Es mostren 594844 resultats

agre2

agre2

agre2
| agra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agre</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Compareu: acre1
Etimologia: del ll. ācer, acris, acre, íd.; de la mateixa arrel ac- de ācer són acerbus ‘amarg’, acētum ‘vinagre’ i acĭdus ‘àcid’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Que té una acidesa desagradable. Llet agra.
    2. per analogia Punyent, desagradable (un so, un crit, etc.).
    3. figuradament Feridor, desagradable. Contestar amb paraules agres.
    4. Que expressa aflicció, agror. Agres lamentacions.
    5. Aspre. Un camí agre.
    6. agricultura Dit de la terra poc productiva pel seu alt grau d’acidesa.
  2. masculí Agror.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració per microorganismes.
  4. metall agre metal·lúrgia Metall poc mal·leable, trencadís, de mal treballar.
  5. vi agre enologia Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter.



  6. Vegeu també:
    agre1

agre2
| agra

agre2
-a


<title type="display">agre</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: áɣɾə
    adjectiu
  1. [fruita] aigre, acide.
    • [llet, vi] aigre, sur -e.
  2. [so, crit, veu] aigre, aigu -ë, criard -e, perçant -e.
  3. figuradament aigre, difficile, désagréable, revêche. Un geni agre, un caractère difficile. Una resposta agra, une réponse aigre .
    1. amer -ère.
    2. [terreny] aspre.
  4. metall agre métal aigre.
    tornar-se agre [el vi] tourner à l'aigre (devenir aigre, aigrir, se piquer).
  5. masculí
  6. [qualitat] aigreur f.
  7. [sensació] aigreur f, acidité f.
  8. [sabor] aigreur f.
  9. punta d'agre [el vi] avoir une pointe d'aigre.



  10. Vegeu també:
    agre1

agre2
-a

agre, agra

<title type="display">agre, agra </title>

Body
    adj m f Qu’a ua acidesa desagradiva.

    Català: agre -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

agre, agra

agréable


<title type="display">agréable</title>

Pronúncia: agʀeabl
    adjectiu
  1. agradable, plaent.
  2. [personne] agradable, plaent, agradós -osa, amorós -osa, agradant infr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

agréable

agréablement

agréablement

agréation

agréation

agrecillo

agrecillo

agredido
-da

agredido
-da

agredir


<title type="display">agredir</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. agredir
    1. GERUNDI

    2. agredint
    1. PARTICIPI

    2. agredit
    3. agredida
    4. agredits
    5. agredides
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. agredeixo
      3. agredeixes
      4. agredeix
      5. agredim
      6. agrediu
      7. agredeixen
      1. IMPERFET

      2. agredia
      3. agredies
      4. agredia
      5. agredíem
      6. agredíeu
      7. agredien
      1. PASSAT

      2. agredí
      3. agredires
      4. agredí
      5. agredírem
      6. agredíreu
      7. agrediren
      1. FUTUR

      2. agrediré
      3. agrediràs
      4. agredirà
      5. agredirem
      6. agredireu
      7. agrediran
      1. CONDICIONAL

      2. agrediria
      3. agrediries
      4. agrediria
      5. agrediríem
      6. agrediríeu
      7. agredirien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. agredeixi
      3. agredeixis
      4. agredeixi
      5. agredim
      6. agrediu
      7. agredeixin
      1. IMPERFET

      2. agredís
      3. agredissis
      4. agredís
      5. agredíssim
      6. agredíssiu
      7. agredissin
    1. IMPERATIU

    2. agredeix
    3. agredeixi
    4. agredim
    5. agrediu
    6. agredeixin

agredir