Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ culte²

| culta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culte</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. cultus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.

adjectiu

Dotat de cultura. Un home culte. Una nació culta.
1. Propi de la cultura. Llenguatge culte.
2. mot culte lingüística Cultisme.

Vegeu també:

culte¹

■ culte²

| culta

adjectiu Dotat de cultura Un home culte Una nació culta Propi de la cultura Llenguatge culte mot culte lingüística Cultisme Vegeu també culte 1

culte, -ta

<title type="display">culte, -ta </title>

adj m f

Català:

culte, -ta

adj m f Persona qu’a fòrça educacion, coneishement e cultura Català culte -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

culterà

-ana

<title type="display">culterà</title>

adjectiu literàriament kult(eran)istisch, gongoristisch.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

culterà

-ana

adjectiu literàriament kulteranistisch, gongoristisch © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

culterà

-ana

<title type="display">culterà</title>

Pronúncia: kultəɾá

masculí i femení història i literatura cultiste, gongoriste.

culterà

-ana

masculí i femení història i literatura cultiste , gongoriste

■ culterà

| culterana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culterà</title>

Etimologia: del cast. culterano, der. de culto ‘culte’, creat humorísticament al s. XVII, a partir de luterano, per qualificar un seguidor fanàtic d’una tendència