Es mostren 594843 resultats

■ abjurador
| abjuradora

■ abjurador
| abjuradora

adjectiu Que abjura
Traducció
Diccionari Català Castellà

abjurador
-a

abjurador
-a

adjectiu que abjura
Diccionari Català Castellà

abjurar

abjurar

verb transitiu abjurar
Conjugador Català

abjurar


<title type="display">abjurar</title>

    1. INFINITIU

    1. abjurar

    2. GERUNDI

    1. abjurant

    3. PARTICIPI

    1. abjurat
    2. abjurada
    3. abjurats
    4. abjurades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abjuro
      2. abjures
      3. abjura
      4. abjurem
      5. abjureu
      6. abjuren

      2. IMPERFET

      1. abjurava
      2. abjuraves
      3. abjurava
      4. abjuràvem
      5. abjuràveu
      6. abjuraven

      3. PASSAT

      1. abjurí
      2. abjurares
      3. abjurà
      4. abjuràrem
      5. abjuràreu
      6. abjuraren

      4. FUTUR

      1. abjuraré
      2. abjuraràs
      3. abjurarà
      4. abjurarem
      5. abjurareu
      6. abjuraran

      5. CONDICIONAL

      1. abjuraria
      2. abjuraries
      3. abjuraria
      4. abjuraríem
      5. abjuraríeu
      6. abjurarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abjuri
      2. abjuris
      3. abjuri
      4. abjurem
      5. abjureu
      6. abjurin

      2. IMPERFET

      1. abjurés
      2. abjuressis
      3. abjurés
      4. abjuréssim
      5. abjuréssiu
      6. abjuressin

    6. IMPERATIU

    1. abjura
    2. abjuri
    3. abjurem
    4. abjureu
    5. abjurin

abjurar

INFINITIU abjurar GERUNDI abjurant PARTICIPI abjurat abjurada abjurats abjurades INDICATIU PRESENT abjuro abjures abjura abjurem abjureu abjuren IMPERFET abjurava abjuraves abjurava abjuràvem abjuràveu abjuraven PASSAT abjurí abjurares abjurà abjuràrem abjuràreu abjuraren FUTUR abjuraré abjuraràs abjurarà abjurarem abjurareu abjuraran CONDICIONAL abjuraria abjuraries abjuraria abjuraríem abjuraríeu abjurarien SUBJUNTIU PRESENT abjuri abjuris abjuri abjurem abjureu abjurin IMPERFET abjurés abjuressis abjurés abjuréssim abjuréssiu abjuressin IMPERATIU abjura abjuri abjurem abjureu abjurin
Diccionari de sinònims Franquesa

abjurar

abjurar

→ renunciar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

abjurar

abjurar

verb transitiu abschwören dat widerrufen ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abjurar</title>

Etimologia: del ll. abjurare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial (una creença religiosa o una religió). Abjurar la fe.
  2. transitiu Renunciar solemnialment (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les seves idees marxistes.
  3. intransitiu Van abjurar de la fe. Havia abjurat dels seus errors.

■ abjurar

verb transitiu Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial una creença religiosa o una religió Abjurar la fe transitiu Renunciar solemnialment a qualsevol cosa que hom feia professió de creure Abjurà les seves idees marxistes intransitiu Van abjurar de la fe Havia abjurat dels seus errors
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

abjurar

abjurar

verb transitiu i intransitiu abjurar Abjurar una o de una herejía , abjurar una o d'una heretgia
Diccionari Català Italià

abjurar

abjurar

verb transitiu abiurare
DIDAC Diccionari escolar

abjurar

<title type="display">abjurar</title>

verb Renunciar, sovint d'una manera solemne, a una religió, a una creença o a una opinió. Quan un musulmà es converteix al cristianisme, abjura de la seva religió.

abjurar

verb Renunciar, sovint d'una manera solemne, a una religió, a una creença o a una opinió Quan un musulmà es converteix al cristianisme, abjura de la seva religió