Es mostren 594823 resultats

apel·lar

<title type="display">apel·lar</title>

    verb
  1. Demanar a un jutge o a un tribunal que revisi una sentència que es creu que és injusta. La persona condemnada apel·la a un tribunal superior.
  2. Recórrer a una persona o a una institució perquè ens solucioni una dificultat. Es pot apel·lar als bons sentiments d'algú amb l'esperança que ajudarà els altres.
apel·lació, inapel·lable

apel·lar

verb Demanar a un jutge o a un tribunal que revisi una sentència que es creu que és injusta La persona condemnada apella a un tribunal superior Recórrer a una persona o a una institució perquè ens solucioni una dificultat Es pot apellar als bons sentiments d'algú amb l'esperança que ajudarà els altres apellació , inapellable
Diccionari Català Alemany

apel·lar


<title type="display">apel·lar</title>

    verb intransitiu dret
  1. Berufung einlegen (a bei dat; contra gegen ac).
  2. arcaic [noch Schweiz] appellieren (an ac; gegen ac).
  3. figuradament sich wenden, appellieren (a an ac).
    • zurückgreifen (auf ac).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

apel·lar

verb intransitiu dret Berufung einlegen a bei dat contra gegen ac arcaic noch Schweiz appellieren an ac gegen ac figuradament sich wenden, appellieren a an ac • zurückgreifen auf ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

apel·lar


<title type="display">apel·lar</title>

Pronúncia: əpəllá
    verb intransitiu
  1. avoir recours à, saisir tr, recourir à. Apel·lar a la justícia, recourir à la justice .
    • s'en remettre à, en appeler.
  2. dret faire appel. Apel·lar contra una sentència, faire appel d'un jugement.

apel·lar

verb intransitiu avoir recours à , saisir tr , recourir à Apellar a la justícia , recourir à la justice • s'en remettre à , en appeler dret faire appel Apellar contra una sentència , faire appel d'un jugement
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apel·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apel·lar</title>

Etimologia: del ll. apellare ‘adreçar la paraula, cridar algú, apel·lar’; antigament apellar i modernament amb pronúncia llatinitzant de l·l a causa de l’ús predominantment jurídic del mot 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
  1. Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat. No podent aconseguir-ho a les bones, apel·là a la severitat.
  2. dret processal Interposar una apel·lació. Ha apel·lat contra la sentència.

■ apel·lar

verb intransitiu Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat No podent aconseguir-ho a les bones, apellà a la severitat dret processal Interposar una apellació Ha apellat contra la sentència
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

apellar

apellar

verb transitiu antigament anomenar regionalisme un animal appeler Apella el gos , appelle le chien
Diccionari Català Alemany

apel·lat
-ada

apel·lat
-ada

masculí i femení dret Berufungsbeklagter, Appellat m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

apel·lat
-ada

apel·lat
-ada

masculí i femení dr apellato -a
Gran Diccionari de la llengua catalana

apel·lat
| apel·lada


<title type="display">apel·lat</title>

Etimologia: del ll. apellatus, -a, -um, íd.
    dret processal
  1. masculí i femení Litigant contrari a aquell que interposa apel·lació en un procés.
  2. masculí Resolució objecte de l’apel·lació.
  3. masculí Jutge o tribunal que ha dictat la resolució apel·lada.

apel·lat
| apel·lada

dret processal masculí i femení Litigant contrari a aquell que interposa apellació en un procés masculí Resolució objecte de l’apellació masculí Jutge o tribunal que ha dictat la resolució apellada
Traducció
Diccionari Català Castellà

apel·latiu
-iva

apel·latiu
-iva

adjectiu apelativo -va
Diccionari Català Italià

apel·latiu
-iva

apel·latiu
-iva

adjectiu apellativo -a