Es mostren 594841 resultats

dèbit

dèbit

debit


<title type="display">debit</title>

Pronúncia: ˈdɛbɪt
    noun
  1. deure.
  2. debit balance saldo negatiu.
  3. account showing a debit balance compte deficitari.
  4. debit side [book-keeping] deure.
  5. to enter something to the debit (side) of an account posar alguna cosa al deure d'un compte.
  6. transitive verb
  7. to debit someone with an account carregar un compte a algú.
  8. to debit something to someone posar alguna cosa al compte d'algú.

debit

dèbit

dèbit

dèbit1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèbit</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. dēbĭtum, íd. 1a font: 1586
Body
    masculí
  1. Allò que és degut per algú.
  2. economia
    1. Anotació feta en el deure d’un compte.
    2. Suma de totes les quantitats anotades en el deure d’un compte.
    3. dèbit bancari Total de deutes del sistema bancari en un període determinat.
  3. dèbit conjugal catolicisme En moral, segons una concepció contractual del matrimoni, obligació que té cadascun dels cònjuges d’accedir a la justa demanda d’unió carnal per part de l’altre cònjuge.



  4. Vegeu també:
    dèbit2

dèbit1

dèbit2

dèbit2

débitage

débitage

débitant
-ante

débitant
-ante

débiter


<title type="display">débiter</title>

Pronúncia: debite
    verb transitiu
  1. tallar [a trossos] , serrar, trossejar, esbocinar, especejar. Une scie à débiter, una serra per a tallar troncs. Débiter un bœuf, especejar un bou.
  2. [fournir] despatxar.
  3. [au détail] despatxar, vendre.
  4. [permettre le flux de] donar sortida a, permetre, acceptar. Un train qui débite cinq mille passagers par jour, un tren que accepta cinc mil passatgers el dia.
  5. [couler] tenir un cabal de, rajar. Une source qui débite cinq m3 par seconde, una déu que raja cinc m3 per segon.
  6. [un produit, un fluide] donar, fornir, subministrar, proporcionar.
  7. economia carregar.
  8. figuradament declamar, recitar.
    • engegar, deixar anar, amollar. Il ne cesse de débiter des mensonges, no para de deixar anar mentides.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débiter

débiteur
-trice


<title type="display">débiteur</title>

Pronúncia: debitœʀ -tʀis
    masculí i femení
  1. pròpiament i figuradament deutor -a. Un débiteur insolvable, un deutor insolvent. Je serai toujours ton débiteur, estaré sempre en deute amb tu.
  2. compte débiteur compte deutor (o dèbit).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débiteur
-trice

debiteur
-euse


<title type="display">debiteur</title>

Pronúncia: debitœʀ -øz
    masculí i femení
  1. dependent -a, venedor -a.
  2. antigament comerciant.
  3. antigament i despectivament propalador -a, difusor -a. Debiteur de nouvelles, propalador de notícies (o novatxer, o portanoves).
  4. masculí
  5. tallador, trossejador.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

debiteur
-euse