verb transitiu
1. [endommager] fer malbé, malmetre, malmenar. Abîmer un livre, un meuble, un vêtement, fer malbé un llibre, un moble, una roba.
2. [détraquer] espatllar, fer malbé, malmetre, malmenar. Abîmer une montre, la vue, espatllar un rellotge, la vista.
3. [meurtrir] apallissar, estomacar, atonyinar.
4. antigament abismar, abissar.
   • figuradament [plonger] submergir, sumir. Être abîmé dans une pensée, estar submergit (sumit, absort) en un pensament.
5. antigament [ruiner] arruïnar, arrossinar.
   • tirar per terra, criticar.
6. popularment [qqn] apallissar, estomacar, atonyinar.
7. abîmer le portrait à qqn trencar la cara (o fer una cara nova) a algú.
verb pronominal
8. [s’endommager] fer-se malbé, malmetre’s, malmenar-se.
9. [se détraquer] espatllar-se, fer-se malbé, malmetre’s, malmenar-se.
10. [s’engloutir] abismar-se, abissar-se.
11. figuradament [se plonger] abismar-se, abissar-se, sumir-se. S’abîmer dans la contemplation du paysage, abismar-se en la contemplació del paisatge.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení biologia abiogènesi, generació espontània.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç