Es mostren 594843 resultats

allunyar


<title type="display">allunyar</title>

Pronúncia: əʎuɲá
    verb transitiu
  1. to remove, move away (de from), move to a distance.
  2. [perill] to remove.
  3. to get out of the way, send away.
  4. els vidres còncaus allunyen els objectes concave glasses make objects look further away.
  5. convé allunyar aquests libres dels infants these books should be kept away from children, these books should be kept out of children’s hands.
  6. allunyar els temors to banish all fears.
  7. allunyar un pensament to (dismiss \ put away) a thought.
  8. allunyar les sospites to avert suspicion.
  9. figuradament to cause a rift between, separate, alienate, estrange.
  10. verb pronominal
  11. to move away, go away (de from).
  12. to move to a distance.
  13. [un perill] to recede.
  14. allunyem-nos una mica més let’s go a bit further away.
  15. figuradament to assume a distant position.
  16. la teva opinió no s’allunya pas gaire de la meva your opinion does not differ much from mine.

allunyar

allunyat

allunyat

allure

allure

alluré
-ée


<title type="display">alluré</title>

Pronúncia: alyʀe
adjectiu familiarment elegant, distingit -ida. Une robe très allurée, un vestit molt elegant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

alluré
-ée

allure


<title type="display">allure</title>

Pronúncia: alyʀ
    femení
  1. [façon de marcher] pas m, caminar m, andamis m. Il avait une allure noble, tenia un caminar (caminava amb un pas) noble .
    • [d’un cheval] anadura.
  2. marxa, ritme m. Rouler à toute allure, anar a tota marxa (a tot drap, circular a gran velocitat). L’allure d’un moteur, el ritme d’un motor.
  3. aire m, actitud, demble m, tarannà, comportament m. Elle avait une grande liberté d’allures, tenia una gran llibertat de comportament (un comportament molt lliure).
  4. caire m, carés m, cara. L’affaire prenait une mauvaise allure, l’assumpte presentava mal carés (començava a fer mala cara).
  5. [aspect] fatxa, fila, aspecte m. Ils avaient une allure louche, feien una fila sospitosa. Elle avait l’allure d’une marquise, tenia l’aspecte d’una marquesa.
  6. marina, marítim navegació. Une allure portante (de vent arrière), navegació amb vent de popa.
  7. avoir de l’allure fer goig (o patxoca, o bona fila), o ésser elegant. Cette voiture a de l’allure, aquest cotxe fa patxoca .
    • [démarche, manière de marcher] tenir desimboltura [en el caminar].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

allure

alluring

alluring

allusif
-ive

allusif
-ive

al·lusió

al·lusió

    femení
  1. alusión.
  2. al·lusió personal alusión personal.

al·lusió

al·lusió

al·lusió

al·lusió

al·lusió