Es mostren 594828 resultats

■ aliancista

■ aliancista

ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Aliança Atlàntica o Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord OTAN masculí i femení Partidari de l’Aliança Atlàntica
Traducció
Diccionari Castellà Català

alianza

alianza

femení unión aliança anillo aliança , anell de casar m matrimonio aliança alianza matrimonial casamiento enllaç matrimonial
Diccionari Català francès

aliar


<title type="display">aliar</title>

Pronúncia: əliá
    verb transitiu
  1. [políticament] allier, ligner, lier.
  2. figuradament allier, associer, réunir, joindre.
  3. química [formar un aliatge] allier. Aliar l'or amb l'argent, allier l'or avec l'argent.
    4. verb pronominal
  4. [unir-se] s'allier, s'unir, se liguer, unir ses efforts, se coaliser.

aliar

verb transitiu políticament allier , ligner , lier figuradament allier , associer , réunir , joindre química formar un aliatge allier Aliar l'or amb l'argent , allier l'or avec l'argent verb pronominal unir-se s'allier , s'unir , se liguer , unir ses efforts , se coaliser
Conjugador Català

aliar


<title type="display">aliar</title>

    1. INFINITIU

    1. aliar

    2. GERUNDI

    1. aliant

    3. PARTICIPI

    1. aliat
    2. aliada
    3. aliats
    4. aliades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. alio
      2. alies
      3. alia
      4. aliem
      5. alieu
      6. alien

      2. IMPERFET

      1. aliava
      2. aliaves
      3. aliava
      4. aliàvem
      5. aliàveu
      6. aliaven

      3. PASSAT

      1. alií
      2. aliares
      3. alià
      4. aliàrem
      5. aliàreu
      6. aliaren

      4. FUTUR

      1. aliaré
      2. aliaràs
      3. aliarà
      4. aliarem
      5. aliareu
      6. aliaran

      5. CONDICIONAL

      1. aliaria
      2. aliaries
      3. aliaria
      4. aliaríem
      5. aliaríeu
      6. aliarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aliï
      2. aliïs
      3. aliï
      4. aliem
      5. alieu
      6. aliïn

      2. IMPERFET

      1. aliés
      2. aliessis
      3. aliés
      4. aliéssim
      5. aliéssiu
      6. aliessin

    6. IMPERATIU

    1. alia
    2. aliï
    3. aliem
    4. alieu
    5. aliïn

aliar

INFINITIU aliar GERUNDI aliant PARTICIPI aliat aliada aliats aliades INDICATIU PRESENT alio alies alia aliem alieu alien IMPERFET aliava aliaves aliava aliàvem aliàveu aliaven PASSAT alií aliares alià aliàrem aliàreu aliaren FUTUR aliaré aliaràs aliarà aliarem aliareu aliaran CONDICIONAL aliaria aliaries aliaria aliaríem aliaríeu aliarien SUBJUNTIU PRESENT aliï aliïs aliï aliem alieu aliïn IMPERFET aliés aliessis aliés aliéssim aliéssiu aliessin IMPERATIU alia aliï aliem alieu aliïn
Diccionari der aranés

aliar

<title type="display">aliar </title>

    v tr
  1. Unir, júnher, amassar.
  2. Méter conjuntament es sòns mejans, es sues fòrces.

    3. Català: 1. aliar; 2. aliar-se


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aliar

v tr Unir, júnher, amassar Méter conjuntament es sòns mejans, es sues fòrces Català 1 aliar 2 aliar-se © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

aliar


<title type="display">aliar</title>

    [Se conjuga como: desviar] verb transitiu
  1. aliar. Alía la prudencia a la decisión, alia la prudència amb la decisió.
    2. verb pronominal
  2. aliar-se.
  3. [dos pueblos] aliar-se.

aliar

Se conjuga como desviar verb transitiu aliar Alía la prudencia a la decisión , alia la prudència amb la decisió verb pronominal aliar-se dos pueblos aliar-se
Diccionari Català Castellà

aliar


<title type="display">aliar</title>

    verb transitiu
  1. [per un tractat, un pacte] aliar, coligar.
  2. [coses dissemblants] aliar, aunar. Aliar la força amb la justícia, aliar la fuerza con (o a) la justicia.
  3. [formar un aliatge] alear.
    4. verb pronominal
  4. [unir-se] aliarse, coligarse.

aliar

verb transitiu per un tractat, un pacte aliar , coligar coses dissemblants aliar , aunar Aliar la força amb la justícia , aliar la fuerza con o a la justicia formar un aliatge alear verb pronominal unir-se aliarse , coligarse
Diccionari de sinònims Franquesa

aliar


<title type="display">aliar</title>

  1. → unir.
  2. (aliar-se pron.)
    coalitzar-se
    alligar-se, entrar en una lliga.
  3. Combinar metalls.
    lligar (dos metalls), fondre'ls junts de manera que formin un aliatge.
    Compareu: amalgamar



© Manuel Franquesa

aliar

→ unir aliar-se pron coalitzar-se alligar-se , entrar en una lliga Combinar metalls lligar dos metalls, fondre'ls junts de manera que formin un aliatge Compareu amalgamar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

aliar


<title type="display">aliar</title>

Pronúncia: əliá
    verb transitiu
  1. to ally, bring into an alliance, unite.
  2. [metalls] to alloy, mix.
  3. [colors] to harmonize (also harmonise UK), blend, match.
  4. to combine, unite (amb with).
  5. aliar una família (a, amb) una altra to unite one family with another by marriage.
    6. verb pronominal
  6. to ally oneself.
  7. to become allied, form an alliance.
  8. to form a connection by marriage.
  9. aliar-se a una família to marry into a family.
  10. to mix.
  11. [metalls] to alloy.
  12. [colors] to harmonize (also harmonise UK), blend.

aliar

verb transitiu to ally , bring into an alliance , unite metalls to alloy , mix colors to harmonize also harmonise UK , blend , match to combine , unite amb with aliar una família a, amb una altra to unite one family with another by marriage verb pronominal to ally oneself to become allied , form an alliance to form a connection by marriage aliar-se a una família to marry into a family to mix metalls to alloy colors to harmonize also harmonise UK , blend
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aliar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aliar</title>

Partició sil·làbica: a_li_ar
Etimologia: del fr. ant. aliier (fr. allier) ‘ajuntar, aliar’, i aquest, del ll. allĭgare ‘lligar a’, der. de lĭgare ‘lligar’ 1a font: 1285
    verb
  1. transitiu
    1. Unir (dos o més pobles, etc.) per un tractat. Aquest tractat aliarà els estats escandinaus.
    2. Unir (algú) a un altre mitjançant un pacte. L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país.
    3. Combinar, unir (coses dissemblants). Aliar la força amb la justícia.
  2. pronominal Aliar-se dos estats contra un altre.
  3. transitiu metal·lúrgia Formar un aliatge.

■ aliar

verb transitiu Unir dos o més pobles, etc per un tractat Aquest tractat aliarà els estats escandinaus Unir algú a un altre mitjançant un pacte L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país Combinar, unir coses dissemblants Aliar la força amb la justícia pronominal Aliar-se dos estats contra un altre transitiu metallúrgia Formar un aliatge
Informació complementària
Traducció