Es mostren 594843 resultats

amaigrir

amaigrir

verb transitiu i pronominal amagrir-se, aprimar-se, aflaquir-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

amaigrissant
-ante


<title type="display">amaigrissant</title>

Pronúncia: amegʀisɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu que aprima, aprimador -a. Un régime amaigrissant, un règim aprimador (d’aprimament).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

amaigrissant
-ante

adjectiu que aprima, aprimador -a Un régime amaigrissant , un règim aprimador d’aprimament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

amaigrissement

amaigrissement

masculí amagriment, aprimament, aflaquiment © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

amainar

amainar

verb transitiu marina, marítim les veles amainar , arriar , recoger verb intransitiu amainar figuradament un dolor, un desig amainar , disminuir
Diccionari de sinònims Franquesa

amainar

amainar

v tr les veles arriar → abaixar v intr Minvar el vent, la pluja, una tempesta, la claror, etc → disminuir © Manuel Franquesa
Conjugador Català

amainar


<title type="display">amainar</title>

    1. INFINITIU

    1. amainar

    2. GERUNDI

    1. amainant

    3. PARTICIPI

    1. amainat
    2. amainada
    3. amainats
    4. amainades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. amaino
      2. amaines
      3. amaina
      4. amainem
      5. amaineu
      6. amainen

      2. IMPERFET

      1. amainava
      2. amainaves
      3. amainava
      4. amainàvem
      5. amainàveu
      6. amainaven

      3. PASSAT

      1. amainí
      2. amainares
      3. amainà
      4. amainàrem
      5. amainàreu
      6. amainaren

      4. FUTUR

      1. amainaré
      2. amainaràs
      3. amainarà
      4. amainarem
      5. amainareu
      6. amainaran

      5. CONDICIONAL

      1. amainaria
      2. amainaries
      3. amainaria
      4. amainaríem
      5. amainaríeu
      6. amainarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. amaini
      2. amainis
      3. amaini
      4. amainem
      5. amaineu
      6. amainin

      2. IMPERFET

      1. amainés
      2. amainessis
      3. amainés
      4. amainéssim
      5. amainéssiu
      6. amainessin

    6. IMPERATIU

    1. amaina
    2. amaini
    3. amainem
    4. amaineu
    5. amainin

amainar

INFINITIU amainar GERUNDI amainant PARTICIPI amainat amainada amainats amainades INDICATIU PRESENT amaino amaines amaina amainem amaineu amainen IMPERFET amainava amainaves amainava amainàvem amainàveu amainaven PASSAT amainí amainares amainà amainàrem amainàreu amainaren FUTUR amainaré amainaràs amainarà amainarem amainareu amainaran CONDICIONAL amainaria amainaries amainaria amainaríem amainaríeu amainarien SUBJUNTIU PRESENT amaini amainis amaini amainem amaineu amainin IMPERFET amainés amainessis amainés amainéssim amainéssiu amainessin IMPERATIU amaina amaini amainem amaineu amainin
Diccionari Castellà Català

amainar


<title type="display">amainar</title>

    verb transitiu
  1. marina, marítim [las velas] amainar, abaixar, arriar.
    2. verb intransitiu
  2. amainar, minvar. Al fin amainó la tempestad, finalment va amainar la tempesta.
  3. figuradament [disminuir] amainar, minvar.

amainar

verb transitiu marina, marítim las velas amainar , abaixar , arriar verb intransitiu amainar , minvar Al fin amainó la tempestad , finalment va amainar la tempesta figuradament disminuir amainar , minvar
Diccionari Català Italià

amainar

<title type="display">amainar</title>

verb transitiu mar [les veles] ammainare, abbassare, calare.

verb intransitiu fig [el dolor] attutire, calmarsi pron, mitigarsi pron, attenuarsi pron, acquietarsi pron. La febre ha amainat, la febbre si è attenuata. || [vent, tempesta] calmarsi pron, placarsi pron, diminuire, scemare. El vent ha amainat, il vento si è calmato (o placato). || [fred] moderarsi pron, calmarsi pron.

amainar

verb transitiu mar les veles ammainare, abbassare, calare verb intransitiu fig el dolor attutire, calmarsi pron , mitigarsi pron , attenuarsi pron , acquietarsi pron La febre ha amainat , la febbre si è attenuata || vent, tempesta calmarsi pron , placarsi pron , diminuire, scemare El vent ha amainat , il vento si è calmato o placato || fred moderarsi pron , calmarsi pron
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amainar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amainar</title>

Partició sil·làbica: a_mai_nar
Etimologia: d’origen incert, probablement germà de l’oc. amainà ‘domesticar, calmar’ i el fr. ant. amaisnier, der. de l’ant. maisó ‘casa’, ll. mansio, -ōnis, *ad-mansionare 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d’un vaixell).
  2. intransitiu
    1. Minvar el vent, la pluja, una tempestat, la calor, etc.
    2. figuradament Minvar una malaltia, un dolor, un desig, etc.

■ amainar

verb transitiu Abaixar o plegar en tot o en part les veles d’un vaixell intransitiu Minvar el vent, la pluja, una tempestat, la calor, etc figuradament Minvar una malaltia, un dolor, un desig, etc
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

amainar

<title type="display">amainar</title>

    verb
  1. Disminuir el vent, la pluja, la calor o una altra cosa relacionada amb el temps. Als vespres d'estiu, la calor amaina una mica.
  2. Diem que una malaltia, un dolor, un desig o una cosa semblant amaina quan es fa més suau.

amainar

verb Disminuir el vent, la pluja, la calor o una altra cosa relacionada amb el temps Als vespres d'estiu, la calor amaina una mica Diem que una malaltia, un dolor, un desig o una cosa semblant amaina quan es fa més suau