Es mostren 594827 resultats

aplomar


<title type="display">aplomar</title>

    verb transitiu
  1. aplomar.
  2. [aumentar el peso] carregar (o omplir) més, posar pes a.
  3. [billar] picar a plom.
    4. verb pronominal
  4. [desplomarse] caure aplomat, desplomar-se.
  5. [aumentar de peso] carregar-se (o omplir-se) més.
  6. figuradament [cobrar aplomo] asserenar-se.
  7. americanisme avergonyir-se.

aplomar

verb transitiu aplomar aumentar el peso carregar o omplir més , posar pes a billar picar a plom verb pronominal desplomarse caure aplomat , desplomar-se aumentar de peso carregar-se o omplir-se més figuradament cobrar aplomo asserenar-se americanisme avergonyir-se
Diccionari Català Castellà

aplomar


<title type="display">aplomar</title>

    verb transitiu
  1. construcció aplomar.
  2. caure aplomat [una tela] tener buena caída.
  3. caure aplomat [caure verticalment] caer a plomo.
  4. caure aplomat [caure fulminat] caerse redondo.

aplomar

verb transitiu construcció aplomar caure aplomat una tela tener buena caída caure aplomat caure verticalment caer a plomo caure aplomat caure fulminat caerse redondo
Conjugador Català

aplomar


<title type="display">aplomar</title>

    1. INFINITIU

    1. aplomar

    2. GERUNDI

    1. aplomant

    3. PARTICIPI

    1. aplomat
    2. aplomada
    3. aplomats
    4. aplomades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aplomo
      2. aplomes
      3. aploma
      4. aplomem
      5. aplomeu
      6. aplomen

      2. IMPERFET

      1. aplomava
      2. aplomaves
      3. aplomava
      4. aplomàvem
      5. aplomàveu
      6. aplomaven

      3. PASSAT

      1. aplomí
      2. aplomares
      3. aplomà
      4. aplomàrem
      5. aplomàreu
      6. aplomaren

      4. FUTUR

      1. aplomaré
      2. aplomaràs
      3. aplomarà
      4. aplomarem
      5. aplomareu
      6. aplomaran

      5. CONDICIONAL

      1. aplomaria
      2. aplomaries
      3. aplomaria
      4. aplomaríem
      5. aplomaríeu
      6. aplomarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aplomi
      2. aplomis
      3. aplomi
      4. aplomem
      5. aplomeu
      6. aplomin

      2. IMPERFET

      1. aplomés
      2. aplomessis
      3. aplomés
      4. aploméssim
      5. aploméssiu
      6. aplomessin

    6. IMPERATIU

    1. aploma
    2. aplomi
    3. aplomem
    4. aplomeu
    5. aplomin

aplomar

INFINITIU aplomar GERUNDI aplomant PARTICIPI aplomat aplomada aplomats aplomades INDICATIU PRESENT aplomo aplomes aploma aplomem aplomeu aplomen IMPERFET aplomava aplomaves aplomava aplomàvem aplomàveu aplomaven PASSAT aplomí aplomares aplomà aplomàrem aplomàreu aplomaren FUTUR aplomaré aplomaràs aplomarà aplomarem aplomareu aplomaran CONDICIONAL aplomaria aplomaries aplomaria aplomaríem aplomaríeu aplomarien SUBJUNTIU PRESENT aplomi aplomis aplomi aplomem aplomeu aplomin IMPERFET aplomés aplomessis aplomés aploméssim aploméssiu aplomessin IMPERATIU aploma aplomi aplomem aplomeu aplomin
Diccionari Català Alemany

aplomar

aplomar

verb transitiu loten, mit dem Lot messen nach dem Lot errichten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

aplomar

aplomar

verb transitiu arquitectura etc to plumb , test with a plumb line to make perpendicular , make straight
Diccionari Català Italià

aplomar

<title type="display">aplomar</title>

verb transitiu appiombare. || caure aplomat [una tela] cadere a piombo. | [caure verticalment] piombare, cadere rovinosamente. | [caure fulminat] cadere lungo disteso.

aplomar

verb transitiu appiombare || caure aplomat una tela cadere a piombo | caure verticalment piombare, cadere rovinosamente | caure fulminat cadere lungo disteso
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplomar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aplomar</title>

Etimologia: de plom 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d’assegurar-ne la verticalitat.
  2. construcció naval Col·locar les quadernes, el pal o qualsevol peça en posició normal a la quilla.
  3. caure aplomat
    1. Una cortina, un vestit, etc., tenir un caient correcte. Els domassos queien aplomats.
    2. Una persona, un objecte, caure verticalment. Caigué aplomat des d’un tercer pis.
    3. Una persona, un animal, caure com fulminat. En pegar-li al cap caigué aplomat.

■ aplomar

verb transitiu Valer-se de la plomada en alçar una paret, en clavar un pal a terra, etc, per tal d’assegurar-ne la verticalitat construcció naval Collocar les quadernes, el pal o qualsevol peça en posició normal a la quilla caure aplomat Una cortina, un vestit, etc, tenir un caient correcte Els domassos queien aplomats Una persona, un objecte, caure verticalment Caigué aplomat des d’un tercer pis Una persona, un animal, caure com fulminat En pegar-li al cap caigué aplomat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

aplomar


<title type="display">aplomar</title>

Pronúncia: əplumá
    verb transitiu
  1. construcció poser le fil à plomb, vérifier la verticalité avec le fil à plomb.
  2. caure aplomat [una tela] tomber bien.
    1. [caure verticalment] tomber à plomb.
    2. [caure fulminat] tomber de tout son poids, tomber raide.

aplomar

verb transitiu construcció poser le fil à plomb , vérifier la verticalité avec le fil à plomb caure aplomat una tela tomber bien caure verticalment tomber à plomb caure fulminat tomber de tout son poids , tomber raide
Diccionari Francès Català

aplomb


<title type="display">aplomb</title>

Pronúncia: aplɔ̃
    masculí
  1. [verticalité] plom, verticalitat f. Ce mur a perdu son aplomb, aquesta paret ha perdut el plom (la verticalitat, està fora de plom) .
    • [d’un vêtement] caient. Cette robe manque d’aplomb, aquest vestit té mal caient.
  2. figuradament [assurance] aplom. Son aplomb me déconcerte, el seu aplom em desconcerta .
    • [culot, toupet] barra f fam, galtes f pl fam, penques f pl pop, collons pl vulg. Elle ne manque pas d’aplomb, té unes penques (quines penques que té)!
  3. plural [du cheval, etc] aploms.
  4. d’aplomb [verticalement] a plom (o plombat -ada). Le soleil tombait d’aplomb sur la maison, el sol queia a plom (plombat) sobre la casa .
    1. figuradament estable. Se tenir d’aplomb, mantenir-se estable (dret).
    2. en bon estat (físic i moral). Ces vacances m’ont remis d’aplomb, aquestes vacances m’han refet (m’han deixat com nou). Se sentir d’aplomb, sentir-se en bon estat (trobar-se bé).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aplomb

masculí verticalité plom, verticalitat f Ce mur a perdu son aplomb , aquesta paret ha perdut el plom la verticalitat, està fora de plom • d’un vêtement caient Cette robe manque d’aplomb , aquest vestit té mal caient figuradament assurance aplom Son aplomb me déconcerte , el seu aplom em desconcerta • culot, toupet barra f fam , galtes f pl fam , penques f pl pop , collons pl vulg Elle ne manque pas d’aplomb , té unes penques quines penques que té plural du cheval, etc aploms d’aplomb verticalement a plom o plombat -ada Le soleil tombait d’aplomb sur la maison , el sol…
Diccionari Anglès Català

aplomb

aplomb

noun aplom , serenitat , sang freda perpendicularitat