Es mostren 594827 resultats

amenaçar


<title type="display">amenaçar</title>

Pronúncia: əmənəsá
    verb transitiu
  1. to threaten, menace.
  2. amenaçar algú de mort to threaten someone with death.
  3. amenaçar algú amb el puny to shake one’s fist at someone.
  4. una espècie amenaçada d’extinció a species threatened with extinction.
  5. amenaçar ruïna to threaten to collapse, be about to fall down, be in danger of falling to pieces.
  6. amenaçar pluja to be about to rain.
  7. amenaçar de fer alguna cosa to threaten to do something.

amenaçar

amenaçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amenaçar</title>

Accessory
Etimologia: de amenaça; en cat. ant. menaçar 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
    1. Donar a entendre (a algú) la intenció de fer-li mal. Amenaçar amb la mà.
    2. figuradament Un greu perill m’amenaça.
  1. Anunciar (a algú) un perill, un càstig, etc., si fa això o allò. L’han amenaçat amb una sanció, de sancionar-lo. Ens amenaçaren que, si no ho deixàvem córrer, ens farien fora.
  2. Donar senyals d’estar a punt d’esdevenir-se quelcom d’enutjós, de desagradable, de perillós, etc. El terrat amenaça ruïna. El temps amenaça tempestat. Aquesta calor amenaça pluja.
  3. esports
    1. Iniciar un jugador un moviment d’atac amb la finalitat de desorientar l’adversari.
    2. En el joc dels escacs, situar una peça o un peó en posició de matar una peça o un peó del contrincant.

amenaçar

amenaçar

<title type="display">amenaçar</title>

verb transitiu minacciare, intimidire, spaventare. || [anunciar un càstig] minacciare. M'han amenaçat de punir-me, hanno minacciato di punirmi. || [ésser imminent] minacciare. Amenaçar pluja, il tempo minaccia pioggia. La casa amenaça ruïna, la casa minaccia di cadere. || fig minacciare. Un gran perill m'amenaça, sono minacciato da un grave pericolo. || jocs [en els escacs] minacciare.

amenaçar

amenaçar

<title type="display">amenaçar</title>

    [! Conjugació: amb C davant E, I]
    verb
  1. Fer saber a algú amb paraules o amb gestos que es té la intenció de fer-li mal o de perjudicar-lo. Si amenacen algú de mort, és que el volen matar.
  2. Donar senyals d'estar a punt de passar alguna cosa dolenta o desagradable. Els núvols negres amenacen tempestes.
amenaça, amenaçador

amenaçar

amenaçar


<title type="display">amenaçar</title>

    verb transitiu
  1. bedrohen, (jemandem) drohen (amb mit dat).
  2. [jemandem etwas] androhen.
  3. gefährden.
  4. amenaçar (algú) de mort jemandem den Tod androhen.
  5. amenacen de (od amb) fer-ho sie drohen, es zu tun.
  6. una espècie amenaçada d'extinció eine vom Aussterben bedrohte Art.
  7. verb transitiu i intransitiu
  8. la casa amenaça ruïna das Haus droht einzustürzen.
  9. amenaça pluja od de ploure es droht zu regnen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

amenaçar

aménageable


<title type="display">aménageable</title>

Pronúncia: amenaʒabl
    adjectiu
  1. aprofitable. Une rivière qui est aménageable, un riu que és aprofitable.
  2. condicionable, que es pot condicionar, que es pot habilitar. Combles aménageables en grenier, golfes condicionables (que es poden condicionar, habilitar) com a graner.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aménageable

aménagement


<title type="display">aménagement</title>

Pronúncia: amenaʒmɑ̃
    masculí
  1. endegament, arranjament, adaptació f. L’aménagement des horaires de travail, l’adaptació dels horaris de treball.
  2. condicionament, habilitació f. Aménagement du réseau routier, condicionament de la xarxa de carreteres.
  3. aprofitament. Aménagement d’un cours d’eau, aprofitament d’un curs d’aigua.
  4. dret esmena f.
  5. aménagement du territoire ordenació f del territori.
  6. aménagement linguistique lingüística estandardització f [d’una llengua].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aménagement

aménager


<title type="display">aménager</title>

Pronúncia: amenaʒe
    verb transitiu
  1. endegar, endreçar, parar, arreglar, arranjar, aguisar. Il voulait aménager un peu son appartement, volia arranjar una mica el seu apartament.
  2. habilitar, agençar, disposar, condicionar, ordenar, acondiciar. Aménager un local commercial en habitation, habilitar un local comercial com a habitatge.
  3. explotar, aprofitar. Aménager un bois, explotar un bosc.
  4. ordenar, endegar, urbanitzar. Aménager le secteur nord, ordenar el sector nord.
  5. ajustar, modificar, adaptar. Aménager son emploi de temps, ajustar(-se) el seu horari.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aménager

aménageur
-euse

aménageur
-euse

aménagiste

aménagiste