Es mostren 594827 resultats

arreglar


<title type="display">arreglar</title>

    verb transitiu
  1. [someter a una regla] arreglar.
  2. [ordenar] arranjar, arreglar, agençar. Arreglar la casa, arranjar la casa.
  3. [reparar] arreglar, adobar, reparar.
  4. [acicalar] empolainar, abillar, endreçar.
  5. [acordar] acordar, convenir, decidir. Estoy conforme con lo que vosotros arregléis, estic conforme amb el que vosaltres acordeu.
  6. [un asunto] arranjar, manegar.
  7. [poner bien] adobar. Este caldo te arreglará el estómago, aquest brou t'adobarà l'estómac.
  8. [corregir] esmenar, corregir.
  9. [condimentar] condimentar, adobar, amanir, agibellar. Arreglar la ensalada con aceite y vinagre, condimentar l'amanida amb oli i vinagre.
  10. ¡ya te arreglaré! ja t'arranjaré, jo!
  11. verb pronominal
  12. [apañarse] arreglar-se, arranjar-se. Ya son mayores para arreglarse solos, ja són prou grans per a arreglar-se sols.
  13. [resolver] resoldre tr, solucionar tr, sortir-se'n. Si se arreglan mis asuntos, me compraré un coche, si es resolen els meus afers em compraré un cotxe.
  14. [el tiempo] asserenar-se, aixecar-se, assentar-se.
  15. [avenirse] avenir-se, entendre's. Los dos hermanos se arreglan muy bien, els dos germans s'avenen molt.
  16. [ponerse de acuerdo] acordar-se, avenir-se.
  17. [entablar relaciones amorosas] decidir-se [a festejar].
  18. [tener un lío] entendre's.
  19. [asearse] rentar-se, fer la toaleta.
  20. [acicalarse] arreglar-se, empolainar-se, compondre's.
  21. arreglárselas arranjar-s'ho, compondre-s'ho (o compondre-se-les), apanyar-s'ho.
  22. arreglarse por las buenas resoldre-ho a les bones.
  23. saber arreglárselas saber compondre-se-les, saber arranjar-s'ho.

arreglar

arreglar

<title type="display">arreglar</title>

    verb
  1. Fer que una cosa espatllada torni a funcionar. Es pot arreglar un rellotge, un cotxe, etc. També es poden arreglar unes sabates o una situació complicada.
  2. arranjar.
  3. usat amb pronom
  4. arreglar-se és fer diners, guanyar-ne. Diem que una persona o una família està arreglada quan té diners.
  5. arreglar-se és espavilar-se, arranjar-se. Quan diem a algú que ja s'arreglarà, deixem que faci ell sol les coses i no l'ajudem.
  6. També diem que una persona s'arregla quan es vesteix, es pentina i es prepara per sortir al carrer, assistir a un acte, anar a un espectacle, etc. Hi ha persones que sempre van ben arreglades.

arreglar

arreglar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arreglar</title>

Accessory
Etimologia: de regla 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
  1. transitiu Subjectar (alguna cosa) a una regla. Arreglar les feines i els horaris assenyadament.
  2. transitiu Arranjar.
  3. transitiu Reparar, adobar. Arreglar un rellotge.
  4. pronominal Arranjar-se. Són prou grans per a arreglar-se sols.
  5. pronominal Compondre’s. Arregla’t una mica, que hem d’anar a cal metge.
    1. pronominal Enriquir-se.
    2. estar arreglat Estar en bona posició.

arreglar

arreglar


<title type="display">arreglar</title>

Pronúncia: ərəgglá
    verb transitiu
  1. [subjectar a una regla] régler, assujettir à des règles.
  2. [arranjar] arranger, ranger, mettre en ordre, aménager.
  3. [reparar] adobar.
  4. verb pronominal
  5. [arranjar-se] se débrouiller, s'arranger, s'en sortir.
  6. [enriquir-se] s'enrichir.
  7. compondre (compondre's).
  8. estar ben arreglat irònicament être gâté -e (être bien loti -e).
  9. que s'arregli qu'il se débrouille.
  10. saber arreglar-se tot sol voler de ses propres ailes.
  11. vejam com t'ho arregles montre-nous ce que tu sais faire.

arreglar

arreglat
-ada


<title type="display">arreglat</title>

    participi passat i adjectiu
  1. portar una vida arreglada ein geregeltes oder geordnetes Leben führen.
  2. no són rics, però estan arreglats sie sind nicht reich, aber sie leben in guten Verhältnissen.
  3. quan va arreglada, encara fa goig wenn sie zurechtgemacht ist, sieht sie noch sehr gut aus.
  4. irònicament estem ben arreglats, amb aquest govern! mit dieser Regierung sind wir bös angeschmiert!



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arreglat
-ada

arreglito

arreglito

arreglo


<title type="display">arreglo</title>

    masculí
  1. [acción y efecto de arreglar] arreglament, arranjament, agençament.
  2. [acuerdo] acord, avinença f, tracte.
  3. [chanchullo] tripijoc, martingala f.
  4. [condimento] condiment, amaniment.
  5. [reparación] adob, reparació f.
  6. música arranjament.
  7. familiarment [amancebamiento] amistançament.
  8. plural [atavíos] abillaments, ornaments, guarniments.
  9. arreglo personal toaleta.
  10. con arreglo a segons, conformement a, d'acord amb, de conformitat amb.
  11. con arreglo a lo que dispone tal com disposa.
  12. no tener arreglo [un asunto, una persona, etc] no tenir adob (o solució, o remei, o cura), no haver-hi res a fer.

arreglo

arregnar


<title type="display">arregnar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. arregnar
    1. GERUNDI

    2. arregnant
    1. PARTICIPI

    2. arregnat
    3. arregnada
    4. arregnats
    5. arregnades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. arregno
      3. arregnes
      4. arregna
      5. arregnem
      6. arregneu
      7. arregnen
      1. IMPERFET

      2. arregnava
      3. arregnaves
      4. arregnava
      5. arregnàvem
      6. arregnàveu
      7. arregnaven
      1. PASSAT

      2. arregní
      3. arregnares
      4. arregnà
      5. arregnàrem
      6. arregnàreu
      7. arregnaren
      1. FUTUR

      2. arregnaré
      3. arregnaràs
      4. arregnarà
      5. arregnarem
      6. arregnareu
      7. arregnaran
      1. CONDICIONAL

      2. arregnaria
      3. arregnaries
      4. arregnaria
      5. arregnaríem
      6. arregnaríeu
      7. arregnarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. arregni
      3. arregnis
      4. arregni
      5. arregnem
      6. arregneu
      7. arregnin
      1. IMPERFET

      2. arregnés
      3. arregnessis
      4. arregnés
      5. arregnéssim
      6. arregnéssiu
      7. arregnessin
    1. IMPERATIU

    2. arregna
    3. arregni
    4. arregnem
    5. arregneu
    6. arregnin

arregnar

arregnar


<title type="display">arregnar</title>

    verb transitiu
  1. [posar les regnes] poner las riendas a. Arregna el cavall, pon las riendas al caballo.
  2. figuradament [una passió, etc] arrendar, frenar, sujetar.

arregnar

arregnar

arregnar