Es mostren 594823 resultats

abelliment

abelliment

masculí VerLockung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

abellir

abellir

venir de gust apetir → agradar , accedir Antònims Venir a repel una cosa Ésser algú repelós a fer una cosa © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

abellir


<title type="display">abellir</title>

    verb intransitiu
  1. apetecer, seducir, venir en gana. Li abelleix tot el que veu, le apetece todo lo que ve.
    2. verb pronominal
  2. acceder intr, condescender intr. S'abellí fàcilment a fer-ho, accedió fácilmente a hacerlo.

abellir

verb intransitiu apetecer , seducir , venir en gana Li abelleix tot el que veu , le apetece todo lo que ve verb pronominal acceder intr , condescender intr S'abellí fàcilment a fer-ho , accedió fácilmente a hacerlo
Conjugador Català

abellir


<title type="display">abellir</title>

    1. INFINITIU

    1. abellir

    2. GERUNDI

    1. abellint

    3. PARTICIPI

    1. abellit
    2. abellida
    3. abellits
    4. abellides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abelleixo
      2. abelleixes
      3. abelleix
      4. abellim
      5. abelliu
      6. abelleixen

      2. IMPERFET

      1. abellia
      2. abellies
      3. abellia
      4. abellíem
      5. abellíeu
      6. abellien

      3. PASSAT

      1. abellí
      2. abellires
      3. abellí
      4. abellírem
      5. abellíreu
      6. abelliren

      4. FUTUR

      1. abelliré
      2. abelliràs
      3. abellirà
      4. abellirem
      5. abellireu
      6. abelliran

      5. CONDICIONAL

      1. abelliria
      2. abelliries
      3. abelliria
      4. abelliríem
      5. abelliríeu
      6. abellirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abelleixi
      2. abelleixis
      3. abelleixi
      4. abellim
      5. abelliu
      6. abelleixin

      2. IMPERFET

      1. abellís
      2. abellissis
      3. abellís
      4. abellíssim
      5. abellíssiu
      6. abellissin

    6. IMPERATIU

    1. abelleix
    2. abelleixi
    3. abellim
    4. abelliu
    5. abelleixin

abellir

INFINITIU abellir GERUNDI abellint PARTICIPI abellit abellida abellits abellides INDICATIU PRESENT abelleixo abelleixes abelleix abellim abelliu abelleixen IMPERFET abellia abellies abellia abellíem abellíeu abellien PASSAT abellí abellires abellí abellírem abellíreu abelliren FUTUR abelliré abelliràs abellirà abellirem abellireu abelliran CONDICIONAL abelliria abelliries abelliria abelliríem abelliríeu abellirien SUBJUNTIU PRESENT abelleixi abelleixis abelleixi abellim abelliu abelleixin IMPERFET abellís abellissis abellís abellíssim abellíssiu abellissin IMPERATIU abelleix abelleixi abellim…
Diccionari Català Italià

abellir

<title type="display">abellir</title>

verb intransitiu appetire tr, desiderare tr, avere voglia. Li abellí d'anar al cinema, ebbi voglia di andare al cinema.

verb pronominal [accedir] accondiscendere intr. S'abellí a fer-ho, accondiscese a farlo.

abellir

verb intransitiu appetire tr , desiderare tr , avere voglia Li abellí d'anar al cinema , ebbi voglia di andare al cinema verb pronominal accedir accondiscendere intr S'abellí a fer-ho , accondiscese a farlo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abellir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abellir</title>

Etimologia: de bell
    verb
  1. intransitiu Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.
  2. pronominal Tornar-se benvolent envers alguna cosa; endolcir-se. S’abellí fàcilment a fer-ho.
  3. abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.

■ abellir

verb intransitiu Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació Li abelleix tot el que veu pronominal Tornar-se benvolent envers alguna cosa endolcir-se S’abellí fàcilment a fer-ho abellir-se el cor Abellir-se A la fi el cor se li abellí a venir
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

abellir

<title type="display">abellir</title>

    verb
  1. Agradar alguna cosa, venir de gust. Quan plou no ens abelleix sortir a passejar.
    2. usat amb pronom
  2. abellir-se a fer una cosa és estar d'acord a fer-la, accedir-hi. Si t'abelleixes a anar a comprar, després no s'hi val a dir que no hi vols anar.

abellir

verb Agradar alguna cosa, venir de gust Quan plou no ens abelleix sortir a passejar usat amb pronom abellir-se a fer una cosa és estar d'acord a fer-la, accedir-hi Si t'abelleixes a anar a comprar, després no s'hi val a dir que no hi vols anar
Diccionari Català Anglès

abellir


<title type="display">abellir</title>

Pronúncia: əβəʎí
    verb intransitiu
  1. to appeal, attract.
  2. no li abellirà res del que li poden oferir nothing they can offer will appeal to him.
  3. [amb inversió de subjecte i objecte] to crave for, long for, yearn for.
  4. li abelleixen els plaers mundanals he craves (for) worldly pleasures.
    5. verb pronominal
  5. to agree, consent (a to).

abellir

verb intransitiu to appeal , attract no li abellirà res del que li poden oferir nothing they can offer will appeal to him amb inversió de subjecte i objecte to crave for , long for , yearn for li abelleixen els plaers mundanals he craves for worldly pleasures verb pronominal to agree , consent a to
Diccionari Català Alemany

abellir

abellir

verb intransitiu literàriament plaure agradar verb reflexiu einwilligen a in ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

abellir


<title type="display">abellir</title>

Pronúncia: əβəʎí
    verb intransitiu
  1. faire envie, être agréable, plaire, dire. Li abelleix tot el que veu, tout ce qu'il voit lui fait envie.
    2. verb pronominal
  2. (abellir-se el cor) condescendre intr, accéder intr, déférer intr, consentir intr, daigner tr.

abellir

verb intransitiu faire envie , être agréable , plaire , dire Li abelleix tot el que veu , tout ce qu'il voit lui fait envie verb pronominal abellir-se el cor condescendre intr , accéder intr , déférer intr , consentir intr , daigner tr