Es mostren 594823 resultats

■ antic
| antiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antic</title>

Etimologia: del ll. antīcus, antīqua, antīcum, íd. substituït més tard en ll. cl. mateix per antīquus, per analogia amb el femení 1a font: c. 1250
    [abreviatura ant.]
  1. adjectiu Que existeix des d’una època anterior, que no és nou o recent. Un joiell antic.
  2. adjectiu Que existí en una època anterior. Les restes d’una civilització antiga.
  3. adjectiu Que pertany a la manera de fer, d’actuar, etc., d’una època anterior. Sistemes pedagògics antics.
  4. adjectiu
    1. De més categoria o representació, aplicat a l’edat de les persones que formen part d’una corporació, una comunitat, una entitat professional o una classe social o militar.
    2. De més prioritat en el moment o en el temps de servei, en l’administració pública.
    3. Establert pels passats (aplicat a un costum, a una ordinació o a una norma amb la intenció de fer-lo més prestigiós).
  5. masculí i adjectiu adoberia Dit de l’efecte d’acabat que hom dona a les pells pel costat flor, per tal que amb llur aspecte recordin la pell o el cuir envellit per l’ús.
  6. masculí plural Els homes d’èpoques passades. Els antics pensaven que el món era pla.
  7. a l’antiga locució adverbial A la manera antiga.
  8. d’antic (o des d’antic) locució adverbial Des de temps antic.
  9. en l’antic locució adverbial En temps passat i llunyà.

■ antic
| antiga

abreviatura ant adjectiu Que existeix des d’una època anterior, que no és nou o recent Un joiell antic adjectiu Que existí en una època anterior Les restes d’una civilització antiga adjectiu Que pertany a la manera de fer, d’actuar, etc, d’una època anterior Sistemes pedagògics antics adjectiu De més categoria o representació, aplicat a l’edat de les persones que formen part d’una corporació, una comunitat, una entitat professional o una classe social o militar De més prioritat en el moment o en el temps de servei, en l’administració pública Establert pels passats aplicat a un costum, a una…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

antic
-iga

<title type="display">antic</title>

adjectiu antico -a, vecchio -a. || [vell] anziano -a, vecchio -a. || [en una professió, etc.] anziano -a, veterano -a. El més antic de l'oficina, il più anziano dell'ufficio. || [establert pels passats] antico -a, consueto -a, abituale. || a l'antiga all'antica. || en l'antic in antico, anticamente, nei tempi passati, in tempi remoti.

masculí [efecte] antico. || plural antichi, gli antichi.

antic
-iga

adjectiu antico -a, vecchio -a || vell anziano -a, vecchio -a || en una professió, etc anziano -a, veterano -a El més antic de l'oficina , il più anziano dell'ufficio || establert pels passats antico -a, consueto -a, abituale || a l'antiga all'antica || en l'antic in antico, anticamente, nei tempi passati, in tempi remoti masculí efecte antico || plural antichi, gli antichi
Diccionari Català Alemany

antic
-iga


<title type="display">antic</title>

    adjectiu
  1. alt (seit langer Zeit vorhanden; aus alter Zeit stammend).
  2. langjährig.
  3. althergebracht.
  4. altertümlich; antik.
  5. [nur vorgestellt] ehe-, vor-malig, einstig, früherer(r, -s).
  6. mobles antics i trastos vells alte(rtümliche) Möbel und alter Plunder.
  7. som antics (od vells) companys wir sind alte Kameraden.
  8. l'antic president der ehemalige Präsident.
  9. tu ets més vell, però jo soc més antic a l'empresa du bist älter, aber ich bin (oder arbeite) schon länger bei der Firma.
  10. el funcionari (l'oficial) més antic der dienstälteste Beamte (Offizier).
  11. l'antiga Roma das alte oder antike Rom.
  12. els antics francs die alten Franken.
  13. estil antic altertümlicher oder antiker Stil.
  14. a l'antiga nach oder in alter Weise.
    • [Person] alten Schlags, vom alten Schlag.
  15. d'antic seit oder von alters her.
  16. en l'antic in alten Zeiten, früher.
    17. masculí plural
  17. els antics die Alten m pl.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

antic
-iga

adjectiu alt seit langer Zeit vorhanden aus alter Zeit stammend langjährig althergebracht altertümlich antik nur vorgestellt ehe-, vor-malig, einstig, frühererr, -s mobles antics i trastos vells altertümliche Möbel und alter Plunder som antics od vells companys wir sind alte Kameraden l'antic president der ehemalige Präsident tu ets més vell, però jo soc més antic a l'empresa du bist älter, aber ich bin oder arbeite schon länger bei der Firma el funcionari l'oficial més antic der dienstälteste Beamte Offizier l'antiga Roma das alte oder antike Rom els antics francs die…
Diccionari Anglès Català

antic

antic

noun usually in plural bufonada , pallassada gesture positura he's up to his antics again ja torna a fer de les seves
DIDAC Diccionari escolar

antic

<title type="display">antic</title>

    adjectiu
  1. Que existeix des de fa molt de temps. Les piràmides d'Egipte són construccions molt antigues.
  2. Que va existir fa temps o que és d'una època passada. A Empúries hi ha les restes d'una antiga ciutat grega.
    3. nom masculí plural
  3. Els antics són les persones d'èpoques passades. Els antics no sabien que la Terra és rodona.

antic

adjectiu Que existeix des de fa molt de temps Les piràmides d'Egipte són construccions molt antigues Que va existir fa temps o que és d'una època passada A Empúries hi ha les restes d'una antiga ciutat grega nom masculí plural Els antics són les persones d'èpoques passades Els antics no sabien que la Terra és rodona
Diccionari Català Castellà

antic
-iga

antic

    adjectiu
  1. [de l'antiguitat] antiguo -gua.
  2. [vell] antiguo -gua.
  3. [en una professió, etc] antiguo -gua.
  4. a l'antiga a la antigua (o a lo antiguo).
  5. en l'antic en lo antiguo.
  6. estar fet (o pastat) a l'antiga figuradament i familiarment estar chapado a la antigua.
    7. masculí plural
  7. antiguos.

antic
-iga

adjectiu de l'antiguitat antiguo -gua vell antiguo -gua en una professió, etc antiguo -gua a l'antiga a la antigua o a lo antiguo en l'antic en lo antiguo estar fet o pastat a l'antiga figuradament i familiarment estar chapado a la antigua masculí plural antiguos
Diccionari Català francès

antic
-iga


<title type="display">antic</title>

Pronúncia: əntík
    adjectiu
  1. [de l'antiguitat] antique. L'antiga Grècia, la Grèce antique.
  2. [vell] ancien -enne, vieux vieille. Els alumnes antics, les anciens élèves. Costums antics, coutumes anciennes.
  3. [veterà] ancien -enne.
  4. antiquat.
  5. a l'antiga à l'antique (à l'ancienne, à l'ancienne mode, à la mode d'autrefois, à la mode des anciens).
  6. en l'antic autrefois.
  7. estar fet (pastat) a l'antiga figuradament i familiarment être vieux jeu.
    8. masculí plural
  8. anciens.

antic
-iga

adjectiu de l'antiguitat antique L'antiga Grècia , la Grèce antique vell ancien -enne , vieux vieille Els alumnes antics , les anciens élèves Costums antics , coutumes anciennes veterà ancien -enne antiquat a l'antiga à l'antique à l'ancienne, à l'ancienne mode, à la mode d'autrefois, à la mode des anciens en l'antic autrefois estar fet pastat a l'antiga figuradament i familiarment être vieux jeu masculí plural anciens
Diccionari der aranés

antic, -a

<title type="display">antic, -a </title>

    nòm m f
  1. Qu’existís dempús de fòrça temps.
  2. Qu’existic o succedic en temps passat.

    3. Català: antic -iga


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

antic, -a

nòm m f Qu’existís dempús de fòrça temps Qu’existic o succedic en temps passat Català antic -iga © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anticadència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anticadència</title>

Partició sil·làbica: an_ti_ca_dèn_ci_a
Etimologia: de cadència
    femení fonètica, fonologia
  1. Forma particular de tonema ascendent mitjançant el qual es caracteritzen un bon nombre de construccions interrogatives absolutes en moltes llengües, per oposició a les asseveratives.
  2. Diferenciació dels membres d’una oració encadenats mitjançant elements d’entonació tensa i que roman suspesa.

■ anticadència

femení fonètica, fonologia Forma particular de tonema ascendent mitjançant el qual es caracteritzen un bon nombre de construccions interrogatives absolutes en moltes llengües, per oposició a les asseveratives Diferenciació dels membres d’una oració encadenats mitjançant elements d’entonació tensa i que roman suspesa
Diccionari Francès Català

anticalcaire

anticalcaire

adjectiu invariable anticalcari -ària © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç