Es mostren 594823 resultats

armar


<title type="display">armar</title>

  1. Proveir d'armes
    rearmar, tornar a armar.
    equipar (o fornir) d'armes
    adreçar. Vint homes adreçats d'espases, bastons i coltells.
    artillar, armar amb peces d'artilleria una fortificació, un vaixell, etc.
  2. → fortificar, muntar, organitzar.
  3. En estil cavalleresc: Adobar a novell cavaller, armar a cavaller, fer cavaller.
  4. Posar en armes: Mobilitzar.
  5. (armar-se pron.)
    prendre les armes
  6. → causar.



© Manuel Franquesa

armar

Proveir d'armes rearmar , tornar a armar equipar o fornir d'armes adreçar Vint homes adreçats d'espases, bastons i coltells artillar , armar amb peces d'artilleria una fortificació, un vaixell, etc → fortificar , muntar , organitzar En estil cavalleresc Adobar a novell cavaller , armar a cavaller, fer cavaller Posar en armes Mobilitzar armar-se pron prendre les armes → causar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

armar


<title type="display">armar</title>

    verb transitiu
  1. [proveir d'armes] armar. Armar un soldat, armar a un soldado. Armat d'un fusell, armado con un fusil.
  2. [un vaixell] armar.
  3. [ajuntar peces] armar, montar.
  4. figuradament armar. Armar un sarau, armar un jaleo.
    5. verb pronominal
  5. armarse.

armar

verb transitiu proveir d'armes armar Armar un soldat , armar a un soldado Armat d'un fusell , armado con un fusil un vaixell armar ajuntar peces armar , montar figuradament armar Armar un sarau , armar un jaleo verb pronominal armarse
Conjugador Català

armar


<title type="display">armar</title>

    1. INFINITIU

    1. armar

    2. GERUNDI

    1. armant

    3. PARTICIPI

    1. armat
    2. armada
    3. armats
    4. armades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. armo
      2. armes
      3. arma
      4. armem
      5. armeu
      6. armen

      2. IMPERFET

      1. armava
      2. armaves
      3. armava
      4. armàvem
      5. armàveu
      6. armaven

      3. PASSAT

      1. armí
      2. armares
      3. armà
      4. armàrem
      5. armàreu
      6. armaren

      4. FUTUR

      1. armaré
      2. armaràs
      3. armarà
      4. armarem
      5. armareu
      6. armaran

      5. CONDICIONAL

      1. armaria
      2. armaries
      3. armaria
      4. armaríem
      5. armaríeu
      6. armarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. armi
      2. armis
      3. armi
      4. armem
      5. armeu
      6. armin

      2. IMPERFET

      1. armés
      2. armessis
      3. armés
      4. arméssim
      5. arméssiu
      6. armessin

    6. IMPERATIU

    1. arma
    2. armi
    3. armem
    4. armeu
    5. armin

armar

INFINITIU armar GERUNDI armant PARTICIPI armat armada armats armades INDICATIU PRESENT armo armes arma armem armeu armen IMPERFET armava armaves armava armàvem armàveu armaven PASSAT armí armares armà armàrem armàreu armaren FUTUR armaré armaràs armarà armarem armareu armaran CONDICIONAL armaria armaries armaria armaríem armaríeu armarien SUBJUNTIU PRESENT armi armis armi armem armeu armin IMPERFET armés armessis armés arméssim arméssiu armessin IMPERATIU arma armi armem armeu armin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armar</title>

Homòfon: ermar
Etimologia: del ll. armare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Proveir o equipar (algú) d’armes ofensives o defensives. Armar la tropa de fusells.
    2. pronominal Armar-se d’un garrot.
    1. transitiu Posar en armes. Armar una vuitantena d’homes.
    2. pronominal Prendre les armes. Tothom s’armà per defensar la vila contra l’enemic.
    3. pronominal figuradament Armar-se de coratge.
  3. transitiu Proveir (especialment un vaixell) de tot el que cal.
  4. transitiu
    1. Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.) i posar-lo en disposició de funcionar. Armar una llibreria.
    2. armar els rems Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
    3. armar la ballesta Posar la ballesta a punt de disparar.
    4. armar una xarxa Reforçar-ne les vores, entestant els arpions, posant-hi suros, ploms, etc.
  5. transitiu figuradament Forjar, tramar, organitzar. Armar un tumult. Armar un sarau.
  6. transitiu figuradament Provocar, causar, aixecar. Armar gatzara, bronquina, aldarull.
  7. transitiu construcció Col·locar l’armadura de ferro d’un element de formigó armat.
  8. armar cavaller història Celebrar el cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller.

■ armar

verb transitiu Proveir o equipar algú d’armes ofensives o defensives Armar la tropa de fusells pronominal Armar-se d’un garrot transitiu Posar en armes Armar una vuitantena d’homes pronominal Prendre les armes Tothom s’armà per defensar la vila contra l’enemic pronominal figuradament Armar-se de coratge transitiu Proveir especialment un vaixell de tot el que cal transitiu Ajuntar les diferents peces de què es compon un moble, un aparell, etc i posar-lo en disposició de funcionar Armar una llibreria armar els rems Posar els rems en els escàlems en disposició de remar armar la ballesta Posar la…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

armar


<title type="display">armar</title>

Pronúncia: ərmá
    verb transitiu
  1. to arm (de with).
  2. to take up arms.
  3. nàutica to fit out, equip.
  4. armar els rems to ship the oars.
  5. [moble, aparell] to prepare, arrange, get ready.
  6. mecànica to assemble, put together.
  7. to set up.
  8. arquitectura to set.
  9. dret [plet, procés] to bring.
  10. [escàndol, gresca, etc.] to cause, make, start, stir up.
  11. armar (bronquina \ aldarull) to start a row, make trouble.
  12. armar cavaller algú to knight someone, dub someone knight.
    13. verb pronominal
  13. to arm oneself (de with).
  14. armar-se de valor figuradament to gather up one’s courage, summon up (all) one’s courage.
  15. armar-se de paciència figuradament to arm oneself with patience, resolve to be patient, take patience.

armar

verb transitiu to arm de with to take up arms nàutica to fit out , equip armar els rems to ship the oars moble, aparell to prepare , arrange , get ready mecànica to assemble , put together to set up arquitectura to set dret plet, procés to bring escàndol, gresca, etc to cause , make , start , stir up armar bronquina \ aldarull to start a row , make trouble armar cavaller algú to knight someone , dub someone knight verb pronominal to arm oneself de with armar-se de valor figuradament to gather up one’s courage , summon up all one’s courage armar-se de paciència…
Diccionari Català Italià

armar

<title type="display">armar</title>

verb transitiu [proveir d'armes] armare, fornire di armi. || [un poble] armare, mettere in armi. || mar armare. || [muntar] montare. Armar el fusell, montare il fucile. || [els rems] armare. || fig organizzare, fare, creare. || fig fare, provocare, causare, sollevare. Armar rebombori, fare chiasso. || constr armare.

verb pronominal armarsi. || prendere le armi.

armar

verb transitiu proveir d'armes armare, fornire di armi || un poble armare, mettere in armi || mar armare || muntar montare Armar el fusell , montare il fucile || els rems armare || fig organizzare, fare, creare || fig fare, provocare, causare, sollevare Armar rebombori , fare chiasso || constr armare verb pronominal armarsi || prendere le armi
DIDAC Diccionari escolar

armar

<title type="display">armar</title>

    verb
  1. Donar armes a algú. Quan armen una tropa amb fusells, els en donen un a cadascú. Els països s'armen per a poder defensar-se si els ataquen.
  2. Ajuntar les peces d'un aparell o d'un moble per a poder-lo fer servir. Hi ha prestatgeries que es venen desmuntades i s'han d'armar a casa.
  3. Diem que algú arma una gresca, un ball, un desgavell o una altra cosa quan l'organitza o el provoca. Uns veïns poden armar gresca fins a la matinada. Una tempesta pot armar un gran enrenou.

armar

verb Donar armes a algú Quan armen una tropa amb fusells, els en donen un a cadascú Els països s'armen per a poder defensar-se si els ataquen Ajuntar les peces d'un aparell o d'un moble per a poder-lo fer servir Hi ha prestatgeries que es venen desmuntades i s'han d'armar a casa Diem que algú arma una gresca, un ball, un desgavell o una altra cosa quan l'organitza o el provoca Uns veïns poden armar gresca fins a la matinada Una tempesta pot armar un gran enrenou
Diccionari Català francès

armar


<title type="display">armar</title>

Pronúncia: ərmá
    verb transitiu
  1. [proveir d'armes] armer.
  2. marina, marítim [un vaixell] armer, équiper.
  3. [muntar] monter, assembler, ajuster, remonter.
    • dresser, monter. Armar un llit, dresser un lit.
  4. figuradament provoquer, susciter, faire, causer. Armar soroll (aldarull, gatzara), faire du bruit, du raffut, du tapage, du scandale, du foin pop.
  5. armar cavaller història armer chevalier.
  6. armar els rems armer les avirons.
  7. armar la ballesta bander (tendre) l'arbalète.
    8. verb pronominal
  8. s'armer. S'armà d'un garrot, il s'arma d'un bâton.
  9. ciències militars prendre les armes.
  10. figuradament s'armer. Armar-se de coratge, de paciència, s'armer de courage, de patience.

armar

verb transitiu proveir d'armes armer marina, marítim un vaixell armer , équiper muntar monter , assembler , ajuster , remonter • dresser , monter Armar un llit , dresser un lit figuradament provoquer , susciter , faire , causer Armar soroll aldarull, gatzara , faire du bruit, du raffut, du tapage, du scandale, du foin pop armar cavaller història armer chevalier armar els rems armer les avirons armar la ballesta bander tendre l'arbalète verb pronominal s'armer S'armà d'un garrot , il s'arma d'un bâton ciències militars prendre les armes figuradament s'armer Armar-se de…
Diccionari de sinònims Franquesa

armari


<title type="display">armari</title>

armari raconer (o cantoner)
armari rober
armari mirall o armari trèmol
ampoller (per a les ampolles)
carner (per a guardar-hi la carn)
entredós, petit armari entre dos balcons o finestres.
credença, armariet on es posaven les coses que calen per al servei de taula.
escriny, armariet.
fitxer, armari per a tenir-hi fitxes.
tinell, armari que servia, en l'edat mitjana, d'aparador de les vaixelles d'or i d'argent dels grans senyors i es posava generalment a les sales de recepció. La sala del Tinell, a Barcelona.
Compareu: bufet, trinxant, vitrina, aparador


© Manuel Franquesa

armari

armari raconer o cantoner armari rober armari mirall o armari trèmol ampoller per a les ampolles carner per a guardar-hi la carn entredós , petit armari entre dos balcons o finestres credença , armariet on es posaven les coses que calen per al servei de taula escriny , armariet fitxer , armari per a tenir-hi fitxes tinell , armari que servia, en l'edat mitjana, d'aparador de les vaixelles d'or i d'argent dels grans senyors i es posava generalment a les sales de recepció La sala del Tinell, a Barcelona Compareu bufet, trinxant, vitrina, aparador © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

armari

<title type="display">armari </title>

    nòm m Mòble naut damb pòrtes exteriores e estatgères, penjadors e calaishi en interior, que servís entà sauvar ròba, paraments de codina o de taula, etc. Sin.: limanda

    Català: armari


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

armari

nòm m Mòble naut damb pòrtes exteriores e estatgères, penjadors e calaishi en interior, que servís entà sauvar ròba, paraments de codina o de taula, etc Sin limanda Català armari © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana