Es mostren 594823 resultats

abocar

<title type="display">abocar</title>

verb transitiu [dos recipients] combaciare. || [buidar] capovolgere, svuotare, vuotare. || [el contingut d'un recipient] versare, travasare. || [fer caure] buttare per terra, far cadere bocconi. || fig [diners, recursos] impiegare, investire.

verb pronominal [acudir] precipitarsi. La multitud s'abocà a l'escenari, la moltitudine si precipitò sullo scenario. || [inclinar-se] sporgersi, affacciarsi. Abocar-se a la finestra, sporgersi dalla (o affaciarsi alla) finestra. || fig buttarsi a capofitto. Abocar-se en una empresa, buttarsi a capofitto in un'impresa. || és perillós abocar-se è pericoloso sporgersi.

abocar

abocar


<title type="display">abocar</title>

    verb transitiu
  1. [recipients, eines, etc] acercar [por las bocas].
  2. [buidar] echar, verter, vaciar.
  3. [d'un recipient a un altre] abocar, trasegar.
  4. [vi o licors] escanciar.
  5. [fer caure] hacer caer de bruces.
  6. figuradament [diners, recursos, etc] emplear, invertir.
  7. verb pronominal
  8. [una multitud] agolparse.
  9. [inclinar-se] asomarse, inclinarse. Abocar-se a la finestra, asomarse a la ventana.
  10. figuradament [lliurar-se] entregarse. Quan una cosa li agrada s'hi aboca de ple, cuando algo le gusta se entrega de lleno.
  11. és perillós d'abocar-se es peligroso asomarse.

abocar

abocar

<title type="display">abocar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Fer sortir d'un recipient, inclinant-lo, el que hi ha a dins. Per a servir cafè dins d'una tassa s'ha d'abocar la cafetera. Si aboquem un gerro d'aigua, ho mullarem tot.
  2. usat amb pronom
  3. abocar-se és inclinar la part de dalt del cos cap endavant, sovint traient-la per una obertura. Quan cridem algú des d'una finestra, ens hi aboquem una mica a fi que ens pugui veure.
  4. abocar-se a una activitat o a una persona és dedicar-s'hi molt. Hi ha persones que quan una cosa els agrada molt, s'hi aboquen de ple i no fan res més.

abocar

abocar


<title type="display">abocar</title>

Pronúncia: əβuká
    verb transitiu
  1. to empty out, to upset, to tip.
  2. to pour out, decant.
  3. figuradament [diners, recursos] to use in great quantity.
  4. verb pronominal
  5. [gent] to gather.
  6. tothom es va abocar a la plaça everybody gathered in the square.
  7. abocar-se a una finestra to lean out a window.
  8. figuradament to devote oneself (a to).

abocar

abocar


<title type="display">abocar</title>

Pronúncia: əβuká
    verb transitiu
  1. [recipients, eines] aboucher.
  2. [buidar] verser, vider.
    • incliner, renverser un récipient sur sa gueule [pour verser son contenu].
  3. [d'un recipient a un altre] déverser, transvaser.
  4. [fer caure] faire tomber à plat ventre, de tout son long, la face contre terre.
  5. [tropes] rassembler.
    • approcher. Abocar la tropa en un indret, approcher les troupes d'un lieu.
  6. figuradament [diners, recursos] employer, consacrer, recourir.
  7. agricultura capficar.
  8. verb pronominal
  9. [una multitud] se rassembler, se presser à un même lieu.
  10. [inclinar-se] se pencher, se montrer, se mettre, s'incliner. Abocar-se a la finestra, se pencher (se montrer) à la fenêtre. És perillós d'abocar-se, il est dangereux de se pencher au dehors.
  11. [lliurar-se] s'adonner à, se livrer à.

abocar

abocar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abocar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: avocar, evocar
Compareu: vessar
Etimologia: de boca 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines). Abocar dues canonades.
  2. transitiu Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure.
  3. transitiu
    1. Fer rajar (el contingut d’un recipient) decantant aquest.
    2. Fer passar el contingut d’un recipient a un altre. Abocar vi en un got.
  4. transitiu figuradament Emprar (diners, recursos, etc.) en gran quantitat, a la consecució d’un fi. Abocar tots els esforços a millorar el poble, en la millora del poble.
  5. pronominal Acudir d’un cop molta gent en un indret. Tothom s’abocà a l’església per refugiar-s’hi.
  6. pronominal figuradament Lliurar-se (a un afecte o una inclinació). Quan una cosa li agrada, s’hi aboca de ple.
  7. transitiu Fer caure boca a terra.
  8. pronominal Inclinar la part superior del cos boca a terra, especialment traient-la per una obertura. Abocar-se a la barana.



  9. Vegeu també:
    abocar2

abocar1

abocar2

abocar2

Informació complementària

abocardado
-da

abocardado
-da

abocardar

abocardar

abocardo

abocardo