Es mostren 594841 resultats

decaïment


<title type="display">decaïment</title>

    masculí
  1. Verfall m.
  2. Ermattung, Erschlaffung f.
  3. Niedergeschlagenheit f.
  4. decaïment radioactiu física radioaktive(r) Zerfall m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

decaïment

masculí Verfall m Ermattung, Erschlaffung f Niedergeschlagenheit f decaïment radioactiu física radioaktiver Zerfall m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

decaïment

decaïment

nom masculí El decaïment d'una persona és la falta de forces i d'ànim Algunes malalties produeixen el decaïment del malalt
Diccionari Castellà Català

decaimiento

decaimiento

masculí decaïment , decandiment desaliento decaïment , abatiment medicina decandiment
Diccionari Francès Català

décaissement

décaissement

masculí desencaixament, desencaixonament argent desembors © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

décaisser

décaisser

verb transitiu desencaixar, desencaixonar argent desemborsar, desembutxacar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

décalage


<title type="display">décalage</title>

Pronúncia: dekalaʒ
    masculí
  1. [dans l’espace] desplaçament, distància f, separació f, decalatge. Un décalage de trois mètres, una separació de tres metres.
  2. [dans le temps] desplaçament, avançament (o retard), diferència. Avec un décalage d’une semaine, amb un avançament (o retard) d’una setmana. Décalage horaire, decalatge horari ([o ] diferència horària).
  3. electricitat decalatge. Le décalage des balais, el decalatge de les escombretes.
  4. infreqüent [des cales] desfalcament.
  5. figuradament decalatge, desfasament, separació f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

décalage

masculí dans l’espace desplaçament, distància f , separació f , decalatge Un décalage de trois mètres , una separació de tres metres dans le temps desplaçament, avançament o retard, diferència Avec un décalage d’une semaine , amb un avançament o retard d’una setmana Décalage horaire , decalatge horari o  diferència horària electricitat decalatge Le décalage des balais , el decalatge de les escombretes infreqüent des cales desfalcament figuradament decalatge, desfasament, separació f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

décalaminer

décalaminer

verb transitiu tecnologia treure el sutge © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

decalar

decalar

verb transitiu tecnologia to displace , shift
Conjugador Català

decalar


<title type="display">decalar</title>

    1. INFINITIU

    1. decalar

    2. GERUNDI

    1. decalant

    3. PARTICIPI

    1. decalat
    2. decalada
    3. decalats
    4. decalades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. decalo
      2. decales
      3. decala
      4. decalem
      5. decaleu
      6. decalen

      2. IMPERFET

      1. decalava
      2. decalaves
      3. decalava
      4. decalàvem
      5. decalàveu
      6. decalaven

      3. PASSAT

      1. decalí
      2. decalares
      3. decalà
      4. decalàrem
      5. decalàreu
      6. decalaren

      4. FUTUR

      1. decalaré
      2. decalaràs
      3. decalarà
      4. decalarem
      5. decalareu
      6. decalaran

      5. CONDICIONAL

      1. decalaria
      2. decalaries
      3. decalaria
      4. decalaríem
      5. decalaríeu
      6. decalarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. decali
      2. decalis
      3. decali
      4. decalem
      5. decaleu
      6. decalin

      2. IMPERFET

      1. decalés
      2. decalessis
      3. decalés
      4. decaléssim
      5. decaléssiu
      6. decalessin

    6. IMPERATIU

    1. decala
    2. decali
    3. decalem
    4. decaleu
    5. decalin

decalar

INFINITIU decalar GERUNDI decalant PARTICIPI decalat decalada decalats decalades INDICATIU PRESENT decalo decales decala decalem decaleu decalen IMPERFET decalava decalaves decalava decalàvem decalàveu decalaven PASSAT decalí decalares decalà decalàrem decalàreu decalaren FUTUR decalaré decalaràs decalarà decalarem decalareu decalaran CONDICIONAL decalaria decalaries decalaria decalaríem decalaríeu decalarien SUBJUNTIU PRESENT decali decalis decali decalem decaleu decalin IMPERFET decalés decalessis decalés decaléssim decaléssiu decalessin IMPERATIU decala decali decalem decaleu decalin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decalar</title>

Etimologia: del fr. décaler, íd.
    verb transitiu
  1. Desplaçar en el temps o en l’espai.
  2. tecnologia Avançar o retardar una peça respecte a una altra, especialment modificar l’angle de calatge de les escombretes en una màquina elèctrica de col·lector.

■ decalar

verb transitiu Desplaçar en el temps o en l’espai tecnologia Avançar o retardar una peça respecte a una altra, especialment modificar l’angle de calatge de les escombretes en una màquina elèctrica de collector
Informació complementària
Traducció