Es mostren 594823 resultats

allunyat

allunyat

allure

allure

alluré
-ée


<title type="display">alluré</title>

Pronúncia: alyʀe
adjectiu familiarment elegant, distingit -ida. Une robe très allurée, un vestit molt elegant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

alluré
-ée

allure


<title type="display">allure</title>

Pronúncia: alyʀ
    femení
  1. [façon de marcher] pas m, caminar m, andamis m. Il avait une allure noble, tenia un caminar (caminava amb un pas) noble .
    • [d’un cheval] anadura.
  2. marxa, ritme m. Rouler à toute allure, anar a tota marxa (a tot drap, circular a gran velocitat). L’allure d’un moteur, el ritme d’un motor.
  3. aire m, actitud, demble m, tarannà, comportament m. Elle avait une grande liberté d’allures, tenia una gran llibertat de comportament (un comportament molt lliure).
  4. caire m, carés m, cara. L’affaire prenait une mauvaise allure, l’assumpte presentava mal carés (començava a fer mala cara).
  5. [aspect] fatxa, fila, aspecte m. Ils avaient une allure louche, feien una fila sospitosa. Elle avait l’allure d’une marquise, tenia l’aspecte d’una marquesa.
  6. marina, marítim navegació. Une allure portante (de vent arrière), navegació amb vent de popa.
  7. avoir de l’allure fer goig (o patxoca, o bona fila), o ésser elegant. Cette voiture a de l’allure, aquest cotxe fa patxoca .
    • [démarche, manière de marcher] tenir desimboltura [en el caminar].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

allure

alluring

alluring

allusif
-ive

allusif
-ive

al·lusió

al·lusió

    femení
  1. alusión.
  2. al·lusió personal alusión personal.

al·lusió

al·lusió

al·lusió

al·lusió

al·lusió

al·lusió

al·lusió