Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

arranjar

<title type="display">arranjar</title>

[! Conjugació: amb G davant E, I]

[També arreglar]

verb

Disposar o preparar les coses de la manera més convenient. Pots arranjar una sala per a fer una festa, o els llibres, la bossa o la motxilla quan surts d'excursió.

usat amb pronom

arranjar-se és espavilar-se, trobar la manera de solucionar alguna cosa, d'evitar un perill, etc. Hi ha persones que saben arranjar-se bé en qualsevol situació; d'altres no saben mai què han de fer.

arranjament

arranjar

Conjugació amb G davant E, I També arreglar verb Disposar o preparar les coses de la manera més convenient Pots arranjar una sala per a fer una festa, o els llibres, la bossa o la motxilla quan surts d'excursió usat amb pronom arranjar-se és espavilar-se, trobar la manera de solucionar alguna cosa, d'evitar un perill, etc Hi ha persones que saben arranjar-se bé en qualsevol situació d'altres no saben mai què han de fer arranjament

arranjar

<title type="display">arranjar</title>

verb transitiu

(an)ordnen, ein-, her-richten, bes mús arrangieren.
música bearbeiten.
vereinbaren, abmachen.

verb reflexiu

sich regeln, sich erledigen.
familiarment zurecht-, aus-kommen.
Vegeu arreglar.

arranjar

verb transitiu anordnen, ein-, her-richten, bes mús arrangieren música bearbeiten vereinbaren, abmachen verb reflexiu sich regeln, sich erledigen familiarment zurecht-, aus-kommen Vegeu arreglar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arranjar

<title type="display">arranjar</title>

Pronúncia: ərəɲʒá

verb transitiu

arranger, mettre en ordre, ranger, disposer, agencer, apprêter. Arranjar un calaix, ranger un tiroir. Arranjar un assumpte (un afer, un negoci), régler (arranger) une affaire. Arranjar un casament (una convinença), arranger un mariage .
• aménager.
música arranger.
arranjar el sarró figuradament i popularment faire les préparatifs de départ (faire son balluchon).
ja t'arranjaré jo! despectivament je t'aurai! (je t'attends au tournant!).

verb pronominal

s'arranger [pour], faire en sorte de.
[enginyar-se] se débrouiller, s'en sortir, s'y prendre. No sé com m'arranjaré sense ell, je ne sais pas commentje vais m'en sortir sans lui. Saber arranjar-s'ho, savoir comment s'y prendre.

arranjar

verb transitiu arranger , mettre en ordre , ranger , disposer , agencer , apprêter Arranjar un calaix , ranger un tiroir Arranjar un assumpte un afer, un negoci , régler arranger une affaire Arranjar un casament una convinença , arranger un mariage • aménager música arranger arranjar el sarró figuradament i popularment faire les préparatifs de départ faire son balluchon ja t'arranjaré jo despectivament je t'aurai je t'attends au tournant verb pronominal s'arranger pour , faire en sorte de enginyar-se se débrouiller , s'en sortir , s'y prendre No sé com m'arranjaré sense ell ,…

■ arranjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranjar</title>

Etimologia: del fr. arranger, íd., del mateix origen de reng 1a font: 1839, DLab.

verb

1. transitiu Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una botiga, un calaix.
2. arranjar el sarró figuradament Preparar-se per partir.
3. arranjar un assumpte (o un afer, o un negoci) (amb algú) Establir-lo, regular-lo, de comú acord.
4. arranjar un casament (o una convinença) Fer els treballs, les diligències, etc., conduents a la seva realització.
1. pronominal Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d’una situació difícil, per evitar un perill, etc. Tenien el vehicle espatllat, però s’ho van arranjar per tornar la mateixa nit. Jo us deixo: ja us arranjareu!
2. ja t’arranjaré, jo! irònicament Ja et daré el càstig, el tractament, etc., que et mereixes.
transitiu música Fer un arranjament.

■ arranjar

verb transitiu Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi Arranjar una botiga, un calaix arranjar el sarró figuradament Preparar-se per partir arranjar un assumpte o un afer , o un negoci amb algú Establir-lo, regular-lo, de comú acord arranjar un casament o una convinença Fer els treballs, les diligències, etc, conduents a la seva realització pronominal Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d’una situació difícil, per evitar un perill, etc Tenien el vehicle espatllat, però s’ho van arranjar per tornar la mateixa nit Jo us deixo ja us arranjareu ja t’arranjaré,…

arranque

<title type="display">arranque</title>

masculí

[acción de arrancar] arrencada f, arrencament.
[inicio] arrencada f, punt d'arrencada.
tecnologia [puesta en marcha] engegada f.
tecnologia [inicio de la marcha] arrencada f.
figuradament [ímpetu, decisión] empenta f, decisió f. No tienen arranque para sublevarse, no tenen prou empenta per a revoltar-se.
figuradament [arrebato] rampell.
figuradament [ocurrencia] acudit, facècia f.

arranque

masculí acción de arrancar arrencada f , arrencament inicio arrencada f , punt d'arrencada tecnologia puesta en marcha engegada f tecnologia inicio de la marcha arrencada f figuradament ímpetu, decisión empenta f , decisió f No tienen arranque para sublevarse , no tenen prou empenta per a revoltar-se figuradament arrebato rampell figuradament ocurrencia acudit , facècia f