Es mostren 594841 resultats

déchaînement

déchaînement

masculí desencadenament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

déchaîner


<title type="display">déchaîner</title>

Pronúncia: deʃene
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament desencadenar.
    2. verb pronominal
  2. desencadenar-se, desfermar-se.
  3. [le vent, la mer] esvalotar-se.
  4. [personnes] encrespar-se, enfurismar-se.
  5. [contre] enrabiar-se (amb).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déchaîner

verb transitiu pròpiament i figuradament desencadenar verb pronominal desencadenar-se, desfermar-se le vent, la mer esvalotar-se personnes encrespar-se, enfurismar-se contre enrabiar-se amb © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

déchant

déchant

masculí història i música discant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Alemany Català

Dechant

Dechant

masculí -en, -en eclesiàstic, teològic degà © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Francès Català

déchanter

déchanter

verb intransitiu familiarment estar desanimat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

déchaperonner

déchaperonner

verb transitiu construcció treure el capçaner de © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

décharge


<title type="display">décharge</title>

Pronúncia: deʃaʀʒ
    femení
  1. [d’une arme] descàrrega.
  2. figuradament tecnologia, arquitectura i electricitat descàrrega. Tuyau, arc de décharge, tub, arc de descàrrega. Une décharge atmosphérique, una descàrrega atmosfèrica.
  3. dret descàrrec m. Temoin à décharge, testimoni de descàrrec.
  4. [dépotoir] abocador m.
  5. antigament marina, marítim [action de décharger] descàrrega.
  6. familiarment descàrrega, ejaculació.
  7. à la décharge de qqn en descàrrec d’algú. Il faut dire à sa décharge qu’elle n’en était pas informée, cal dir en descàrrec seu que no n’estava informada.
  8. décharge publique abocador públic (o controlat).
  9. décharge sauvage abocador il·legal, incontrolat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

décharge

femení d’une arme descàrrega figuradament tecnologia , arquitectura i electricitat descàrrega Tuyau, arc de décharge , tub, arc de descàrrega Une décharge atmosphérique , una descàrrega atmosfèrica dret descàrrec m Temoin à décharge , testimoni de descàrrec dépotoir abocador m antigament marina, marítim action de décharger descàrrega familiarment descàrrega, ejaculació à la décharge de qqn en descàrrec d’algú Il faut dire à sa décharge qu’elle n’en était pas informée , cal dir en descàrrec seu que no n’estava informada décharge publique abocador públic o controlat décharge…
Diccionari Francès Català

déchargement


<title type="display">déchargement</title>

Pronúncia: deʃaʀʒəmɑ̃
    masculí
  1. [action de décharger] descàrrega f, descarregada f. Déchargement d’un camion, d’une arme à feu, descàrrega d’un camió, d’una arma de foc.
  2. ciències militars [une mine] desactivació f, desarmament, desencebament.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déchargement

masculí action de décharger descàrrega f , descarregada f Déchargement d’un camion, d’une arme à feu , descàrrega d’un camió, d’una arma de foc ciències militars une mine desactivació f , desarmament, desencebament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

déchargeoir

déchargeoir

masculí sobreeixidor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

décharger


<title type="display">décharger</title>

Pronúncia: deʃaʀʒe
    verb transitiu
  1. descarregar. Décharger un camion, descarregar un camió.
  2. [une arme] descarregar.
  3. ciències militars [une mine] desactivar, desarmar, desencebar.
  4. tecnologia descarregar. Décharger une poutre, descarregar una biga.
  5. electricitat descarregar. Décharger une batterie, descarregar una bateria.
  6. dret [un accusé] descarregar, exculpar, declarar en descàrrec de.
  7. figuradament [exonérer] descarregar. Décharger d’un impôt, d’une dette, descarregar d’un impost, d’un deute .
    • antigament [un regard] llançar, clavar, pegar.
  8. décharger sa colère sur qqn figuradament descarregar la ràbia contra algú.
  9. décharger sa conscience figuradament descarregar la consciència.
  10. décharger sa rate (ou sa bile) figuradament i familiarment descarregar la bilis (o la mala llet).
    11. verb intransitiu
  11. descarregar.
  12. tecnologia descolorir-se pron, destenyir-se pron. Cette étoffe décharge, aquesta roba es descoloreix.
  13. familiarment descarregar, ejacular.
    14. verb pronominal
  14. descarregar-se. Se décharger d’une affaire sur qqn, descarregar-se d’un assumpte en algú (o passar un assumpte a algú altre).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

décharger

verb transitiu descarregar Décharger un camion , descarregar un camió une arme descarregar ciències militars une mine desactivar, desarmar, desencebar tecnologia descarregar Décharger une poutre , descarregar una biga electricitat descarregar Décharger une batterie , descarregar una bateria dret un accusé descarregar, exculpar, declarar en descàrrec de figuradament exonérer descarregar Décharger d’un impôt, d’une dette , descarregar d’un impost, d’un deute • antigament un regard llançar, clavar, pegar décharger sa colère sur qqn figuradament descarregar la ràbia contra…