<title type="display">debauchery</title>
Pronúncia: dɪ'bɔːtʃərɪ
noun corrupció, disbauxa, llibertinatge.
Es mostren 594841 resultats
debe
<title type="display">debe</title>
-
masculí
- economia [de una cuenta] deure, dèbit, càrrec, entrades f pl.
- debe y haber deure i haver, càrrec i descàrrec, entrades i sortides.
debe
masculí economia de una cuenta deure , dèbit , càrrec , entrades f pl debe y haber deure i haver , càrrec i descàrrec , entrades i sortides
débecter
<title type="display">débecter</title>
Pronúncia: debɛkte
débecter
verb transitiu familiarment dégoûter © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
debelación
<title type="display">debelación</title>
femení poc freqüent ciències militars debel·lació.
debelación
femení poc freqüent ciències militars debellació
debelar
<title type="display">debelar</title>
verb transitiu ciències militars debel·lar.
debelar
verb transitiu ciències militars debellar
debel·lador
-a
<title type="display">debel·lador</title>
adjectiu i masculí i femení debellatore -trice.
debel·lador
-a
adjectiu i masculí i femení debellatore -trice
■
debel·lador
| debel·ladora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debel·lador</title>
Accessory
Etimologia: de debel·lar
Body
adjectiu i masculí i femení Que debel·la.
■
debel·lador
| debel·ladora
adjectiu i masculí i femení Que debella
debel·lar
<title type="display">debel·lar</title>
Body
-
- debel·lar
INFINITIU
-
- debel·lant
GERUNDI
-
- debel·lat
- debel·lada
- debel·lats
- debel·lades
PARTICIPI
-
-
- debel·lo
- debel·les
- debel·la
- debel·lem
- debel·leu
- debel·len
PRESENT
-
- debel·lava
- debel·laves
- debel·lava
- debel·làvem
- debel·làveu
- debel·laven
IMPERFET
-
- debel·lí
- debel·lares
- debel·là
- debel·làrem
- debel·làreu
- debel·laren
PASSAT
-
- debel·laré
- debel·laràs
- debel·larà
- debel·larem
- debel·lareu
- debel·laran
FUTUR
-
- debel·laria
- debel·laries
- debel·laria
- debel·laríem
- debel·laríeu
- debel·larien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- debel·li
- debel·lis
- debel·li
- debel·lem
- debel·leu
- debel·lin
PRESENT
-
- debel·lés
- debel·lessis
- debel·lés
- debel·léssim
- debel·léssiu
- debel·lessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- debel·la
- debel·li
- debel·lem
- debel·leu
- debel·lin
IMPERATIU
debel·lar
INFINITIU debellar GERUNDI debellant PARTICIPI debellat debellada debellats debellades INDICATIU PRESENT debello debelles debella debellem debelleu debellen IMPERFET debellava debellaves debellava debellàvem debellàveu debellaven PASSAT debellí debellares debellà debellàrem debellàreu debellaren FUTUR debellaré debellaràs debellarà debellarem debellareu debellaran CONDICIONAL debellaria debellaries debellaria debellaríem debellaríeu debellarien SUBJUNTIU PRESENT debelli debellis debelli debellem debelleu debellin IMPERFET debellés debellessis debellés debelléssim debelléssiu debellessin…
debel·lar
<title type="display">debel·lar</title>
Pronúncia: dəβəllá
verb transitiu réprimer, vaincre (par les armes).
• figuradament vaincre, triompher.
• figuradament vaincre, triompher.
debel·lar
verb transitiu réprimer , vaincre par les armes • figuradament vaincre , triompher
debel·lar
<title type="display">debel·lar</title>
verb transitiu debelar.
debel·lar
verb transitiu debelar