masculí
1. desembarcament.
2. [d’un train] descarregament.
3. au débarquement (de qqn) al moment de desembarcar.
   1. al moment de baixar.
   2. al moment d’arribar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desembarcar.
2. [un train] descarregar.
3. figuradament i familiarment [qqn] engegar.
verb intransitiu
4. desembarcar.
5. [d’un véhicule] baixar.
6. figuradament i familiarment [arriver à l’improviste] aterrar, arribar, plantar-se pron.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. familiarment desembaràs, descans, alleujament.
2. lloc dels mals endreços, traster, desembaràs.
3. bon débarras ! quin descans! (o hem quedat descansats!).
   • bon viatge! (o bon vent [i barca nova]!).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desembarassar. Débarrasser une pièce, desembarassar una habitació.
2. [d’un embarras volumineux] desembalumar.
3. [de ce qui pourrait embarrasser] alliberar, descarregar. Débarrasser qqn de son manteau, alliberar algú de l’abrigall. Ils l’ont débarrassée d’un bon poids, l’han descarregada d’un bon pes.
4. desembarassar, aclarir, alliberar, obrir pas a. Débarrasser la voie publique, desembarassar la via pública.
5. [d’une obligation] descarregar, alleujar, alliberar. Débarrasser qqn d’un souci, descarregar algú d’una preocupació.
6. débarrasser la table desparar (la) taula.
7. débarrasser le plancher familiarment tocar el dos (o pirar, o tocar pirandó, o escampar la boira, o guillar).
verb pronominal
8. desembarassar-se, desfer-se, alliberar-se, desempallegar-se, descarregar-se. Elle s’est débarrassée d’un prétendant, s’ha desfet d’un pretendent.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu tecnologia desbarrar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. debat.
   • plural debats.
2. débat télévisé debat televisat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç