Es mostren 594823 resultats

■ arrapament

■ arrapament

masculí Acció d’arrapar o d’arrapar-se l’efecte Estat de l’ànima transportada per l’admiració, l’entusiasme, etc
Traducció
Diccionari Català francès

arrapament

arrapament

masculí acció action de griffer d'égratigner estat de l'ànima ravissement , extase f
Diccionari der aranés

arrapar

<title type="display">arrapar </title>

    v tr
  1. Cuélher, préner.
  2. Cuélher damb eth punh.

    3. Català: 1. engrapar, agafar; 2. empunyar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arrapar

v tr Cuélher, préner Cuélher damb eth punh Català 1 engrapar, agafar 2 empunyar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

arrapar


<title type="display">arrapar</title>

    verb transitiu
  1. [arrabassar] arrebatar.
  2. [en un èxtasi] arrobar, arrebatar.
  3. [esgarrapar] arañar, rasguñar.
    4. verb pronominal
  4. [aferrar-se] agarrarse. S'arrapava a mi per no caure, se agarraba a mí para no caerse.

arrapar

verb transitiu arrabassar arrebatar en un èxtasi arrobar , arrebatar esgarrapar arañar , rasguñar verb pronominal aferrar-se agarrarse S'arrapava a mi per no caure , se agarraba a mí para no caerse
Diccionari de sinònims Franquesa

arrapar

arrapar

aferrar → emportar-se → esgarrapar arrapar-se pron enrinxar-se una planta enfiladissa → agafar -se Antònims Desarrapar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

arrapar


<title type="display">arrapar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrapar

    2. GERUNDI

    1. arrapant

    3. PARTICIPI

    1. arrapat
    2. arrapada
    3. arrapats
    4. arrapades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrapo
      2. arrapes
      3. arrapa
      4. arrapem
      5. arrapeu
      6. arrapen

      2. IMPERFET

      1. arrapava
      2. arrapaves
      3. arrapava
      4. arrapàvem
      5. arrapàveu
      6. arrapaven

      3. PASSAT

      1. arrapí
      2. arrapares
      3. arrapà
      4. arrapàrem
      5. arrapàreu
      6. arraparen

      4. FUTUR

      1. arraparé
      2. arraparàs
      3. arraparà
      4. arraparem
      5. arrapareu
      6. arraparan

      5. CONDICIONAL

      1. arraparia
      2. arraparies
      3. arraparia
      4. arraparíem
      5. arraparíeu
      6. arraparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrapi
      2. arrapis
      3. arrapi
      4. arrapem
      5. arrapeu
      6. arrapin

      2. IMPERFET

      1. arrapés
      2. arrapessis
      3. arrapés
      4. arrapéssim
      5. arrapéssiu
      6. arrapessin

    6. IMPERATIU

    1. arrapa
    2. arrapi
    3. arrapem
    4. arrapeu
    5. arrapin

arrapar

INFINITIU arrapar GERUNDI arrapant PARTICIPI arrapat arrapada arrapats arrapades INDICATIU PRESENT arrapo arrapes arrapa arrapem arrapeu arrapen IMPERFET arrapava arrapaves arrapava arrapàvem arrapàveu arrapaven PASSAT arrapí arrapares arrapà arrapàrem arrapàreu arraparen FUTUR arraparé arraparàs arraparà arraparem arrapareu arraparan CONDICIONAL arraparia arraparies arraparia arraparíem arraparíeu arraparien SUBJUNTIU PRESENT arrapi arrapis arrapi arrapem arrapeu arrapin IMPERFET arrapés arrapessis arrapés arrapéssim arrapéssiu arrapessin IMPERATIU arrapa arrapi arrapem arrapeu arrapin
Diccionari Català Anglès

arrapar

arrapar

verb transitiu to snatch away to scratch verb pronominal to hold on arrapar-se amb to hold on to , grip , seize
Diccionari Català Italià

arrapar

<title type="display">arrapar</title>

verb transitiu [esgarrapar] graffiare. || [arrabassar] strappare, portare via. || [en un èxtasi] rapire.

verb pronominal [aferrar-se] aggrapparsi, aferrarsi.

arrapar

verb transitiu esgarrapar graffiare || arrabassar strappare, portare via || en un èxtasi rapire verb pronominal aferrar-se aggrapparsi, aferrarsi
Diccionari Català Alemany

arrapar

arrapar

verb transitiu ab-, ent-, weg-reißen arcaic dahin-, hinweg-raften Tod • verzücken Ekstase zerkratzen Vegeu arrabassar esgarrapar verb reflexiu sich anklammern, sich festkrallen a an dat © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

arrapar

arrapar

verb esgarrapar usat amb pronom arrapar-se és agafar-se fort a una persona o a una cosa Les plantes enfiladisses s'arrapen a les parets dels jardins