Es mostren 594844 resultats

■ agregatiu
| agregativa

■ agregatiu
| agregativa

adjectiu Que tendeix a agregar Força agregativa
Traducció
Diccionari Francès Català

agrégé
-ée

agrégé
-ée

masculí i femení catedràtic -a, agregat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

agréger


<title type="display">agréger</title>

Pronúncia: agʀeʒe
    verb transitiu
  1. agregar, afegir, unir, incorporar.
    2. verb pronominal
  2. [à un groupe] agregar-se, unir-se, incorporar-se.
  3. [des matériaux] agregar-se, ajuntar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

agréger

verb transitiu agregar, afegir, unir, incorporar verb pronominal à un groupe agregar-se, unir-se, incorporar-se des matériaux agregar-se, ajuntar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

agrejar

agrejar

v intr Tirar a agre tenir un punt d'agre v tr → agrir © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

agrejar

agrejar

verb intransitiu tirar a agre aigrir , tourner à l'aigre , piquer , surir , avoir un goût aigre , acide verb transitiu i pronominal agrir
Conjugador Català

agrejar


<title type="display">agrejar</title>

    1. INFINITIU

    1. agrejar

    2. GERUNDI

    1. agrejant

    3. PARTICIPI

    1. agrejat
    2. agrejada
    3. agrejats
    4. agrejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. agrejo
      2. agreges
      3. agreja
      4. agregem
      5. agregeu
      6. agregen

      2. IMPERFET

      1. agrejava
      2. agrejaves
      3. agrejava
      4. agrejàvem
      5. agrejàveu
      6. agrejaven

      3. PASSAT

      1. agregí
      2. agrejares
      3. agrejà
      4. agrejàrem
      5. agrejàreu
      6. agrejaren

      4. FUTUR

      1. agrejaré
      2. agrejaràs
      3. agrejarà
      4. agrejarem
      5. agrejareu
      6. agrejaran

      5. CONDICIONAL

      1. agrejaria
      2. agrejaries
      3. agrejaria
      4. agrejaríem
      5. agrejaríeu
      6. agrejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. agregi
      2. agregis
      3. agregi
      4. agregem
      5. agregeu
      6. agregin

      2. IMPERFET

      1. agregés
      2. agregessis
      3. agregés
      4. agregéssim
      5. agregéssiu
      6. agregessin

    6. IMPERATIU

    1. agreja
    2. agregi
    3. agregem
    4. agregeu
    5. agregin

agrejar

INFINITIU agrejar GERUNDI agrejant PARTICIPI agrejat agrejada agrejats agrejades INDICATIU PRESENT agrejo agreges agreja agregem agregeu agregen IMPERFET agrejava agrejaves agrejava agrejàvem agrejàveu agrejaven PASSAT agregí agrejares agrejà agrejàrem agrejàreu agrejaren FUTUR agrejaré agrejaràs agrejarà agrejarem agrejareu agrejaran CONDICIONAL agrejaria agrejaries agrejaria agrejaríem agrejaríeu agrejarien SUBJUNTIU PRESENT agregi agregis agregi agregem agregeu agregin IMPERFET agregés agregessis agregés agregéssim agregéssiu agregessin IMPERATIU agreja agregi agregem agregeu agregin
Diccionari Català Castellà

agrejar

agrejar

verb intransitiu tirar a agre tirar a agrio , agrazar verb transitiu agrir agriar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agrejar

■ agrejar

verb intransitiu Tirar a agre, ésser més o menys agre Aquesta llet agreja transitiu Agrir
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

agrejar

agrejar

verb intransitiu tirar a agre inacidire verb transitiu agrir
DIDAC Diccionari escolar

agrejar

agrejar

Conjugació amb G davant E, I verb Tenir un gust una mica agre, ser més o menys agre Les fruites molt madures a vegades agregen agrir