Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

apropiar

<title type="display">apropiar</title>

1. apropiar
1. apropiant
1. apropiat
2. apropiada
3. apropiats
4. apropiades
1. 1. apropio
  2. apropies
  3. apropia
  4. apropiem
  5. apropieu
  6. apropien
2. 1. apropiava
  2. apropiaves
  3. apropiava
  4. apropiàvem
  5. apropiàveu
  6. apropiaven
3. 1. apropií
  2. apropiares
  3. apropià
  4. apropiàrem
  5. apropiàreu
  6. apropiaren
4. 1. apropiaré
  2. apropiaràs
  3. apropiarà
  4. apropiarem
  5. apropiareu
  6. apropiaran
5. 1. apropiaria
  2. apropiaries
  3. apropiaria
  4. apropiaríem
  5. apropiaríeu
  6. apropiarien
1. 1. apropiï
  2. apropiïs
  3. apropiï
  4. apropiem
  5. apropieu
  6. apropiïn
2. 1. apropiés
  2. apropiessis
  3. apropiés
  4. apropiéssim
  5. apropiéssiu
  6. apropiessin
1. apropia
2. apropiï
3. apropiem
4. apropieu
5. apropiïn

apropiar

INFINITIU apropiar GERUNDI apropiant PARTICIPI apropiat apropiada apropiats apropiades INDICATIU PRESENT apropio apropies apropia apropiem apropieu apropien IMPERFET apropiava apropiaves apropiava apropiàvem apropiàveu apropiaven PASSAT apropií apropiares apropià apropiàrem apropiàreu apropiaren FUTUR apropiaré apropiaràs apropiarà apropiarem apropiareu apropiaran CONDICIONAL apropiaria apropiaries apropiaria apropiaríem apropiaríeu apropiarien SUBJUNTIU PRESENT apropiï apropiïs apropiï apropiem apropieu apropiïn IMPERFET apropiés apropiessis apropiés apropiéssim apropiéssiu apropiessin…

apropiar

<title type="display">apropiar</title>

verb transitiu

[adaptar] apropiar.

verb pronominal

apropiar-se. Apropiarse de todos sus bienes, apropiar-se tots els seus béns.

apropiar

verb transitiu adaptar apropiar verb pronominal apropiar-se Apropiarse de todos sus bienes , apropiar-se tots els seus béns

apropiar

<title type="display">apropiar</title>

verb transitiu [atribuir a algú] assegnare, attribuire. || [adaptar] adattare, applicare.

verb pronominal appropriarsi, impadronirsi, entrare in possesso.

apropiar

verb transitiu atribuir a algú assegnare, attribuire || adaptar adattare, applicare verb pronominal appropriarsi, impadronirsi, entrare in possesso

■ apropiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apropiar</title>

Partició sil·làbica: a_pro_pi_ar
Etimologia: de propi 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb

1. transitiu Fer pròpia d’algú (alguna cosa), atribuir a algú com a pròpia (alguna cosa). Apropià les seves terres als seus hereus. Apropiar un benefici.
2. pronominal Es va apropiar tots els béns dels seus pares.
3. pronominal figuradament Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits d’una altra persona.
transitiu Aplicar a algú o a alguna cosa (allò que li és adequat). Apropiar els actes a les circumstàncies.

■ apropiar

verb transitiu Fer pròpia d’algú alguna cosa, atribuir a algú com a pròpia alguna cosa Apropià les seves terres als seus hereus Apropiar un benefici pronominal Es va apropiar tots els béns dels seus pares pronominal figuradament Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits d’una altra persona transitiu Aplicar a algú o a alguna cosa allò que li és adequat Apropiar els actes a les circumstàncies

apropiar

<title type="display">apropiar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]

verb

Fer que una cosa que és d'algú passi a ser d'una altra persona. Normalment, els pares apropien els béns als seus fills.

usat amb pronom

Diem que algú s'apropia les coses, les idees, les iniciatives, els projectes o els mèrits dels altres quan actua com si fossin seus. Alguns joves s'apropien la roba dels seus germans.

apropiació

apropiar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Fer que una cosa que és d'algú passi a ser d'una altra persona Normalment, els pares apropien els béns als seus fills usat amb pronom Diem que algú s'apropia les coses, les idees, les iniciatives, els projectes o els mèrits dels altres quan actua com si fossin seus Alguns joves s'apropien la roba dels seus germans apropiació

apropiar

<title type="display">apropiar</title>

Pronúncia: əpɾupiá

verb transitiu

attribuer en propre, approprier ant.
[adaptar] approprier, adapter, accorder, accommoder.

verb pronominal

s'approprier, s'emparer, s'attribuer, faire sien -enne. Apropiar-se una cosa, s'emparer de quelque chose.

apropiar

verb transitiu attribuer en propre , approprier ant adaptar approprier , adapter , accorder , accommoder verb pronominal s'approprier , s'emparer , s'attribuer , faire sien -enne Apropiar-se una cosa , s'emparer de quelque chose