Es mostren 594823 resultats

aplanar


<title type="display">aplanar</title>

    verb transitiu
  1. [fer plana una superfície] allanar, aplanar, explanar.
  2. [els sembrats] aplanar, allanar.
  3. extender, desplegar. Aplanar bé una catifa, extender bien una alfombra.
  4. [aclaparar, abatre] aplanar, abatir, postrar.
  5. arquitectura nivelar. Aplanar els fonaments, els revoltons, nivelar los cimientos, las bovedillas.
  6. figuradament [els obstacles a un projecte] allanar.
  7. aplanar-se a fer una cosa figuradament acceder a hacer algo.

aplanar

verb transitiu fer plana una superfície allanar , aplanar , explanar els sembrats aplanar , allanar extender , desplegar Aplanar bé una catifa , extender bien una alfombra aclaparar, abatre aplanar , abatir , postrar arquitectura nivelar Aplanar els fonaments, els revoltons , nivelar los cimientos, las bovedillas figuradament els obstacles a un projecte allanar aplanar-se a fer una cosa figuradament acceder a hacer algo
Diccionari Català Anglès

aplanar


<title type="display">aplanar</title>

Pronúncia: əpləná
    verb transitiu
  1. també figuradament to smooth, level, make even, even up.
  2. to roll flat, flatten.
  3. to overwhelm, prostrate.
    4. verb pronominal
  4. figuradament to yield, give in.

aplanar

verb transitiu també figuradament to smooth , level , make even , even up to roll flat , flatten to overwhelm , prostrate verb pronominal figuradament to yield , give in
Diccionari Català Italià

aplanar

<title type="display">aplanar</title>

verb transitiu [fer pla] appianare, spianare. || [una catifa] distendere. || fig [els obstacles a un projecte] spianare, appianare, rimuovere gli ostacoli. || [abatre, aclaparar] spossare, sfibrare, prostrare. || aplanar-se a fer una cosa fig accedere (o piegarsi) a fare una cosa.

aplanar

verb transitiu fer pla appianare, spianare || una catifa distendere || fig els obstacles a un projecte spianare, appianare, rimuovere gli ostacoli || abatre, aclaparar spossare, sfibrare, prostrare || aplanar-se a fer una cosa fig accedere o piegarsi a fare una cosa
DIDAC Diccionari escolar

aplanar

<title type="display">aplanar</title>

    verb
  1. Fer que una superfície quedi totalment plana, sense desigualtats. Abans de fer una carretera, s'aplana bé el terreny on s'ha de construir.
  2. Posar plana una cosa, estendre-la en una superfície. Si aplanes una catifa, la col·loques a terra de manera que no faci arrugues.
  3. Deixar cansat i desanimat algú. Els grans esforços i les malalties ens aplanen.
    4. usat amb pronom
  4. aplanar-se a fer una cosa és conformar-se a fer-la. Les persones tossudes no s'aplanen fàcilment a canviar d'opinió.

aplanar

verb Fer que una superfície quedi totalment plana, sense desigualtats Abans de fer una carretera, s'aplana bé el terreny on s'ha de construir Posar plana una cosa, estendre-la en una superfície Si aplanes una catifa, la colloques a terra de manera que no faci arrugues Deixar cansat i desanimat algú Els grans esforços i les malalties ens aplanen usat amb pronom aplanar-se a fer una cosa és conformar-se a fer-la Les persones tossudes no s'aplanen fàcilment a canviar d'opinió
Diccionari Català francès

aplanar


<title type="display">aplanar</title>

Pronúncia: əpləná
    verb transitiu
  1. [fer plana una superfície] aplanir, rendre plat -e, uni -e, égaliser, niveler. Aplanar un terreny, aplanir un terrain.
  2. agricultura [els sembrats] aplanir.
  3. figuradament [els obstacles] atténuer, aplanir.
    • [aclaparar, abatre] accabler, épuiser, fatiguer, abattre, décourager, effondrer.
  4. aplanar els fonaments construcció araser (égaliser) les assises (mettre de niveau).
    • aplanar els revoltons construcció remplir les trompes d'une voûte.
    5. verb pronominal
  5. se coucher à plat ventre.
  6. figuradament [a fer una cosa] se soumettre, s'abaisser, se plier, consentir à faire quelque chose.

aplanar

verb transitiu fer plana una superfície aplanir , rendre plat -e , uni -e , égaliser , niveler Aplanar un terreny , aplanir un terrain agricultura els sembrats aplanir figuradament els obstacles atténuer , aplanir • aclaparar, abatre accabler , épuiser , fatiguer , abattre , décourager , effondrer aplanar els fonaments construcció araser égaliser les assises mettre de niveau • aplanar els revoltons construcció remplir les trompes d'une voûte verb pronominal se coucher à plat ventre figuradament a fer una cosa se soumettre , s'abaisser , se plier , consentir à faire quelque…
Diccionari Català Alemany

aplanar


<title type="display">aplanar</title>

    verb transitiu
  1. (ein)ebnen, planieren, glätten.
  2. agricultura eggen.
  3. [Teppich, Decke] glatt ausbreiten.
  4. figuradament [Schwierigkeiten] aus dem Weg räumen.
  5. mitnehmen, auspumpen, ermatten (Krankheit, Anstrengung).
  6. aplanar el camí a (algú) figuradament jemandem den Weg ebnen.
    7. verb reflexiu
  7. aplanar-se a una exigència einer Forderung nachgeben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

aplanar

verb transitiu einebnen, planieren, glätten agricultura eggen Teppich, Decke glatt ausbreiten figuradament Schwierigkeiten aus dem Weg räumen mitnehmen, auspumpen, ermatten Krankheit, Anstrengung aplanar el camí a algú figuradament jemandem den Weg ebnen verb reflexiu aplanar-se a una exigència einer Forderung nachgeben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aplanar</title>

Etimologia: de pla3 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Fer plana la superfície (d’una cosa) llevant-ne les desigualtats. Aplanar un camp.
  2. usat absolutament Passar l’aplanador pels sembrats o les llaurades.
  3. transitiu figuradament Llevar (els obstacles, les dificultats, que s’oposen a la realització d’una cosa). Aquell fet li aplanà el camí cap a la fama.
    1. transitiu Posar pla, estendre tot pla a terra, etc. Aplanar bé una catifa.
    2. pronominal Aplanar-se dins l’aigua.
  5. transitiu Abatre, aclaparar, deixar prostrat. La malaltia, l’esforç, l’ha deixat tot aplanat.
  6. transitiu construcció
    1. Reblir una superfície per tal de fer-la plana.
    2. aplanar els fonaments Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar amb filades ben horitzontals l’arrencament de les parets.
    3. aplanar els revoltons Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, trepitjable, a punt de col·locar-hi el paviment.
  7. pronominal
    1. figuradament Ajupir-se, conformar-se. Aplanar-se a fer una cosa.
    2. aplanar-se a la demanda dret processal Acceptar el demandat els fets o part dels fets de la demanda de l’actor, sense reserves ni condicions.

■ aplanar

verb transitiu Fer plana la superfície d’una cosa llevant-ne les desigualtats Aplanar un camp usat absolutament Passar l’aplanador pels sembrats o les llaurades transitiu figuradament Llevar els obstacles, les dificultats, que s’oposen a la realització d’una cosa Aquell fet li aplanà el camí cap a la fama transitiu Posar pla, estendre tot pla a terra, etc Aplanar bé una catifa pronominal Aplanar-se dins l’aigua transitiu Abatre, aclaparar, deixar prostrat La malaltia, l’esforç, l’ha deixat tot aplanat transitiu construcció Reblir una superfície per tal de fer-la plana aplanar els fonaments…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aplanatge

aplanatge

masculí tecnologia Operació consistent a aplanar les xapes deformades per defectes de laminatge o per accident
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplanavius

■ aplanavius

masculí oficis manuals Eina emprada pels basters per a aplanar els vius del cuir, una vegada tallat
Traducció
Diccionari Català francès

aplanavius

aplanavius

masculí invariable tecnologia outil de bourrelier pour arrondir les arêtes vives