masculí
1. llenya f, conjunt d’arbres aterrats.
2. ciències militars tala f.
3. regionalisme [terrain déboisé] terreny desboscat.
4. [décombres] runa f, enderrocs pl.
plural
5. menuts.
6. figuradament i familiarment rems [braços i cames]. Tu peux numéroter tes abattis !, ja cal que et calcis

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí escorxador, degollador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. fer caure, tirar a terra, aterrar, abatre infr. Abattre les quilles, fer caure les bitlles.
2. [des arbres] tirar a terra, aterrar, abatre infr, tallar, talar.
3. antigament esports fer caure, tirar a terra.
4. [du minerai] abatre, extreure.
5. [un mur, un bâtiment] tirar a terra, aterrar, enderrocar, abatre infr.
6. [un oiseau, un avion] abatre, fer caure, tombar fam.
7. [un animal] matar, sacrificar.
8. [qqn] matar, eliminar, pelar fam, fer abat fam.
9. [un angle, une arête] matar, aixamfranar, arrodonir.
10. [la poussière] fer caure.
11. [coucher] abatre, ajeure, abaixar.
12. figuradament [rendre faible] abatre, atuir, prostrar, afeblir, debilitar. La fièvre l’abattait, la febre l’abatia .
    1. [décourager] abatre, desanimar, desmoralitzar. Ne pas se laisser abattre, no deixar-se desanimar.
    2. antigament [le courage] destruir, anihilar.
    3. [l’orgueil] abaixar, rebaixar, fer baixar.
    4. familiarment [du travail] enllestir, treure’s de sobre. Elle abat le travail de trois personnes, enllesteix la feina de tres persones.
13. abattre ses cartes jocs d’entreteniment abatre (o mostrar, o ensenyar) les cartes.
    • figuradament ensenyar les cartes.
14. petite pluie abat grand vent un mosquit espatlla un orgue.
verb intransitiu
15. marina, marítim abatre.
verb pronominal
16. caure intr. L’arbre s’abattit, l’arbre va caure. La pluie s’abat sur le jardin, la pluja cau al jardí.
17. [s’affaisser, s’effondrer] enfonsar-se, esfondrar-se.
18. [le vent] calmar intr, encalmar-se, amainar intr.
19. [se laisser tomber] deixar-se anar, deixar-se caure. Elle s’abattit dans ses bras, es va deixar caure en els seus braços.
20. [un oiseau] abatre’s. L’aigle s’abattait sur la brebis, l’àguila s’abatia sobre l’ovella.
21. figuradament llançar-se. Tous s’abattirent sur le trésor, tots es llançaren sobre el tresor.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. abattut -uda, atuït -ïda, dèbil, feble, decaigut -uda.
2. [découragé] abatut -uda, desanimat -ada, desmoralitzat -ada.
3. [un avion] abatut.
masculí
4. posició de desarmat [del gallet d’una escopeta].
5. fusil à l’abattu escopeta desarmada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç