verb transitiu
1. [écraser] aixafar, aplanar, aplatar. Aplatir une pièce à coups de marteau, aixafar (aplatar) una peça a cops de martell. Aplatir une couture au fer à repasser, aplanar una costura amb la planxa.
2. [rabattre] fer desaparèixer, aplanar. Aplatir un pli, fer desaparèixer una arruga.
3. [les cheveux] aplanar, allisar.
4. aplatir le ballon esports [rugby] aplatar la pilota.
verb pronominal
5. aixafar-se, aplanar-se.
6. [se faire plat] ajeure’s (estirar-se) ben pla. Il s’était aplati pour passer sous les fils électriques, es va estirar ben pla per passar per sota del filat elèctric.
7. [contre qqch] arrambar-se. S’aplatir contre un mur, arrambar-se a una paret.
8. familiarment caure bocaterrosa.
9. figuradament [s’humilier] humiliar-se, rebaixar-se, abaixar-se, ajupir-se, arrossegar-se.
10. s’aplatir comme une crêpe familiarment arrossegar-se com un gos.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia aplanament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí aixafament, aplanament, aplatament. L’aplatissement des planètes, l’aplatament dels planetes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia trituradora f (de grans).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç