Es mostren 594841 resultats

decremento

decremento

decrèmetre

decrèmetre

décrêpage

décrêpage

décrêper

décrêper

décrépir

décrépir

decrèpit

decrèpit

decrèpit
-a

decrèpit
-a

decrèpit


<title type="display">decrèpit</title>

    adjectiu
  1. abgelebt, altersschwach, hinfällig.
  2. medicina dekrepit.
  3. figuradament una societat decrèpita eine morsche oder verrottete Gesellschaft.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

decrèpit

décrépit
-ite

décrépit
-ite

decrèpit
| decrèpita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decrèpit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. decrepĭtus, -a, -um, íd., der. de crepĭtus ‘espetec’ (crepĭtus ventris ‘pet’), i aquest, de crepare ‘espetegar, esclatar’; probablement, decrepĭtus (amb el prefix negatiu de-), en ll. popular, s’aplicava brutalment als vells ‘que ja no s’aguanten els pets’ 1a font: c. 1500, Cauliach
Body
adjectiu Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa.

decrèpit
| decrèpita