Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

■ amoïnar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amoïnar</title>

Partició sil·làbica: a_mo_ï_nar
Etimologia: del cast. amohinar, avui antiquat en aquesta llengua, derivat de mohino ‘desgraciat, enutjat’, d’origen incert, potser de l’àr. mûḫim, muwáḫḫim ‘malsà, enutjós’ 1a font: 1650

verb

transitiu
1. No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Aquest soroll m’amoïna.
2. Importunar, molestar. No m’amoïneu amb problemes inútils.
pronominal Preocupar-se, patir amoïnament. S’amoïna massa per la salut dels seus pares.

■ amoïnar

verb transitiu No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar Aquest soroll m’amoïna Importunar, molestar No m’amoïneu amb problemes inútils pronominal Preocupar-se, patir amoïnament S’amoïna massa per la salut dels seus pares

amoïnat

-ada

<title type="display">amoïnat</title>

adjectiu

beunruhigt.
besorgt.
estic amoïnat (per ella) ich bin (um sie) besorgt.

amoïnat

-ada

adjectiu beunruhigt besorgt estic amoïnat per ella ich bin um sie besorgt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

amoindrir

<title type="display">amoindrir</title>

Pronúncia: amwɛ̃dʀiʀ

verb transitiu

disminuir, reduir, minorar lit.
[rendre petit] empetitir.

verb pronominal

disminuir intr, minvar intr, reduir-se.

amoindrir

verb transitiu disminuir, reduir, minorar lit rendre petit empetitir verb pronominal disminuir intr , minvar intr , reduir-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç