Es mostren 594827 resultats

aïnar

aïnar

aïnar

aïnar

aïnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïnar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_nar
Etimologia: del ll. hĭnnīre, íd., probablement a partir d’un ant. *hinir, alterat per influx d’algun mot afí (cf. assaïnar, eguinar, renillar) 1a font: s. XIX
Body
verb intransitiu Cridar el cavall; eguinar, renillar.

aïnar

aindiado
-da

aindiado
-da

aine

aine

aîné
-ée


<title type="display">aîné</title>

Pronúncia: ene
    adjectiu i masculí i femení
  1. hereu -eva, primogènit -a.
  2. [âgé] gran. Mon frère aîné, el meu germà gran. Il est mon aîné de trois ans, és tres anys més gran que jo .
    • [plus ancien] precedent, predecessor -a, més antic -iga. Ce film se distingue de ses glorieux aînés, aquest film es distingeix dels seus gloriosos predecessors.
  3. figuradament [préféré] predilecte -a. La France, la fille aînée de l’Église, França, la filla predilecta de l’Església.
  4. masculí plural
  5. avantpassats.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aîné
-ée

aïnenc
| aïnenca

aïnenc
| aïnenca

aînesse

aînesse

ainsi


<title type="display">ainsi</title>

Pronúncia: ɛ̃si
    adverbi, conjunció i interjecció
  1. així.
  2. ainsi de suite així successivament.
  3. ainsi que així com (o tal com, o i també, o com també).
  4. ainsi soit-il cristianisme així sia (o sigui), o amén.
  5. pour ainsi dire per dir-ho així (o com si diguéssim, o com aquell qui diu).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ainsi

ainu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ainu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_nu
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als ainus o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça ainuida que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaido) i les illes Kurils.
  3. masculí lingüística Llengua de difícil filiació parlada pels ainus.

ainu