abjurador
adjectiu que abjura.
Es mostren 594823 resultats
abjurar
<title type="display">abjurar</title>
Body
-
- abjurar
INFINITIU
-
- abjurant
GERUNDI
-
- abjurat
- abjurada
- abjurats
- abjurades
PARTICIPI
-
-
- abjuro
- abjures
- abjura
- abjurem
- abjureu
- abjuren
PRESENT
-
- abjurava
- abjuraves
- abjurava
- abjuràvem
- abjuràveu
- abjuraven
IMPERFET
-
- abjurí
- abjurares
- abjurà
- abjuràrem
- abjuràreu
- abjuraren
PASSAT
-
- abjuraré
- abjuraràs
- abjurarà
- abjurarem
- abjurareu
- abjuraran
FUTUR
-
- abjuraria
- abjuraries
- abjuraria
- abjuraríem
- abjuraríeu
- abjurarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- abjuri
- abjuris
- abjuri
- abjurem
- abjureu
- abjurin
PRESENT
-
- abjurés
- abjuressis
- abjurés
- abjuréssim
- abjuréssiu
- abjuressin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- abjura
- abjuri
- abjurem
- abjureu
- abjurin
IMPERATIU
abjurar
INFINITIU abjurar GERUNDI abjurant PARTICIPI abjurat abjurada abjurats abjurades INDICATIU PRESENT abjuro abjures abjura abjurem abjureu abjuren IMPERFET abjurava abjuraves abjurava abjuràvem abjuràveu abjuraven PASSAT abjurí abjurares abjurà abjuràrem abjuràreu abjuraren FUTUR abjuraré abjuraràs abjurarà abjurarem abjurareu abjuraran CONDICIONAL abjuraria abjuraries abjuraria abjuraríem abjuraríeu abjurarien SUBJUNTIU PRESENT abjuri abjuris abjuri abjurem abjureu abjurin IMPERFET abjurés abjuressis abjurés abjuréssim abjuréssiu abjuressin IMPERATIU abjura abjuri abjurem abjureu abjurin
abjurar
<title type="display">abjurar</title>
-
verb transitiu
- abschwören (dat).
- widerrufen (ac).
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
abjurar
verb transitiu abschwören dat widerrufen ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
abjurar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abjurar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. abjurare, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
-
verb
- transitiu Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial (una creença religiosa o una religió). Abjurar la fe.
- transitiu Renunciar solemnialment (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les seves idees marxistes.
- intransitiu Van abjurar de la fe. Havia abjurat dels seus errors.
■
abjurar
verb transitiu Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial una creença religiosa o una religió Abjurar la fe transitiu Renunciar solemnialment a qualsevol cosa que hom feia professió de creure Abjurà les seves idees marxistes intransitiu Van abjurar de la fe Havia abjurat dels seus errors
abjurar
<title type="display">abjurar</title>
verb transitiu i intransitiu abjurar. Abjurar una (o de una) herejía, abjurar una (o d'una) heretgia.
abjurar
verb transitiu i intransitiu abjurar Abjurar una o de una herejía , abjurar una o d'una heretgia
abjurar
<title type="display">abjurar</title>
verb transitiu abiurare.
abjurar
verb transitiu abiurare
abjurar
<title type="display">abjurar</title>
verb Renunciar, sovint d'una manera solemne, a una religió, a una creença o a una opinió. Quan un musulmà es converteix al cristianisme, abjura de la seva religió.
abjurar
verb Renunciar, sovint d'una manera solemne, a una religió, a una creença o a una opinió Quan un musulmà es converteix al cristianisme, abjura de la seva religió
abjurar
<title type="display">abjurar</title>
Pronúncia: əbʒuɾá
verb transitiu to abjure, forswear.
abjurar
verb transitiu to abjure , forswear