Es mostren 594841 resultats

declamar

declamar

declamar

declamar

declamar

declamar

declamar

declamar

declamar


<title type="display">declamar</title>

Pronúncia: dəkləmá
    verb transitiu
  1. literatura i teatre [recitar] déclamer.
  2. verb intransitiu
  3. [parlar pomposament] déclamer.
  4. [amb vehemència] déclamer. Declamar contra el govern, déclamer contre le gouvernement.

declamar

declamar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declamar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. declamare, íd. 1a font: 1757, DTo.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Recitar marcant el sentit amb l’entonació i l’accionat convenient. Declamar un discurs.
    2. usat absolutament Aprendre a declamar.
  2. intransitiu
    1. Parlar pomposament, teatralment.
    2. Parlar amb una excessiva vehemència contra quelcom.

declamar

declamar

declamar

déclamateur
-trice


<title type="display">déclamateur</title>

Pronúncia: deklamatœʀ -tʀis
    masculí i femení
  1. declamador -a.
  2. figuradament declamatori -òria.
  3. masculí
  4. història declamador.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déclamateur
-trice

declamation

declamation

déclamation

déclamation