<title type="display">ablecken</title> verb transitiu llepar. xuclar. © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
<title type="display">ablefària</title> Accessory Partició sil·làbica: a_ble_fà_ri_a Etimologia: del gr. ablépharos ‘sense parpelles’ Body femení patologia Manca total o parcial de les parpelles.
<title type="display">ablegació</title> Accessory Partició sil·làbica: a_ble_ga_ci_ó Etimologia: del ll. ablegatio, -ōnis Body femení dret canònic Ofici o dignitat d’ablegat. dret romà Segons el dret dels quirites, facultat que posseïa una persona d’ordenar el bandejament dels seus fills.
<title type="display">ablégat</title> Pronúncia: ablega masculí ablegat. © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
<title type="display">ablegat</title> Accessory Etimologia: del ll. ablegatus, -a, -um, íd. Body masculí dret canònic Antigament, delegat d’un legat pontifici o del seu vicari. Comissari apostòlic encarregat d’una missió de gràcia.