<title type="display">abjectness</title>
Pronúncia: ˈæbdʒɛktnɪs
noun abjecció.
Es mostren 594823 resultats
abjuració
<title type="display">abjuració</title>
Pronúncia: əbʒuɾəsió
femení abjuration.
abjuració
femení abjuration
abjuració
<title type="display">abjuració</title>
-
femení
- Abschwörung f.
- Widerruf m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
abjuració
femení Abschwörung f Widerruf m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
abjuració
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abjuració</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ab_ju_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. abjuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Etimologia: del ll. abjuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
-
femení
- Acció d’abjurar.
- història eclesiàstica Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.
■
abjuració
femení Acció d’abjurar història eclesiàstica Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia
abjuració
<title type="display">abjuració</title>
Pronúncia: əbʒuɾəsió
femení abjuration.
abjuració
femení abjuration
abjurador
-a
<title type="display">abjurador</title>
Pronúncia: əbʒuɾəðó
adjectiu qui abjure.
abjurador
-a
adjectiu qui abjure
■
abjurador
| abjuradora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abjurador</title>
Accessory
Etimologia: del ll. abjurator, -ōris, íd.
Body
adjectiu Que abjura.
■
abjurador
| abjuradora
adjectiu Que abjura