adjectiu pròpiament i figuradament descarnat -ada, remagrit -ida, xuclat -ada, demacrat -ada, ressec -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. descarnar.
2. [amaigrir] aprimar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu rostollar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení arada per a rostollar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí descalçament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. descalç -a.
2. [dent, mur, arbre] descalçat -ada.
3. cristianisme descalç -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí descalçament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [les chaussures] descalçar. Pierre, déchausse ton frère !, Pere, descalça ton germà!
2. [un arbre, un mur] descalçar, soscavar, descarnar. La tempête a déchaussé cet arbre, la tempesta ha descalçat aquest arbre.
3. [les dents] descalçar, descarnar.
verb pronominal
4. descalçar-se. Pour entrer dans une mosquée, il faut se déchausser, per a entrar en una mesquita cal descalçar-se.
5. [dents] decalçar-se, descarnar-se.
verb intransitiu
6. perdre els esquís. Jeanne est tombée et elle a déchaussé, la Joana ha caigut i ha perdut els esquís.
7. treure’s pron els esquís. Je déchausse et je viens tout de suite, em trec els esquís i vinc de seguida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení agricultura arada per a la vinya.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí agricultura descalçador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç