Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

■ apel·lació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apel·lació</title>

Partició sil·làbica: a_pel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. apellatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII

femení

Acció d’apel·lar.
Nom que hom dona a algú o a alguna cosa. Jaume I ha rebut l’apel·lació de “Conqueridor”.
dret processal Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o d’un tribunal interposa davant un jutge o un tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer.

■ apel·lació

femení Acció d’apellar Nom que hom dona a algú o a alguna cosa Jaume I ha rebut l’apellació de “Conqueridor” dret processal Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o d’un tribunal interposa davant un jutge o un tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer

apel·lació

<title type="display">apel·lació</title>

Pronúncia: əpəlləsió

femení

[acció d'apel·lar] appellation, dénomination, désignation.
[sobrenom] surnom m.
dret appel m. Apel·lació contra una sentència, appel d'un jugement. Interposar una apel·lació, interjeter appel.

apel·lació

femení acció d'apellar appellation , dénomination , désignation sobrenom surnom m dret appel m Apellació contra una sentència , appel d'un jugement Interposar una apellació , interjeter appel

apellacion

<title type="display">apellacion </title>

nòm f

Català:

apellacion

nòm f Accion d’apellar Català apellació, recurs m judicial © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana