Partició sil·làbica: al_te_ra_tiu Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. alteratus, -a, -um, participi de alterare ‘alterar’ 1a font: s. XV
Body
adjectiu Que té la virtut d’alterar, especialment que gradualment produeix un canvi. Medicaments alteratius.
femení Acció d’ altercar l’efecte dret romà En els processos i les causes criminals, tràmit del diàleg entre els advocats o els representants de les parts en litigi història del dret A l’edat mitjana, qüestió o reclamació, tant en plet com extrajudicialment