Es mostren 594844 resultats

abstreure

abstreure

pp abstret verb transitiu abstraire verb pronominal s'abstraire , s'absorber , se recueillir , se concentrer , rentrer en soi-même
Conjugador Català

abstreure


<title type="display">abstreure</title>

    1. INFINITIU

    1. abstreure

    2. GERUNDI

    1. abstraient

    3. PARTICIPI

    1. abstret
    2. abstreta
    3. abstrets
    4. abstretes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abstrec
      2. abstreus
      3. abstreu
      4. abstraiem
      5. abstraieu
      6. abstreuen

      2. IMPERFET

      1. abstreia
      2. abstreies
      3. abstreia
      4. abstrèiem
      5. abstrèieu
      6. abstreien

      3. PASSAT

      1. abstraguí
      2. abstragueres
      3. abstragué
      4. abstraguérem
      5. abstraguéreu
      6. abstragueren

      4. FUTUR

      1. abstrauré
      2. abstrauràs
      3. abstraurà
      4. abstraurem
      5. abstraureu
      6. abstrauran

      5. CONDICIONAL

      1. abstrauria
      2. abstrauries
      3. abstrauria
      4. abstrauríem
      5. abstrauríeu
      6. abstraurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abstregui
      2. abstreguis
      3. abstregui
      4. abstraguem
      5. abstragueu
      6. abstreguin

      2. IMPERFET

      1. abstragués
      2. abstraguessis
      3. abstragués
      4. abstraguéssim
      5. abstraguéssiu
      6. abstraguessin

    6. IMPERATIU

    1. abstreu
    2. abstregui
    3. abstraguem
    4. abstraieu
    5. abstreguin

abstreure

INFINITIU abstreure GERUNDI abstraient PARTICIPI abstret abstreta abstrets abstretes INDICATIU PRESENT abstrec abstreus abstreu abstraiem abstraieu abstreuen IMPERFET abstreia abstreies abstreia abstrèiem abstrèieu abstreien PASSAT abstraguí abstragueres abstragué abstraguérem abstraguéreu abstragueren FUTUR abstrauré abstrauràs abstraurà abstraurem abstraureu abstrauran CONDICIONAL abstrauria abstrauries abstrauria abstrauríem abstrauríeu abstraurien SUBJUNTIU PRESENT abstregui abstreguis abstregui abstraguem abstragueu abstreguin IMPERFET abstragués abstraguessis abstragués abstraguéssim…
Diccionari Català Italià

abstreure

abstreure

pp abstret verb transitiu astrarre verb pronominal allontanare tr o distogliere tr l'attenzione, distrarsi
DIDAC Diccionari escolar

abstreure

<title type="display">abstreure</title>

    [També abstraure]
    verb
  1. Considerar una part d'alguna cosa de manera separada. Si abstreus el color d'un cotxe, només et fixes en el color que té, i no en la forma.
    2. usat amb pronom
  2. abstreure's és aïllar-se pensant en alguna cosa sense tenir en compte res del que passa al voltant. Algunes persones, quan s'abstreuen, no senten res del que els diuen.
abstracció

abstreure

També abstraure verb Considerar una part d'alguna cosa de manera separada Si abstreus el color d'un cotxe, només et fixes en el color que té, i no en la forma usat amb pronom abstreure's és aïllar-se pensant en alguna cosa sense tenir en compte res del que passa al voltant Algunes persones, quan s'abstreuen, no senten res del que els diuen abstracció
Diccionari Català Anglès

abstreure


<title type="display">abstreure</title>

Pronúncia: əpstɾɛ́wɾə
    [participi abstret] verb transitiu
  1. to abstract.
  2. to consider separately.
    3. verb pronominal
  3. to be absorbed, be lost in thought.
  4. to be preoccupied.

abstreure

participi abstret verb transitiu to abstract to consider separately verb pronominal to be absorbed , be lost in thought to be preoccupied
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abstreure</title>

Partició sil·làbica: abs_treu_re
Etimologia: del ll. abstrahĕre, íd.; cat. ant. i dial. abstraure
    verb [p p abstret -a]
  1. transitiu Aïllar amb la pensa, considerar separadament (un atribut o una qualitat), considerar (una part) separant-la del tot. Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular.
  2. pronominal Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o cap atenció a res d’exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa. Malgrat la gentada, et vas abstreure del tot.

■ abstreure

verb p p abstret -a transitiu Aïllar amb la pensa, considerar separadament un atribut o una qualitat, considerar una part separant-la del tot Abstreure la noció de dimensió de la d’espai Abstreure l’universal del particular pronominal Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o cap atenció a res d’exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa Malgrat la gentada, et vas abstreure del tot
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

abstreure [o abstraure]

abstreure [o abstraure]

aïllar abstreure's o abstraure's pron retreure's entotsolar-se , fugir del tracte de la gent embadocar-se enfavar-se embadalir-se encantar-se © Manuel Franquesa
Diccionari Alemany Català

Abstrich

Abstrich

masculí línia f o traç vertical deducció f reducció f fregada f © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català Alemany

abstrús
-usa

abstrús
-usa

adjectiu verworren, schwer verständlich, abstrus © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

abstrús
-usa

abstrús
-usa

adjectiu abstrus -e , abscons -e , obscur -e