Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594843 resultats

■ aberrant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aberrant</title>

Etimologia: del ll. aberrans, -ntis, íd., participi pres. de aberrare ‘errar lluny’

adjectiu

Que es desvia del tipus ordinari; excepcional, anormal.
gramàtica Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic.
patologia Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual.

■ aberrant

adjectiu Que es desvia del tipus ordinari excepcional, anormal gramàtica Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic patologia Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual

aberrant, -a

<title type="display">aberrant, -a </title>

adj m f

Català:

aberrant, -a

adj m f Que s’aluenhe fòrça d’aquerò que se considère normau, naturau o licit Català aberrant © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

aberrante

<title type="display">aberrante</title>

adjectiu [anormal] aberrant.

aberrante

adjectiu anormal aberrant

aberrar

<title type="display">aberrar</title>

verb intransitiu [extraviarse] errar, anar perdut.

aberrar

verb intransitiu extraviarse errar , anar perdut

aberration

<title type="display">aberration</title>

Pronúncia: abeʀasjɔ̃

femení

aberració, anormalitat.
astronomia, física i biologia aberració. Aberration chromatique, aberració cromàtica.
figuradament aberració, anormalitat, absurditat, insensatesa.

aberration

femení aberració, anormalitat astronomia , física i biologia aberració Aberration chromatique , aberració cromàtica figuradament aberració, anormalitat, absurditat, insensatesa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç