Es mostren 594823 resultats

apuntalar


<title type="display">apuntalar</title>

estalonar
estintolar, estantolar o estontolar
cossolar
asprar, nasprar o enasprar, apuntalar amb aspres.
sostenir
Antònims: Desapuntalar. Descossolar.


© Manuel Franquesa

apuntalar

estalonar estintolar , estantolar o estontolar cossolar asprar , nasprar o enasprar , apuntalar amb aspres sostenir Antònims Desapuntalar Descossolar © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntalar</title>

Etimologia: de puntal 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Sostenir amb un puntal o amb diversos (alguna cosa). Apuntalar un arbre, una branca.
  2. pronominal Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Quan hi va haver el terratrèmol, em vaig apuntalar en un fanal del carrer per no caure.
  3. pronominal figuradament Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa.
  4. transitiu construcció Posar puntals a una cosa, sostenir per mitjà de puntals una cosa que, altrament, podria caure.

■ apuntalar

verb transitiu Sostenir amb un puntal o amb diversos alguna cosa Apuntalar un arbre, una branca pronominal Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir Quan hi va haver el terratrèmol, em vaig apuntalar en un fanal del carrer per no caure pronominal figuradament Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa transitiu construcció Posar puntals a una cosa, sostenir per mitjà de puntals una cosa que, altrament, podria caure
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

apuntalar

apuntalar

verb transitiu apuntalar Apuntalar un arbre, una branca , apuntalar un árbol, una rama verb pronominal apoyarse figuradament buscar la protecció protegerse
Conjugador Català

apuntalar


<title type="display">apuntalar</title>

    1. INFINITIU

    1. apuntalar

    2. GERUNDI

    1. apuntalant

    3. PARTICIPI

    1. apuntalat
    2. apuntalada
    3. apuntalats
    4. apuntalades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. apuntalo
      2. apuntales
      3. apuntala
      4. apuntalem
      5. apuntaleu
      6. apuntalen

      2. IMPERFET

      1. apuntalava
      2. apuntalaves
      3. apuntalava
      4. apuntalàvem
      5. apuntalàveu
      6. apuntalaven

      3. PASSAT

      1. apuntalí
      2. apuntalares
      3. apuntalà
      4. apuntalàrem
      5. apuntalàreu
      6. apuntalaren

      4. FUTUR

      1. apuntalaré
      2. apuntalaràs
      3. apuntalarà
      4. apuntalarem
      5. apuntalareu
      6. apuntalaran

      5. CONDICIONAL

      1. apuntalaria
      2. apuntalaries
      3. apuntalaria
      4. apuntalaríem
      5. apuntalaríeu
      6. apuntalarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. apuntali
      2. apuntalis
      3. apuntali
      4. apuntalem
      5. apuntaleu
      6. apuntalin

      2. IMPERFET

      1. apuntalés
      2. apuntalessis
      3. apuntalés
      4. apuntaléssim
      5. apuntaléssiu
      6. apuntalessin

    6. IMPERATIU

    1. apuntala
    2. apuntali
    3. apuntalem
    4. apuntaleu
    5. apuntalin

apuntalar

INFINITIU apuntalar GERUNDI apuntalant PARTICIPI apuntalat apuntalada apuntalats apuntalades INDICATIU PRESENT apuntalo apuntales apuntala apuntalem apuntaleu apuntalen IMPERFET apuntalava apuntalaves apuntalava apuntalàvem apuntalàveu apuntalaven PASSAT apuntalí apuntalares apuntalà apuntalàrem apuntalàreu apuntalaren FUTUR apuntalaré apuntalaràs apuntalarà apuntalarem apuntalareu apuntalaran CONDICIONAL apuntalaria apuntalaries apuntalaria apuntalaríem apuntalaríeu apuntalarien SUBJUNTIU PRESENT apuntali apuntalis apuntali apuntalem apuntaleu apuntalin IMPERFET apuntalés apuntalessis…
Diccionari Català Alemany

apuntalar


<title type="display">apuntalar</title>

    verb transitiu
  1. (ab)stützen.
  2. construcció abfangen.
  3. figuradament això apuntalarà el règim das wird das Regime stützen.
    4. verb reflexiu també figuradament
  4. sich stützen (en auf ac).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

apuntalar

verb transitiu abstützen construcció abfangen figuradament això apuntalarà el règim das wird das Regime stützen verb reflexiu també figuradament sich stützen en auf ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

apuntalar


<title type="display">apuntalar</title>

Pronúncia: əpuntəlá
    verb transitiu
  1. arquitectura to prop up, shore up, underpin.
    2. verb pronominal
  2. to set one’s back against a wall, etc. (in order to resist a shock etc.).

apuntalar

verb transitiu arquitectura to prop up , shore up , underpin verb pronominal to set one’s back against a wall, etc in order to resist a shock etc
Diccionari Castellà Català

apuntalar

apuntalar

verb transitiu apuntalar , estintolar Apuntalar un árbol, una rama , apuntalar un arbre, una branca
Diccionari Català Italià

apuntalar

apuntalar

verb transitiu puntellare, appuntellare, sostenere verb pronominal poggiare intr || fig coprirsi le spalle
DIDAC Diccionari escolar

apuntalar

apuntalar

verb Aguantar alguna cosa amb un o més puntals Quan les branques d'un arbre estan massa plenes de fruita, les apuntalen per tal que no toquin a terra
Diccionari Català francès

apuntalar


<title type="display">apuntalar</title>

Pronúncia: əpuntəlá
    verb transitiu
  1. [un arbre, una paret] étançonner, buter, chevaler, étayer, soutenir, épauler.
    2. verb pronominal
  2. s'arc-bouter.
    • s'appuyer. Apuntalar-se amb el bastó, s'appuyer sur une canne.
  3. figuradament [buscar la protecció] chercher un appui (un soutien).

apuntalar

verb transitiu un arbre, una paret étançonner , buter , chevaler , étayer , soutenir , épauler verb pronominal s'arc-bouter • s'appuyer Apuntalar-se amb el bastó , s'appuyer sur une canne figuradament buscar la protecció chercher un appui un soutien