
  5. two died in the crush dos van morir esclafats.

  6. to have a crush on someone anar de bòlit per algú, estar boig per algú.

  7. orange crush taronjada.
    8. transitive verb
  8. esclafar, aixafar, engrunar.
  9. [paper] rebregar.
  10. [stones] triturar.
  11. [grapes] trepitjar.
  12. [olives] premsar.
  13. [dress] rebregar.
  14. to crush something into a case encabir una cosa en una maleta.

  15. figurative [country] esclafar, oprimir.
  16. [enemy, opposition] destruir, anihilar, anorrear.
  17. [person in argument] esclafar, tallar, confondre.
    18. intransitive verb
  18. to crush in encabir-se.

crush

noun of people munió , aglomeració of cars, etc aglomeració there was an awful crush hi havia la mar de gent there’s always a crush in the tube el metro sempre va abarrotat de gent two died in the crush dos van morir esclafats to have a crush on someone anar de bòlit per algú , estar boig per algú orange crush taronjada transitive verb esclafar , aixafar , engrunar paper rebregar stones triturar grapes trepitjar olives premsar dress rebregar to crush something into a case encabir una cosa en una maleta figurative country esclafar , oprimir enemy, opposition…
Diccionari Anglès Català

crusher

crusher

noun triturador , picador picador de mineral
Diccionari Anglès Català

crushing

crushing

adjective blow, defeat, reply aixafador , esclafador grief, etc aclaparador argument decisiu burden aclaparador
Conjugador Català

cruspir


<title type="display">cruspir</title>

    1. INFINITIU

    1. cruspir

    2. GERUNDI

    1. cruspint

    3. PARTICIPI

    1. cruspit
    2. cruspida
    3. cruspits
    4. cruspides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cruspeixo
      2. cruspeixes
      3. cruspeix
      4. cruspim
      5. cruspiu
      6. cruspeixen

      2. IMPERFET

      1. cruspia
      2. cruspies
      3. cruspia
      4. cruspíem
      5. cruspíeu
      6. cruspien

      3. PASSAT

      1. cruspí
      2. cruspires
      3. cruspí
      4. cruspírem
      5. cruspíreu
      6. cruspiren

      4. FUTUR

      1. cruspiré
      2. cruspiràs
      3. cruspirà
      4. cruspirem
      5. cruspireu
      6. cruspiran

      5. CONDICIONAL

      1. cruspiria
      2. cruspiries
      3. cruspiria
      4. cruspiríem
      5. cruspiríeu
      6. cruspirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cruspeixi
      2. cruspeixis
      3. cruspeixi
      4. cruspim
      5. cruspiu
      6. cruspeixin

      2. IMPERFET

      1. cruspís
      2. cruspissis
      3. cruspís
      4. cruspíssim
      5. cruspíssiu
      6. cruspissin

    6. IMPERATIU

    1. cruspeix
    2. cruspeixi
    3. cruspim
    4. cruspiu
    5. cruspeixin

cruspir

INFINITIU cruspir GERUNDI cruspint PARTICIPI cruspit cruspida cruspits cruspides INDICATIU PRESENT cruspeixo cruspeixes cruspeix cruspim cruspiu cruspeixen IMPERFET cruspia cruspies cruspia cruspíem cruspíeu cruspien PASSAT cruspí cruspires cruspí cruspírem cruspíreu cruspiren FUTUR cruspiré cruspiràs cruspirà cruspirem cruspireu cruspiran CONDICIONAL cruspiria cruspiries cruspiria cruspiríem cruspiríeu cruspirien SUBJUNTIU PRESENT cruspeixi cruspeixis cruspeixi cruspim cruspiu cruspeixin IMPERFET cruspís cruspissis cruspís cruspíssim cruspíssiu cruspissin IMPERATIU cruspeix cruspeixi cruspim…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cruspir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cruspir</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de formació expressiva, potser també amb influx de cruixir, en el sentit ant. i dialectal de ‘triturar’, i de urpir ‘arrabassar amb una urpada’ 1a font: 1803, DEst.
    verb col·loquialment
  1. transitiu i usat absolutament Menjar voraçment. Com cruspeix, aquest paio!
  2. pronominal [amb complement determinat] Ja t’has cruspit tots els caramels?

■ cruspir

verb colloquialment transitiu i usat absolutament Menjar voraçment Com cruspeix, aquest paio pronominal amb complement determinat Ja t’has cruspit tots els caramels
Informació complementària
Diccionari Català Anglès

cruspir-se

cruspir-se

verb pronominal familiarment to gobble , bolt , gulp down , get down to devour
Diccionari Català Castellà

cruspir-se

cruspir-se

verb pronominal menjar-se zamparse , comerse S'ha cruspit el pollastre ell sol , se ha zampado el pollo él solo
Diccionari Català Alemany

cruspir-se

cruspir-se

verb reflexiu familiarment auffuttern, verspachteln, wegputzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat