Es mostren 594841 resultats

declinar


<title type="display">declinar</title>

    verb intransitiu
  1. declinar.
  2. [decaer] declinar. El sol ya empezaba a declinar, el sol ja començava a declinar.
  3. figuradament [disminuir] declinar, disminuir. Su influencia declina, la seva influència declina.
  4. astronomia declinar.
    5. verb transitiu
  5. [rechazar] declinar.
  6. dret declinar.
  7. gramàtica declinar.

declinar

verb intransitiu declinar decaer declinar El sol ya empezaba a declinar , el sol ja començava a declinar figuradament disminuir declinar , disminuir Su influencia declina , la seva influència declina astronomia declinar verb transitiu rechazar declinar dret declinar gramàtica declinar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinar</title>

Etimologia: del ll. declinare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu
    1. Separar-se o desviar-se d’una direcció determinada.
    2. especialment astronomia Ésser un astre a una certa distància de l’equador celeste.
    3. especialment geografia i topografia Formar una agulla imantada o un pla vertical un cert angle amb el meridià.
  2. transitiu
    1. Refusar, no acceptar. Ha declinat aquest honor. Declinem tota responsabilitat.
    2. dret Refusar un jutge per incompetència de jurisdicció.
  3. intransitiu
    1. Baixar després d’haver atès el punt culminant de la carrera. El sol ja començava a declinar.
    2. figuradament Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció. La seva influència declina.
  4. transitiu gramàtica Analitzar les diverses formes que l’article, el substantiu, l’adjectiu i el pronom poden presentar d’acord amb els paradigmes de la declinació a què pertanyen.

■ declinar

verb intransitiu Separar-se o desviar-se d’una direcció determinada especialment astronomia Ésser un astre a una certa distància de l’equador celeste especialment geografia i topografia Formar una agulla imantada o un pla vertical un cert angle amb el meridià transitiu Refusar, no acceptar Ha declinat aquest honor Declinem tota responsabilitat dret Refusar un jutge per incompetència de jurisdicció intransitiu Baixar després d’haver atès el punt culminant de la carrera El sol ja començava a declinar figuradament Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció La seva influència…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

declinar


<title type="display">declinar</title>

    verb intransitiu especialment astrologia, astronomia i física
  1. abweichen (de von dat).
  2. literàriament sinken (Sonne, Fieber).
    1. zur Neige gehen (Tag, Leben).
    2. abnehmen (Einfluß, Bedeutung).
    3. verfallen (Reich, Kultur).
    3. verb transitiu
  3. ablehnen.
  4. lingüística deklinieren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

declinar

verb intransitiu especialment astrologia, astronomia i física abweichen de von dat literàriament sinken Sonne, Fieber zur Neige gehen Tag, Leben abnehmen Einfluß, Bedeutung verfallen Reich, Kultur verb transitiu ablehnen lingüística deklinieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

declinar

<title type="display">declinar</title>

    verb
  1. No acceptar alguna cosa que ens ofereixen. Les persones importants sovint estan massa ocupades i han de declinar invitacions.
  2. Baixar després d'arribar al punt més alt. El sol declina a partir del migdia.
  3. En algunes llengües com el llatí, dir per ordre les diferents formes que té una paraula.
  4. Diem que un imperi, un ofici, etc., declina quan perd importància i s'acosta a la seva fi.
declinació, declinatori, declinatòria

declinar

verb No acceptar alguna cosa que ens ofereixen Les persones importants sovint estan massa ocupades i han de declinar invitacions Baixar després d'arribar al punt més alt El sol declina a partir del migdia En algunes llengües com el llatí, dir per ordre les diferents formes que té una paraula Diem que un imperi, un ofici, etc, declina quan perd importància i s'acosta a la seva fi declinació , declinatori , declinatòria
Diccionari Anglès Català

declination

declination

noun Astronomy declinació
Diccionari Francès Català

déclinatoire

déclinatoire

masculí declinador, declinatori dret declinatòria f adjectiu dret declinatori -òria © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

declinatori
-òria

declinatori
-òria

adjectiu literàriament ablehnend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

declinatori
-òria

declinatori
-òria

adjectiu dret déclinatoire masculí brúixola declinador femení dret déclinatoire m
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinatori
| declinatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinatori</title>

Etimologia: del b. ll. declinatorius, -a, -um, íd.
    1. adjectiu Que declina o refusa, especialment una jurisdicció.
    2. femení dret processal Incident processal que té la condició d’excepció dilatòria, consistent a demanar al jutge que s’abstingui de continuar coneixent de l’assumpte i que remeti les actuacions a qui hom considera competent.
    3. femení dret processal La mateixa petició declinatòria.
    1. adjectiu Que serveix per a mesurar la declinació.
    2. masculí topografia Declinador.

■ declinatori
| declinatòria

adjectiu Que declina o refusa, especialment una jurisdicció femení dret processal Incident processal que té la condició d’excepció dilatòria, consistent a demanar al jutge que s’abstingui de continuar coneixent de l’assumpte i que remeti les actuacions a qui hom considera competent femení dret processal La mateixa petició declinatòria adjectiu Que serveix per a mesurar la declinació masculí topografia Declinador
Traducció
Diccionari Català Castellà

declinatori
-òria

declinatori

    adjectiu
  1. dret declinatorio -ria.
    2. masculí
  2. [en topografia] declinatorio, declinador.

declinatori
-òria

adjectiu dret declinatorio -ria masculí en topografia declinatorio , declinador