Es mostren 594823 resultats

ablaniment

ablaniment

masculí Erweichung f Milderung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablaniment

■ ablaniment

masculí Acció d’ablanir o d’ablanir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

ablaniment

ablaniment

masculí rammollimento
Diccionari Català francès

ablaniment

ablaniment

masculí amollissement , ramollissement • figuradament adoucissement , radoucissement
Diccionari de sinònims Franquesa

ablanir


<title type="display">ablanir</title>

  1. amollir
    amorosir
    assuaujar
    entendrir
    estovar
    remollir
    amollegar
    desencarcarar
    desempedreir
    mol·lificar
    reblanir
    malaxar, ablanir mecànicament una substància.
    suavitzar
    → mitigar.
  2. Ablanir-se el temps: Blanejar.



© Manuel Franquesa

ablanir

amollir amorosir assuaujar entendrir estovar remollir amollegar desencarcarar desempedreir mollificar reblanir malaxar , ablanir mecànicament una substància suavitzar → mitigar Ablanir-se el temps Blanejar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

ablanir


<title type="display">ablanir</title>

    verb transitiu
  1. [estovar] ablandar, reblandecer.
  2. figuradament [mitigar] ablandar. Ablanir l'enuig, ablandar el enojo.
  3. figuradament [endolcir] endulzar, suavizar. Ablanir la tristor, endulzar la tristeza.
    4. verb pronominal
  4. ablandarse, reblandecerse.

ablanir

verb transitiu estovar ablandar , reblandecer figuradament mitigar ablandar Ablanir l'enuig , ablandar el enojo figuradament endolcir endulzar , suavizar Ablanir la tristor , endulzar la tristeza verb pronominal ablandarse , reblandecerse
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablanir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablanir</title>

Etimologia: de bla 1a font: s. XVI
    verb
  1. transitiu Fer tornar bla; estovar. La calor ablaneix el quitrà.
  2. pronominal El quitrà s’ablaneix amb la calor.
  3. transitiu figuradament Mitigar, suavitzar, endolcir.
  4. transitiu dialectal Apallissar, colpejar.

■ ablanir

verb transitiu Fer tornar bla estovar La calor ablaneix el quitrà pronominal El quitrà s’ablaneix amb la calor transitiu figuradament Mitigar, suavitzar, endolcir transitiu dialectal Apallissar, colpejar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

ablanir

<title type="display">ablanir</title>

verb transitiu [estovar] rammollire, ammollire, intenerire. || fig [mitigar] rammollire, rammorbidire, raddolcire, ammollire, ammorbidire.

verb pronominal rammollirsi, ammollirsi.

ablanir

verb transitiu estovar rammollire, ammollire, intenerire || fig mitigar rammollire, rammorbidire, raddolcire, ammollire, ammorbidire verb pronominal rammollirsi, ammollirsi
DIDAC Diccionari escolar

ablanir

<title type="display">ablanir</title>

    verb
  1. Fer que una cosa es torni blana o tova. La calor ablaneix la mantega. El pa s'ablaneix amb aigua.
  2. Quan diem que ablanim una pena o una situació dolorosa volem dir que la fem més suau. Per a ablanir el mal de queixal, va bé prendre una aspirina.

ablanir

verb Fer que una cosa es torni blana o tova La calor ablaneix la mantega El pa s'ablaneix amb aigua Quan diem que ablanim una pena o una situació dolorosa volem dir que la fem més suau Per a ablanir el mal de queixal, va bé prendre una aspirina
Diccionari Català Anglès

ablanir


<title type="display">ablanir</title>

Pronúncia: əβləní
    verb transitiu
  1. to soften.
  2. [aspresa, sofriment] to mitigate, temper.
  3. [persona] to soothe, appease.
  4. to get soft(er).
  5. to mellow.
  6. to melt.
    7. verb pronominal
  7. to go soft.

ablanir

verb transitiu to soften aspresa, sofriment to mitigate , temper persona to soothe , appease to get softer to mellow to melt verb pronominal to go soft