Es mostren 594823 resultats

apoderar

<title type="display">apoderar </title>

    v tr
  1. Autrejar poders a bèth un.
  2. Apropiar-se d’ua causa, generaument tient era fòrça o d’ua manèra illegau.

    3. Català: 1. apoderar; 2. apoderar-se [de]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

apoderar

v tr Autrejar poders a bèth un Apropiar-se d’ua causa, generaument tient era fòrça o d’ua manèra illegau Català 1 apoderar 2 apoderar-se de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

apoderar


<title type="display">apoderar</title>

    1. INFINITIU

    1. apoderar

    2. GERUNDI

    1. apoderant

    3. PARTICIPI

    1. apoderat
    2. apoderada
    3. apoderats
    4. apoderades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. apodero
      2. apoderes
      3. apodera
      4. apoderem
      5. apodereu
      6. apoderen

      2. IMPERFET

      1. apoderava
      2. apoderaves
      3. apoderava
      4. apoderàvem
      5. apoderàveu
      6. apoderaven

      3. PASSAT

      1. apoderí
      2. apoderares
      3. apoderà
      4. apoderàrem
      5. apoderàreu
      6. apoderaren

      4. FUTUR

      1. apoderaré
      2. apoderaràs
      3. apoderarà
      4. apoderarem
      5. apoderareu
      6. apoderaran

      5. CONDICIONAL

      1. apoderaria
      2. apoderaries
      3. apoderaria
      4. apoderaríem
      5. apoderaríeu
      6. apoderarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. apoderi
      2. apoderis
      3. apoderi
      4. apoderem
      5. apodereu
      6. apoderin

      2. IMPERFET

      1. apoderés
      2. apoderessis
      3. apoderés
      4. apoderéssim
      5. apoderéssiu
      6. apoderessin

    6. IMPERATIU

    1. apodera
    2. apoderi
    3. apoderem
    4. apodereu
    5. apoderin

apoderar

INFINITIU apoderar GERUNDI apoderant PARTICIPI apoderat apoderada apoderats apoderades INDICATIU PRESENT apodero apoderes apodera apoderem apodereu apoderen IMPERFET apoderava apoderaves apoderava apoderàvem apoderàveu apoderaven PASSAT apoderí apoderares apoderà apoderàrem apoderàreu apoderaren FUTUR apoderaré apoderaràs apoderarà apoderarem apoderareu apoderaran CONDICIONAL apoderaria apoderaries apoderaria apoderaríem apoderaríeu apoderarien SUBJUNTIU PRESENT apoderi apoderis apoderi apoderem apodereu apoderin IMPERFET apoderés apoderessis apoderés apoderéssim apoderéssiu apoderessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

apoderar


<title type="display">apoderar</title>

  1. → sotmetre, dominar.
  2. (apoderar-se pron.)
    emparar-se. L'enemic s'emparà del castell.
    fer seu (quelcom)
    agafar (→)
    apropiar-se, apoderar-se sense violència d'una cosa.
    ensenyorir-se
    interceptar, apoderar-se d'una cosa abans que arribi a la seva destinació. Interceptar una carta.
    capturar, pervenir a apoderar-se d'algú o d'alguna cosa. Capturar una nau.
    prendre possessió (d'una cosa)
    possessionar-se
    sostreure
    → prendre, robar.



© Manuel Franquesa

apoderar

→ sotmetre , dominar apoderar-se pron emparar-se L'enemic s'emparà del castell fer seu quelcom agafar → apropiar-se , apoderar-se sense violència d'una cosa ensenyorir-se interceptar , apoderar-se d'una cosa abans que arribi a la seva destinació Interceptar una carta capturar , pervenir a apoderar-se d'algú o d'alguna cosa Capturar una nau prendre possessió d'una cosa possessionar-se sostreure → prendre , robar © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

apoderar

apoderar

verb transitiu apoderar verb pronominal adueñarse apoderar-se , emparar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apoderar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apoderar</title>

Etimologia: de poder2 1a font: s. XIV, Llull, Jaume I
    verb
  1. transitiu antigament Subjugar, posar en la impossibilitat de resistir. Vencé i apoderà els enemics. La por el té apoderat.
  2. pronominal antigament Aconseguir poder, forces, mitjans.
  3. pronominal Posar (algú o alguna cosa) sota el propi poder, prendre’n possessió violentament, emparar-se’n. L’exèrcit enemic s’apoderà de la ciutat.
  4. transitiu Atorgar poders (a algú). Va apoderar la seva muller perquè pogués fer-se càrrec del negoci.

■ apoderar

verb transitiu antigament Subjugar, posar en la impossibilitat de resistir Vencé i apoderà els enemics La por el té apoderat pronominal antigament Aconseguir poder, forces, mitjans pronominal Posar algú o alguna cosa sota el propi poder, prendre’n possessió violentament, emparar-se’n L’exèrcit enemic s’apoderà de la ciutat transitiu Atorgar poders a algú Va apoderar la seva muller perquè pogués fer-se càrrec del negoci
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

apoderar


<title type="display">apoderar</title>

Pronúncia: əpuðəɾá
    verb transitiu
  1. to subjugate, subdue, bring into subjection.
    2. verb pronominal
  2. apoderar-se de to get hold of, seize, take possession of.
    3. verb transitiu
  3. to give power to act for another.

apoderar

verb transitiu to subjugate , subdue , bring into subjection verb pronominal apoderar-se de to get hold of , seize , take possession of verb transitiu to give power to act for another
Diccionari Català Italià

apoderar

apoderar

verb transitiu subjugar assoggettare, soggiogare || dr conferire poteri o una procura verb pronominal impossessarsi, impadronirsi
DIDAC Diccionari escolar

apoderar

<title type="display">apoderar</title>

    verb
  1. Donar poders a algú perquè faci alguna cosa en nom nostre. Una artista pot apoderar la seva representant perquè signi els contractes.
    2. usat amb pronom
  2. apoderar-se d'alguna cosa és fer-se-la seva, quedar-se-la. Hi ha persones que s'apoderen de les cases abandonades.

apoderar

verb Donar poders a algú perquè faci alguna cosa en nom nostre Una artista pot apoderar la seva representant perquè signi els contractes usat amb pronom apoderar-se d'alguna cosa és fer-se-la seva, quedar-se-la Hi ha persones que s'apoderen de les cases abandonades
Diccionari Català Alemany

apoderar


<title type="display">apoderar</title>

    verb transitiu
  1. unterwerfen, überwältigen.
  2. dret bevollmächtigen.
  3. comerç [jemandem] Prokura erteilen.
    4. verb reflexiu
  4. apoderar-se d'(una cosa) sich einer Sache bemächtigen.
    • etwas an sich reißen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

apoderar

verb transitiu unterwerfen, überwältigen dret bevollmächtigen comerç jemandem Prokura erteilen verb reflexiu apoderar-se d'una cosa sich einer Sache bemächtigen • etwas an sich reißen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

apoderar


<title type="display">apoderar</title>

Pronúncia: əpuðəɾá
    verb transitiu antigament
  1. [subjugar] réduire, soumettre, subjuguer.
    • figuradament [la son, la malaltia] gagner, envahir.
  2. dret [atorgar poders] donner pouvoir, procuration, déléguer les pouvoirs à, nommer comme fondé de pouvoir.
    3. verb pronominal
  3. [emparar-se] s'emparer de, s'approprier, confisquer tr, saisir tr, mettre la main sur.

apoderar

verb transitiu antigament subjugar réduire , soumettre , subjuguer • figuradament la son, la malaltia gagner , envahir dret atorgar poders donner pouvoir , procuration , déléguer les pouvoirs à , nommer comme fondé de pouvoir verb pronominal emparar-se s'emparer de , s'approprier , confisquer tr , saisir tr , mettre la main sur