Es mostren 594841 resultats

decantar1

decantar1

decantar1

decantar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decantar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: der. del radical del ll. cantus (v. cantal1) 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Inclinar cap a un costat.
    2. especialment química i química industrial Separar un líquid del sòlid que porta suspès o bé separar dos líquids immiscibles de diferent densitat deixant el sistema en repòs i fent sobreeixir el líquid menys dens per les vores del recipient.
  2. transitiu
    1. Inclinar lleugerament un atuell. No decantis tant l’ampolla, que es vessarà el vi.
    2. per extensió Decantem l’escala, que recolzi contra la paret.
    1. transitiu Separar a un costat.
    2. transitiu figuradament Els plaers mundanals decanten de Déu.
    3. pronominal Decanta’t una mica, que fas nosa.
  3. figuradament
    1. transitiu Inclinar, fer tendir.
    2. pronominal Cap a quin partit us decanteu?



  4. Vegeu també:
    decantar2

decantar1

decantar2

decantar2


<title type="display">decantar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    verb transitiu
  1. neigen.
    • schräg halten oder stellen.
  2. [Flüssigkeit] ab-, um-gießen.
  3. química dekantieren.
  4. decantar d'(algú) od d'(una cosa) també figuradament von jemandem oder etwas entfernen.
  5. verb reflexiu
  6. zur Seite gehen oder rücken.
  7. sich neigen.
  8. figuradament els àrbitres solen decantar-se cap a (od per) l'equip de casa Schiedsrichter pflegen die Heimmannschaft zu begünstigen.
  9. em decanto a pensar que... ich neige zu der Ansicht, daß...
  10. la sort s'ha decantat de mi das Glïck hat sich von mir ab-gewendet oder -gewandt.



  11. Vegeu també:
    decantar1



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

decantar2

decantar2

decantar2

Informació complementària

décantation

décantation

decanter

decanter

décanter

décanter

décanteur
-euse

décanteur
-euse