Es mostren 594823 resultats

ablecken

ablecken

verb transitiu llepar xuclar © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

ablefaria

ablefaria

femení medicina ablefària
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablefària

ablefària

femení patologia Manca total o parcial de les parpelles
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablegació


<title type="display">ablegació</title>

Partició sil·làbica: a_ble_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. ablegatio, -ōnis
    femení
  1. dret canònic Ofici o dignitat d’ablegat.
  2. dret romà Segons el dret dels quirites, facultat que posseïa una persona d’ordenar el bandejament dels seus fills.

ablegació

femení dret canònic Ofici o dignitat d’ablegat dret romà Segons el dret dels quirites, facultat que posseïa una persona d’ordenar el bandejament dels seus fills
Diccionari Castellà Català

ablegado

ablegado

masculí dret ablegat
Diccionari Català Castellà

ablegat

ablegat

masculí dret del papa ablegado
Diccionari Francès Català

ablégat

ablégat

masculí ablegat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablegat


<title type="display">ablegat</title>

Etimologia: del ll. ablegatus, -a, -um, íd.
    masculí dret canònic
  1. Antigament, delegat d’un legat pontifici o del seu vicari.
  2. Comissari apostòlic encarregat d’una missió de gràcia.

ablegat

masculí dret canònic Antigament, delegat d’un legat pontifici o del seu vicari Comissari apostòlic encarregat d’una missió de gràcia
Traducció
Diccionari Català francès

ablegat

ablegat

masculí dret i religió ablégat
Diccionari Alemany Català

ablegen


<title type="display">ablegen</title>

    verb transitiu
  1. deposar.
  2. dipositar.
  3. [Kleider] llevar-se, treure’s.
  4. deixar, penjar.
  5. [Akten usw] arxivar.
  6. [Eid] fer, prestar.
  7. [Gelübde] fer, pronunciar, emetre.
  8. [Karten] descartar-se, desfer-se.
  9. [Rechenschaft] retre (compte de).
  10. [Zeugnis] donar, retre.
  11. [Prüfung] sotmetre’s a, sofrir.
  12. passar, fer.
  13. [Fehler] corregir(-se), esmenar-se de.
  14. [Gewohnheit] deixar, desacostumar-se de.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

ablegen

verb transitiu deposar dipositar Kleider llevar-se, treure’s deixar, penjar Akten usw arxivar Eid fer, prestar Gelübde fer, pronunciar, emetre Karten descartar-se, desfer-se Rechenschaft retre compte de Zeugnis donar, retre Prüfung sotmetre’s a, sofrir passar, fer Fehler corregir-se, esmenar-se de Gewohnheit deixar, desacostumar-se de © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU