Es mostren 594823 resultats
afront
<title type="display">afront</title>
masculí [ofensa] affronto, offesa f, provocazione f, ingiuria f. || [vergonya] oltraggio, disonore, infamia f, vergogna f.
afront
masculí ofensa affronto, offesa f , provocazione f , ingiuria f || vergonya oltraggio, disonore, infamia f , vergogna f
afront
<title type="display">afront</title>
-
masculí
- (herausfordernde) Beleidigung, Schmähung, Kränkung f.
- Schmach, Schande f, Schimpf m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
afront
masculí herausfordernde Beleidigung, Schmähung, Kränkung f Schmach, Schande f , Schimpf m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
afront
<title type="display">afront</title>
nom masculí Un afront és un insult o una ofensa que es diu o es fa públicament a algú. Hi ha persones que quan reben un afront s'enfaden molt i reaccionen violentament.
afront
nom masculí Un afront és un insult o una ofensa que es diu o es fa públicament a algú Hi ha persones que quan reben un afront s'enfaden molt i reaccionen violentament
■
afront
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afront</title>
Accessory
Etimologia: de afrontar 1a font: s. XIII
Body
-
masculí
- Ofensa greu feta a la cara, públicament.
- Vergonya, deshonor. Aquest vici li és un afront terrible.
■
afront
masculí Ofensa greu feta a la cara, públicament Vergonya, deshonor Aquest vici li és un afront terrible
afront
<title type="display">afront</title>
Pronúncia: əfɾón
-
masculí
- [ofensa] affront, offense f, outrage, avanie f, humiliation f. Fer un afront a algú, faire un affront à quelqu'un. Rebre un afront, essuyer un affront (subir un outrage).
- [vergonya] déshonneur, opprobre.
afront
masculí ofensa affront , offense f , outrage , avanie f , humiliation f Fer un afront a algú , faire un affront à quelqu'un Rebre un afront , essuyer un affront subir un outrage vergonya déshonneur , opprobre
afronta
<title type="display">afronta </title>
Body
- nòm f
- Pòur d’enganhar-se, de hèr eth ridicul.
- Estat animós produsit per ua fauta hèta o recebuda.
Català: vergonya
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
afronta
nòm f Pòur d’enganhar-se, de hèr eth ridicul Estat animós produsit per ua fauta hèta o recebuda Català vergonya © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
afrontació
<title type="display">afrontació</title>
-
femení
- [d'una heretat, etc] linde [o m].
- plural linderos m, linde sing.
afrontació
femení d'una heretat, etc linde o m plural linderos m , linde sing
afrontació
<title type="display">afrontació</title>
Pronúncia: əfɾuntəsió
-
femení
- proximity, vicinity, nearness. plural
- boundaries, limits, bounds.
afrontació
femení proximity , vicinity , nearness plural boundaries , limits , bounds
■
afrontació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afrontació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_fron_ta_ci_ó
Etimologia: de afrontar 1a font: s. XIII, CTort.
Etimologia: de afrontar 1a font: s. XIII, CTort.
Body
-
femení
- El fet d’afrontar una heretat, un camp, etc., amb un altre.
- plural Indicació de les heretats, etc., amb què afronta una heretat, etc.
■
afrontació
femení El fet d’afrontar una heretat, un camp, etc, amb un altre plural Indicació de les heretats, etc, amb què afronta una heretat, etc