Es mostren 594840 resultats

arrelar

<title type="display">arrelar</title>

    verb
  1. Una planta arrela quan treu arrels, quan s'agafa a terra amb una arrel o amb arrels. Els rosers s'arrelen millor en un jardí que en un test.
  2. Es diu que un sentiment, una idea, un vici ha arrelat en algú quan és molt difícil de treure, de fer-lo desaparèixer.
  3. usat amb pronom
  4. arrelar-se en un lloc és quedar-s'hi a viure i agafar-ne els costums. Alguns estrangers s'han arrelat a la Costa Brava catalana.
arrelament

arrelar

arrelar


<title type="display">arrelar</title>

Pronúncia: ərəlá
    verb intransitiu i pronominal
  1. [criar arrels] prendre racine, s'enraciner pron.
  2. figuradament [una idea, un sentiment] prendre racine, s'enraciner pron, prendre pied, s'implanter pron.
  3. verb pronominal
  4. [establir-se] se fixer à demeure, s'établir, s'installer.

arrelar

arrelar


<title type="display">arrelar</title>

Pronúncia: ərəlá
    verb intransitiu
  1. també figuradament botànica to (strike \ take) root, root.
  2. verb intransitiu
  3. també figuradament botànica to (strike \ take) root, root.
  4. [costum, etc.] to take root, establish itself, become deeply rooted, take a hold.
  5. [persona] to settle, establish oneself.
  6. se li va arrelar el vici de fumar the habit of smoking grew on him.

arrelar

arrelat

arrelat

arrelat
-ada

arrelat
-ada

arrellanarse

arrellanarse

arrelós
-osa

arrelós
-osa

arrelós
-osa

arrelós
-osa

arrelós
| arrelosa

arrelós
| arrelosa

arrelut
-uda

arrelut
-uda