Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

arrelar

<title type="display">arrelar</title>

verb

Una planta arrela quan treu arrels, quan s'agafa a terra amb una arrel o amb arrels. Els rosers s'arrelen millor en un jardí que en un test.
Es diu que un sentiment, una idea, un vici ha arrelat en algú quan és molt difícil de treure, de fer-lo desaparèixer.

usat amb pronom

arrelar-se en un lloc és quedar-s'hi a viure i agafar-ne els costums. Alguns estrangers s'han arrelat a la Costa Brava catalana.

arrelament

arrelar

verb Una planta arrela quan treu arrels, quan s'agafa a terra amb una arrel o amb arrels Els rosers s'arrelen millor en un jardí que en un test Es diu que un sentiment, una idea, un vici ha arrelat en algú quan és molt difícil de treure, de fer-lo desaparèixer usat amb pronom arrelar-se en un lloc és quedar-s'hi a viure i agafar-ne els costums Alguns estrangers s'han arrelat a la Costa Brava catalana arrelament

arrelar

<title type="display">arrelar</title>

Pronúncia: ərəlá

verb intransitiu i pronominal

[criar arrels] prendre racine, s'enraciner pron.
figuradament [una idea, un sentiment] prendre racine, s'enraciner pron, prendre pied, s'implanter pron.

verb pronominal

[establir-se] se fixer à demeure, s'établir, s'installer.

arrelar

verb intransitiu i pronominal criar arrels prendre racine , s'enraciner pron figuradament una idea, un sentiment prendre racine , s'enraciner pron , prendre pied , s'implanter pron verb pronominal establir-se se fixer à demeure , s'établir , s'installer